La visita d'Obama fa visible l'ajuda militar d'Espanya

WashingtonEls Estats Units fa temps que han replegat tropes a Europa per concentrar-les al Pròxim Orient i l’Àsia. Tot i així, Espanya és l’excepció al continent pel que fa a l’estratègia de recursos militars. La importància geoestratègica de les bases de Rota i Morón ha augmentat per combatre el terrorisme jihadista i defensar els països integrats a l’OTAN. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero, primer, i el de Mariano Rajoy, després, han facilitat en els últims anys un increment de la presència militar nord-americana a l’Estat. En aquest context s’emmarca la visita que Barack Obama fa aquest cap de setmana a Espanya, la primera d’un president nord-americà en els últims 15 anys. Al final, només serà d’un dia -en lloc dels dos previstos- pel tiroteig mortal de cinc policies a Dallas.

El mandatari, que arriba després de la cimera de l’OTAN a Varsòvia (Polònia), agrairà una vegada més el suport militar que rep d’Espanya. “La cooperació en seguretat entre els nostres països mai ha sigut tan forta”, va assegurar Obama el gener del 2014, quan Rajoy va ser a la Casa Blanca. El govern espanyol va acceptar llavors prorrogar la presència de 550 soldats a la base aèria de Morón, una força de reacció ràpida que mira a l’Àfrica i que va ser la resposta a l’atac terrorista contra l’ambaixada nord-americana a Bengasi (Líbia) del setembre del 2012. Un any i mig més tard, el juny del 2015, els dos països van firmar una nova esmena al Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els Estats Units i Espanya per convertir la base aèria de Morón en permanent i, per tant, permetre que la presència de tropes nord-americanes pogués passar de 850 a un màxim de 3.000 soldats, i de 17 a 21 avions.

Aquest conveni ja s’havia modificat l’octubre del 2012 per permetre el desplegament a la base naval de Rota de quatre destructors de la classe Arleigh Burke i de 1.200 soldats, necessaris per al sistema d’escut antimíssils de l’OTAN. L’escut, que el 2010 es va decidir construir després d’anys de negociacions, ha generat tensions entre els països de l’Aliança Atlàntica -entre els quals els Estats Units- i Rússia, ja que Moscou creu que el govern nord-americà busca desactivar amb l’escut les seves forces nuclears estratègiques. L’OTAN, però, va assegurar que aquest sistema de defensa tenia la funció de protegir les forces dels estats membres davant les amenaces regionals, com la de l’Iran.

Estratègia i lluita antijihadista

Obama visitarà avui la base de Rota -on resideixen 4.500 nord-americans entre personal militar, civil i les seves famílies-. “Agrairà a les tropes el seu servei. Les visites a les bases on hi ha destacaments nord-americans són freqüents en els viatges del president. I no només a Europa”, va explicar el portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels EUA, Mark Stroh, en una conferència telefònica amb periodistes. Allà Obama podrà observar els quatre destructors, que el Pentàgon va acabar de desplegar el setembre passat. Ara aquesta base, com la de Morón, és permanent per interceptar míssils a la Mediterrània i per a missions de seguretat marítima. Els destructors estan equipats amb un sistema de seguiment de míssils Aegis dissenyat per atacar i destruir projectils d’abast mitjà. I necessiten patrulles regulars de quatre mesos.

Els canvis de la presència militar nord-americana a Espanya són la contribució dels EUA a l’escut antimíssils de l’Aliança Atlàntica, amb seu a Europa, però també tenen com objectiu combatre el terrorisme jihadista al nord d’Àfrica. “Espanya ocupa un paper important en l’estratègia de defensa dels EUA pel que fa a Europa i l’Àfrica”, diu l’analista del servei de recerca del Congrés Derek E. Mix. I afegeix que l’accés nord-americà a les bases militars en territori espanyol és molt important per al seu exèrcit.

Així, malgrat que Espanya encara no té un govern, Obama va decidir fer la visita per no fer un lleig a un aliat important. El govern de Zapatero i el de Rajoy fa anys que intentaven persuadir el dirigent nord-americà perquè viatgés a Espanya. L’abril passat el ministre d’Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, va dir que Obama esperava la formació d’un govern per visitar Espanya. Margallo, que era a Washington per la cimera de seguretat nuclear, va apuntar que al mandatari li “encantaria” programar una visita a Espanya. Després de la repetició de les eleccions espanyoles, la Casa Blanca va decidir programar el viatge.

Els Estats Units i el procés català

Tant Rajoy com el rei Felip VI, aprofitant les bones relacions d’Espanya amb els EUA en matèria de seguretat, van pressionar Obama durant les seves visites a Washington perquè es pronunciés en contra del procés sobiranista català. Tot i així, el president nord-americà no es va voler mullar en el que considera “una qüestió interna”. Durant la seva trobada amb els dirigents espanyols, no va parlar de Catalunya, però sí que va fer una concessió en aquest sentit al rei Felip VI quan va afirmar que el seu país preferia una Espanya “forta i unida”.