Betsy Túrnez: "És difícil que serveixin el vi amb la temperatura que m'agrada"

Quin context s'ha de donar perquè et vingui de gust fer una copa de vi?

— El que és indispensable és estar acompanyada de gent. No recordo cap cop que hagi begut sola a l'arribar a casa, perquè ja d'entrada no acostumo a tenir vi a casa. Sí que és cert que hi ha dies en què amb la meva parella ens ve de gust i agafem vi per sopar, però amb 13 anys que fa que estem junts només recordo un sol dia que ens acabéssim una ampolla entre els dos. Acostumem a demanar una copa que ens dura tot el sopar.

Quin és el tipus de vi que t'acompanya en aquests moments?

— No sé fins a quin punt és una dinàmica generalitzada, però, tot i que m'agrada més el vi negre, escullo el vi en funció de l'estació de l'any en què estem. A la tardor i a l'hivern trio vi negre; per exemple, m'agrada molt el Brocat de Miquel Roca. En canvi, a la primavera i a l'estiu acostumo a demanar un vi blanc sec i fred, com el Nounat de Binigrau.

Sempre t'ha agradat més el vi negre?

— Recordo que vaig començar a beure vi a partir de l'últim curs de l'escola d'interpretació de Nancy Tuñón quan sortíem a dinar, i si demanava vi en demanava de blanc, perquè llavors el negre encara no el tastava. La Nancy sempre em deia "T'acabarà agradant més el vi negre", i jo sempre li deia "Què va!" Al final va tenir raó.

Imaginem que tens al davant una carta de vins. Què mires abans: el nom del vi, la denominació d'origen o el preu?

— Hi ha un factor important, i és que no hi entenc. Per tant, necessito tirar per bàsics que ja sé segur que m'agraden. Jo obro una carta i, si no tinc ningú que em faci una altra recomanació, miro: "Hi ha algun Ribera del Duero?" Jo no he tastat cap Ribera del Duero que no m'hagi agradat. No dic que no n'hi hagi, però ja que demano vi amb una certa inexpertesa, no vull que em falli.

Quins requisits s'han de complir per beure una copa de vi en condicions?

— Penso que el més important és que, en el cas dels blancs, estigui fred. Però últimament em trobo que és difícil que te'l serveixin amb la temperatura que m'agrada, i és una llastima haver de demanar un glaçó per posar-te'l amb el vi; és un pecat, però el tema de la temperatura és vital. L'altre tema és la copa: no valoro prendre vi amb got i no amb copa.

Quin record et ve al cap quan penses amb un moment especial en què el vi estigués present?

— Afortunadament, penso que n'hi ha molts. Per exemple, fa poques setmanes la meva amiga Marta Bayarri va publicar la seva primera novel·la, Les papallones no mosseguen, i evidentment ho vam celebrar amb un vi, i va ser un brindis molt especial. També fa poc vaig celebrar que m'han agafat per a un paper d'una sèrie a la qual li tenia moltes ganes i està feta per una directora molt reconeguda i que m'estimo molt. El brindis que vam fer quan vaig saber la notícia va ser memorable, però ara no puc dir més pistes del projecte!

¿Penses que el món de la interpretació sol vincular-se sovint amb el vi?

— No només amb el vi, amb l'alcohol en general. Però no tinc del tot clar que sigui una característica del sector. Penso que en les celebracions en general és estrany que no hi hagi alcohol, està molt assumit. El vi és un dels elements, com tants altres, que no falten mai. De fet, quan vols estar una temporada sense beure alcohol, que jo ho he fet, i vas a una festa sempre hi ha el típic amic que et diu: "Va, pren-te una copa". La gent necessita sentir-se acompanyada en aquesta mena de rituals.

¿Penses que deixar de beure alcohol ara és tan difícil com abans?

— Cada cop la gent és més conscient que el vi en desmesura no és sa, però com qualsevol altra cosa, i això fa que si algú decideix no beure alcohol se'l respecti molt més que abans. La clau seria que tots estiguéssim prou connectats amb el nostre cos per saber quins són els nostres límits.