Ull mira tall

EnòlegPrincipi de març, al camp hi ha un tragí d’homes, dones i tractors preparant les vinyes i el terreny per quan la primavera arribi i les plantes brotin. A molts indrets de Mallorca es continuen plantant desenes i desenes de quarterades confirmant que el sector afronta amb optimisme el futur, que el globus continua inflant-se i no es visualitza cap agulla que el faci explotar -els planteristes de Navarra que treballen a la finca de Biniagual no donen a l’abast per subministrar totes les comandes que tenen. Els que solen tallar el bacallà a la vinya tenen 2, 4 o 8 llinatges mallorquins, però la gran majoria d’homes i dones que trepitgen i treballen la terra provenen d’altres indrets del món i aquests dies els trobam podant les vinyes.

La poda és essencial durant els primers anys de vida de la planta per donar-li la forma més convenient. Antigament els ceps es formaven en vas a pocs pams de terra, però des de fa una trentena d’anys la conducció en emparrat s’ha imposat a les nostres vinyes i també a molts indrets de la Mediterrània i n’ha canviat lleugerament el paisatge. Una vegada formada i quan la planta està en producció, la poda és essencial per regular-ne el vigor, la producció i rejovenir la vinya per allargar-li tant com sigui possible la vida. El clima, la terra i el pas del temps han segellat la manera de podar de cada zona vitícola i va més enllà de les tres típiques podes que aprens a l’escola -poda curta, mitjana i llarga. Encara record com em va renyar el meu estimat i enyorat mestre de vinya, en Toni de Purgatori, la primera vegada que vaig anar a podar : “I què punyetes t’han ensenyat a la universitat? I no veus que estàs entretallant”. A Mallorca tradicionalment s’ha fet la poda curta però amb una variant que porta un nom que sempre m’ha captivat: ull mira tall. Les vinyes es troben a terres pobres, amb poca pluviometria, amb unes condicions climàtiques severes durant l’estiu i amb presència de moltes malalties de fusta, per això és essencial no debilitar la planta i no entretallar el recorregut de la saba. Es poda tallant el sarment de dalt, al qual alguns li diuen la lleva i els llibres l’anomenen el sobrecoll, i després es deixen dos o tres ulls del sarment de baix, el podó, depenent que el darrer ull que deixam ha de mirar el tall de poda que s’ha fet al sobrecoll. Amb aquest sistema aplicat cada any els caps van pujant formant una espiral. Si mirau una vinya vella, veure que els caps semblen una escala de caragol que puja cap al cel. Una bona cura d’humilitat vaig rebre aquells dies perquè per molts títols i diplomes emmarcats que pengin de la paret és essencial escoltar la saviesa dels més vells, d’aquells que durant dècades han viciat els camps de casa nostra i que coneixen molt bé les pedres que et faran travelar. Les generacions més joves tenim la tendència a no atendre gaire els nostres majors, solem pecar de certa supèrbia quan no escoltam les veus de l’experiència; seria convenient parar atenció al que diuen i al que fan, ja que ens marquen quin pot ser el nostre futur.

Amb admiració veig com mantenen el caliu de reivindicacions justes que tornen a encendre els carrers i les places per demanar i exigir que la societat avanci amb millores socials i cap a un model més igualitari. Aquestes setmanes hem descobert que els més grans s’han afartat de la pèrdua de poder adquisitiu que durant aquests darrers cinc anys els ha limitat la revaloració de la pensió a un 0,25 % anual, una reivindicació que està agafant força i que ens ha sorprès a molts de nosaltres. Sembla que l’esperit reivindicatiu de la joventut del 68 torna amb força i aquesta setmana hem visualitzat el gran èxit del Dia de la dona treballadora, que, per primera vegada, feia un pas més enllà i, a part de les concentracions i manifestacions que es realitzaven cada any per celebrar el 8 de març, enguany es va fer vaga per visibilitzar de manera més contundent les diferents discriminacions que pateixen les dones al món i també a la nostra Europa democràtica. A una societat tan mediàtica com la nostra l’èxit d’una campanya ja no és mesura solament en percentatge de seguiment de vaga o amb nombre de manifestants, sinó amb l’impacte als mitjans de comunicació i xarxes socials, amb els discursos o articles de persones influents o senzillament adonar-se que tots n’hem parlat i debatut amb companys i companyes. Seria convenient i desitjable que passem de les bones paraules als fets.

Vi recomanat

Pobladura 2015 Losada Vinos de Finca (Bierzo)

Després del primer glop vaig recordar un eslògan d’una famosa marca de neumàtics que deia: la potència sense control no serveix per a res. Un vi negre que destaca per la seva extraordinària força, opulència i explosivitat amb un precís control de suavitat a les mucoses, tacte vellutat i frescor. Losada és un petit celler del Bierzo que treballa de manera extraordinària les varietats locals i que aconsegueix una precisa finor. Us propòs un vi de finca d’una mencia vella que passa una criança amb botes i gerres de fang que manté fruita, potència i control.