Una vida lligada a la mar

A casa som de secà, de terra endins, del Pla. El vent a prop nostre agita les branques dels arbres en lloc de les veles de les barques i la mar és lluny, molt més lluny encara per als meus avantpassats tot i tenir la mateixa distància. Dins el menjador de cals meus padrins materns hi havia una fotografia enorme en blanc i negre del moll Vell de Palma. S’hi veien alguns llaüts amarrats, les aigües quietes del port i també la Seu, immensa i silenciosa dominant l’escena, com si vigilàs alhora la ciutat, la mar i a nosaltres, asseguts a taula. Una gran finestra a tocar de l’aigua, un dia qualsevol, en una casa a l’interior de l’illa.

Retorn sovint a aquella imatge mentre llegesc La mar quotidiana. Cartes d’un pescador, de David Oliver Ramón i de Bartomeu Vera Mas publicat per Miquel Font l’any 2010. El volum parteix de les cartes, converses i records de Bartomeu Vera, pescador nascut al barri del Jonquet el 1926 que evoca una ciutat marinera i popular avui gairebé desapareguda. Entre les seves pàgines s’hi reflecteix una tasca que Bartomeu estima, coneix i pateix. Hi parla de la feina dura dels pescadors, del barri del Jonquet i Santa Catalina, la precarietat, les rutines del port i dels altres oficis que orbitaven al voltant de la pesca. A través de la seva veu emergeix una ciutat molt diferent de l’actual. El Jonquet, Santa Catalina, Can Barbarà i el moll apareixen com a espais humils, habitats per pescadors, peixateres, mariners i famílies obreres que vivien molt vinculades a la mar.

Pesca artesanal

Vera, que pertanyia a una família de pescadors, no desitjava que els seus fills heretassin el seu ofici perquè era dur i haurien de patir els canvis que havien succeït durant bona part del segle XX, quan la pesca va deixar de ser una activitat artesanal per convertir-se en una indústria capaç d’extreure recursos a gran escala. La pesca artesanal funcionava amb embarcacions petites, arts selectives i jornades curtes. Els pescadors depenien de les temporades, del temps i del coneixement acumulat durant generacions i les captures eren limitades per factors naturals i tecnològics. Aquest model va començar a canviar amb la mecanització dels vaixells i l’ús de xarxes de gran capacitat. En una de les seves primeres cartes el pescador es lamenta de l’esgotament de la mar. Per a ell la solució per a la regeneració no consistia a fer aturades biològiques, sinó a limitar les grans extraccions i l’ús de maquinària. Segons el seu relat, els detergents i altres productes contaminants havien posat fi al marisc; mentre que la pesca submarina i les xarxes a la deriva havien provocat la pràctica desaparició d’espècies com la tonyina, el salroig, el centurió i els escorballs, entre d’altres.

Resulta especialment interessant apropar-se a la vida quotidiana d’aquest col·lectiu. Les hores passades dins la barca, la convivència entre la tripulació, els coneixements transmesos de generació en generació i els petits rituals associats a la feina marinera formen part d’un patrimoni de gran valor. La vida dels pescadors estava marcada pel cicle anual, per les espècies capturades i els usos i costums per pescar-les. Sovint dormien dins la barca arrecerats en coves i els dinars eren comunitaris en un ribell de fang. En un s’hi menjava el peix, en l’altre hi feien l’arròs que coïa mentre s’acabaven el primer. Per a qui ve de terra endins, com és el meu cas, aquestes pàgines permeten acostar-se a una realitat sovint desconeguda, un testimoni personal de gran valor, però que també forma part de la nostra història col·lectiva.

La recepta d’avui és una versió de l’anfós amb olives tapat de pasta de coca del llibre Recetas marineras mediterraneas para cocinar a bordo, editat per l’Asociación de navegantes del Mediterráneo en el 2023. Es tracta d’una recepta sorprenent i molt versàtil que he cuinat amb escorball, un peix de temporada que menciona Tomeu Vera en el seu relat.