El temps d’oci obre portes per aprendre conceptes, valors i maneres de veure la vida que no es troben dins la rigidesa dels horaris pautats i les matèries imposades. Temps d’oci no vol dir ni molt menys temps desaprofitat. Es tracta d’un temps que transcorre a un altre ritme i que demana aire lliure, natura i imaginació. L’educació en el lleure abasta les associacions i els moviments que treballen en l’àmbit de l’educació no formal, que és el que se situa fora del marc escolar i es basa en l’aprofitament del temps d’oci. És una educació espontània, no estructurada i sense cap estratègia pedagògica explícita. El lleure obre noves perspectives lluny del consumisme i de les modes dels mitjans de masses. Les activitats educatives desenvolupades en el temps d’oci també han servit com a motor de renovació pedagògica i han normalitzat maneres de fer més en harmonia amb la natura activa i curiosa dels infants.
El lleure remet a un temps no marcat per les obligacions escolars o socials. Es relaciona amb les emocions i la recerca de la felicitat. Permet que els joves s’integrin en grups diferents d’aquells que marquen la quotidianitat.
Des d’un punt de vista metodològic, cal destacar la importància de les activitats i els continguts concrets que permeten desenvolupar-les. Això es pot aplicar a qualsevol modalitat de lleure educatiu (escoltes, esplais, casals, campaments, camps de treball o tallers, entre d’altres).
L’escoltisme i els esplais són dues de les tradicions amb més influència a Mallorca en la pràctica educativa en el lleure. El format d’ambdós és bastant semblant: trobades setmanals, sortides periòdiques, activitats a l’exterior, estructuració per edats, formació de monitors i caps dins el mateix moviment, voluntariat, etc., i les seves trajectòries a l’illa són més aviat paral·leles.