Habitatge

Ni aigua corrent ni nevera, i només energia solar: així és viure en una casa 100% sostenible a la ciutat

Un grup d'estudiants d'arquitectura de la UPC s'instal·len en un prototip d'habitatge ecològic per analitzar-ne la viabilitat

This browser does not support the video element.

Barcelona¿És viable viure en una casa 100% sostenible enmig de la ciutat? ¿Filtrar l'aigua de la pluja, separar tots els residus, obtenir l'energia només del sol i viure, per exemple, sense nevera? Un grup d'estudiants d'arquitectura de la UPC ha decidit comprovar-ho en primera persona. "Fa un temps uns companys van construir aquest prototip de casa sostenible per dur-la a un concurs internacional", explica l'Adriana Núñez, estudiant del màster en arquitectura i investigadora de la universitat, mentre ensenya la casa modular, ara instal·lada al Campus Besòs de la UPC. "Un dia hi vam venir a fer classe per veure-la per dins i ens va sorgir la pregunta de si realment seria pràctic viure-hi", afegeix. I van decidir comprovar-ho. Van presentar un projecte d'investigació a la universitat per portar el prototip "al límit". L'objectiu? Viure-hi durant sis mesos –entre el febrer i el juliol d'aquest any– i analitzar, dia a dia, què significa viure en una casa 100% ecològica i fins a quin punt es poden aplicar certs sistemes als habitatges actuals a la ciutat. "No es tracta d'avaluar l'eficiència energètica; això va molt més enllà, significa viure la sostenibilitat de manera radical i analitzar-ne els pros i els contres", explica Gonzalo Macías, un altre dels estudiants de màster i investigador de la UPC.

El disseny d'aquesta casa modular, d'uns 100 metres quadrats, és peculiar. La majoria de l'espai és diàfan i de fusta, i només uns tancaments fixos separen la part nord de la casa –la més freda– de la part sud, on s'està més calent. A una banda (la nord) hi ha les habitacions i el rebost, que fa les funcions de nevera. A l'altra (la sud), hi ha la cuina, una sala polivalent que serveix per acumular i distribuir la calor, i el lavabo. Al centre, el menjador i l'única sala que conté aixetes. Concretament tres: una d'aigua potable, una altra de pluvial i una tercera d'aigües grises (utilitzades i depurades). Entremig de tot plegat, un sistema de cortines, més o menys gruixudes, fa la funció d'envans interiors.

Cargando
No hay anuncios

Durant aquests sis mesos viuran a l'apartament fins a sis persones. "La idea és anar veient si la casa aguanta el ritme frenètic de la ciutat", explica Núñez. Mesuren la temperatura, la humitat i el CO₂ que generen cada pocs minuts per analitzar "com respon la casa". Al final, la investigació i les dades es publicaran i seran accessibles a tothom. Un dels grans avantatges que ja han descobert aquests investigadors és la gran versatilitat que té l'espai. "Podem distribuir i muntar diferents habitacions en un moment, obrint o tancant les cortines", explica Macías. A més, la banyera i la pica del lavabo i de la cuina tenen rodes i són mòbils perquè no estan fixades a cap canonada. "Agafem l'aigua de les aixetes i la carreguem fins on volem. Puc decidir si vull banyar-me al mig del menjador o a la meva habitació", assenyala divertida Núñez.

Aquí tot es reutilitza, però "no tot és pràctic". Durant aquests dos mesos el que més maldecaps ha portat a aquests joves arquitectes és, precisament, el sistema de l'aigua. "Realment és molt radical no estar connectats a la xarxa d'aigua –admet Núñez rient– i t'obliga, per exemple, a tenir un hort tant sí com no i un sistema de compostatge per desfer-te de les aigües més brutes i les femtes", resumeix. El problema més gran el tenen a la cuina. "Hem de tenir un separador d'oli perquè l'aigua de rentar els plats és bruta i no podem tirar oli a les aigües grises, perquè ens carregaríem tot el sistema", lamenta l'arquitecta.

Cargando
No hay anuncios

L'altre gran maldecap és el confort tèrmic. "L'apartament s'escalfa molt ràpid, però també es refreda al moment", detalla Macías, que explica que aquest problema és "solucionable" perquè en el disseny original hi ha muntat un terra radiant, que ara mateix no està en funcionament. "La cosa canviaria molt amb el terra calent", reconeix.

Cargando
No hay anuncios

Una experiència "molt didàctica"

Sigui com sigui, viure de manera "radicalment sostenible" ja està servint a aquests joves arquitectes per visualitzar com poden ser les cases del futur i trobar solucions que, com a mínim, ajudin a reduir la petjada de carboni en la vida quotidiana. "Hem après a emmagatzemar millor els aliments –exemplifica Núñez–. ¿Sabies que les pomes emeten una toxina que fa madurar abans la resta d'aliments si els tens barrejats? O que els plàtans aguanten molt més si els guardes penjats, com si encara estiguessin al plataner?" Un altre punt a favor és la facilitat de construcció: aixecar una casa com aquesta es pot aconseguir en només 15 dies. A més, asseguren, és una llar didàctica: "Haver de carregar l'aigua en dipòsits és molt molest, però ens ha fet molt més conscients com a arquitectes del que costa transportar aigua i l'energia que hi destines", argumenta Macías. "Creu-me que estalvio cada gota, perquè cada gota la carrego a l'esquena!", exclama.

Cargando
No hay anuncios

També han comprovat que la versatilitat dels espais amaga "defectes de disseny". "Per mantenir el rebost fred, i no necessitar nevera, els aliments haurien d'estar pràcticament al carrer", conclou Núñez, que admet que això ja és un problema en si abans que arribi l'estiu. "També hi ha problemes de privacitat –afegeix Macías–. Si volem ventilar, a l'estiu haurem de renunciar a tenir tancaments interiors".

Al final, reflexionen, l'experiència també els està servint per replantejar-se com vivim ara. "Si volem pisos que ens ajudin a reduir l'impacte del CO₂, han de passar forçosament per aquí", apunta Macías. "Per què no dormir, per exemple, tots junts en una zona comuna consumint menys energia si després cadascú pot tenir igualment una zona privada?", es planteja la seva companya. "És urgent que canviem la manera de funcionar i això inclou la manera en què concebem les nostres llars", conclouen.