Així eren els denissovans, els parents més antics i misteriosos de la humanitat

Quan Qiaomei Fu va descobrir un nou tipus d'ésser humà fa quinze anys, no tenia ni idea de com era. Només disposava d'un fragment d'os del dit petit de la mà. Trobat en una cova siberiana anomenada Deníssova, semblava procedir d'un parent amb 66.000 anys d'antiguitat dels humans o potser d'un neandertal. Però Fu, que llavors era una estudiant de postgrau en l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva d'Alemanya, juntament amb els seus col·legues va analitzar el fòssil i va trobar ADN que explicava una història diferent. L'os havia pertangut a una nena que formava part d'un tercer llinatge humà mai vist fins aleshores. Van anomenar el seu poble els denissovans.

En els anys transcorreguts des de llavors, Fu ha contribuït a descobrir més ADN denissovà: en dents i fragments ossis de la cova de Deníssova, en el sediment del sòl d'una cova del Tibet i, fins i tot, en persones que viuen a l'Àsia i el Pacífic: proves d'un mestissatge que va tenir lloc fa desenes de milers d'anys.

Però sense les pistes d'un esquelet o d'un crani, l'aspecte físic d'aquests humans continuava sent un misteri, afirma Fu, que ara és genetista de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de Pequín. “Després de quinze anys, la gent vol saber qui són els denissovans”.

Ara, per fi, pot posar cara al nom.

Un cervell descomunal

Fu i els seus col·legues van anunciar dimecres passat que un crani trobat a la Xina conté ADN i proteïnes denissovanes. “Aquest moment és molt especial per a mi”, confessa.

És encara més especial perquè el crani va estar a punt de perdre's per a la ciència. El 1933, un obrer de la ciutat de Harbin, a la Xina, el va descobrir en una obra i, sospitant que era valuós, el va amagar en un pou abandonat. Però mai va tornar a buscar-lo i no va dir res sobre aquest tema fins poc abans de la seva mort, quan va parlar del crani a la família, que el va recuperar del pou el 2018 i el va donar a la Universitat GEO de Hebei.

Allà, Qiang Ji, paleoantropòleg, i altres científics van analitzar la química del fòssil i van arribar a la conclusió que datava d'almenys fa 146.000 anys, potser molt més.

Després de reconstruir el rostre del crani de Harbin, els científics van arribar a la conclusió que pertanyia a un home de galtes planes, boca ampla i sense barbeta. Un front imponent penjava sobre els seus ulls enfonsats i el seu nas bulbós. I dins el seu enorme crani hi havia un cervell descomunal, que mesurava un 7 % més que el cervell mitjà d'un ésser humà viu.

Ji i els seus col·legues van arribar a la conclusió que el crani de Harbin, amb tots els seus trets distintius, pertanyia a una espècie pròpia. El 2021 van anomenar l'espècie Homo longi, per Longjiang, la regió on es va trobar el crani.

Misteri resolt

Però alguns científics, entre ells Fu, es van preguntar si es tractava d'un denissovà. Amb la finalitat d'esbrinar-ho, va obtenir permís per estudiar-lo. Feia anys que examinava cranis i fòssils de museus xinesos a la recerca d'ADN denissovà, però no havia trobat res.

Per analitzar el crani de Harbin, Fu i els seus col·legues van extreure petites mostres d'una dent i de l'os de l'orella interna, que solen ser els millors llocs del crani per buscar material genètic.

No hi van trobar ADN antic. Però l'os contenia 95 proteïnes, un nombre enorme per a un fòssil antic i suficient per determinar de què es tractava: un denissovà.

Fu considera que, per molt emocionant que fos aquest descobriment, el fet que no trobessin ADN “continuava sent dolorós”. L'ADN és més complex que les proteïnes i pot revelar més secrets sobre els fòssils dels quals procedeix.

Així que Fu va decidir tornar a buscar-ne, però es va centrar en la placa de les dents del crani de Harbin. Quan la placa s'acumula, atrapa bacteris i, de vegades, també algunes cèl·lules de la boca. Sabia que era una possibilitat remota, però va pensar que valia la pena intentar-ho. Com es podia esperar, la major part de l'ADN que hi van trobar era bacterià. Però una petita fracció procedia de les cèl·lules de la boca. I quan van analitzar-lo van descobrir que era denissovà.

Arbre genealògic humà

L'ADN de la placa de Harbin també va permetre que Fu i els seus col·legues poguessin situar el crani de Harbin en un arbre genealògic denissovà. Els humans moderns comparteixen un avantpassat comú amb els neandertals i els denissovans que van viure a l'Àfrica fa uns 600.000 anys. Els avantpassats de neandertals i denissovans van emigrar de l'Àfrica i després es van dividir en els dos llinatges fa uns 400.000 anys.

Els neandertals es van escampar des de l'Orient Mitjà fins a l'Europa occidental, mentre que els denissovans van estendre's des de Sibèria cap a l'est. Al llarg de milers de generacions, els denissovans es van dividir en noves branques.

Fu i els seus col·legues van descobrir que el crani de Harbin pertanyia a la mateixa branca que els denissovans més antics trobats a la cova de Deníssova, els fòssils de la qual dataven de fa uns 200.000 anys. La nena denissovana de 66.000 anys l'os del dit petit de la qual es va trobar allí pertanyia a una branca distinta.

Atesa tota la diversitat genètica documentada en l'ADN denissovà, Fu no ha pogut determinar si el crani de Harbin revela un rostre denissovà típic. “Ara com ara, és només un cas”, diu. Espera inspeccionar més fòssils trobats a la Xina i en altres parts de l'Àsia per buscar ADN i proteïnes denissovanes. “Si en el futur aconseguim més cranis, podrem saber com eren els denissovans comuns”, afegeix.

Són també Homo sapiens?

Ara com ara, el descobriment ha dividit els científics sobre com anomenar el llinatge que inclou el crani de Harbin i la nena de Deníssova. “Homo longi és el nom d'espècie adequat per a aquest grup”, va dir Chris Stringer, paleoantropòleg del Museu d'Història Natural de Londres, que no va participar en l'estudi.

Però Hawks continua anomenant-los denissovans i argumenta que el fet que poguessin creuar-se amb els nostres propis avantpassats els converteix en un llinatge de la nostra pròpia espècie, juntament amb els neandertals.

“Tinc la certesa necessària per dir que tots ells són Homo sapiens”.