La vida damunt rodes

FISIOTERAPEUTA INFANTIL I ESTUDIANTDavid és pacient meu des de fa més o manco 7 anys. Quan el vaig conèixer, era un nin, un apassionat del futbol i dels superherois. Ara ja és gairebé un home, continua sent un apassionat del futbol, però ara ja no li interessen tant Batman o Superman, ara té més interès en les supernenes; ja m’enteneu... Al llarg d’aquests anys hem passat moltes coses junts, ens hem fet grans i, és clar, inevitablement, ens hem fet amics. A les sessions, a més de treballar, parlam molt. Ell té una manera d’entendre la vida i la seva discapacitat molt especial. Jo mig en broma sempre li deia: “D’aquestes coses que em dius n’has d’escriure un llibre’’. I aquí el teniu; no és un llibre, però és un article en un diari, del qual ambdós estam molt orgullosos. Gràcies, David, per compartir la teva història!

Hola. El meu nom és David Jiménez Jiménez, tenc 17 anys i el que més m’agrada és el futbol. Som fan del Reial Madrid, la meva il·lusió seria conèixer-ne els jugadors, el cos tècnic i el president. El futbol és la meva passió; de fet, vull estudiar periodisme esportiu, ja que sé molt de futbol, tant nacional com internacional. També estic en un equip de natació per a gent amb discapacitat a nivell competitiu, ja que la natació, després del futbol, és el meu esport preferit. També m’agrada sortir amb els meus amics a fer una volta, prendre alguna cosa, anar de festa, etc.

Malaltia neuromuscular

La meva discapacitat es deu que tenc una malaltia neuromuscular; és a dir, que afecta els meus músculs, tenen menys força que els de la resta de gent. En el meu cas, m’ha afectat sobretot els músculs de les cames i això em perjudica a l’hora de caminar. No puc caminar sense suport i això ha suposat que em desplaci amb una cadira de rodes i amb un caminador. Tenc aquesta malaltia d’ençà que vaig néixer. La meva família no en sabia res fins que s’adonaren que, quan jo tenia un parell de mesos, perdia l’equilibri i no podia estar dret del tot. Aleshores em varen fer una biòpsia (tallar-me un tros de nervi per veure què tenia) i varen descobrir que tenia aquesta malaltia neuromuscular, anomenada miopatia. He tingut sort perquè la meva malaltia només m’ha afectat les cames i no la resta del cos; o sigui, que els braços i el cervell els tenc perfectament i els puc utilitzar com la resta de gent. Som afortunat perquè sé que hi ha malalties molt pitjors que les meves. Després, a causa d’aquesta malaltia, he tingut una escoliosi (desviació de la columna) i m’han hagut d’intervenir i he hagut d’estar dos mesos ingressat a causa d’aquesta intervenció.

La normalitat

El meu dia a dia és normal. Vaig a l’escola, on faig primer de Batxillerat, ja un curs molt difícil on s’ha d’estudiar molt i posar molta implicació per part teva. Quan arrib a casa després de l’institut, descans un poc i després faig els deures que m’han enviat o estudii per preparar els exàmens que m’han posat. Després, alguns dies vaig a rehabilitació al centre Creix, altres dies vaig a entrenar natació amb l’equip que he comentat abans o estic amb els meus amics.

La vida en una cadira de rodes és difícil com tot, però un no s’ha de rendir per tenir una malaltia o per anar en una cadira de rodes; tot el contrari, s’ha de lluitar tot el que es pugui per dur una vida totalment normal com la resta de gent, com ho intent fer jo. De totes les coses es pot treure avantatges i desavantatges, però sempre que es pugui s’han de cercar les coses bones. Hi ha desavantatges d’anar en una cadira de rodes, com per exemple, en el meu cas, no haver pogut jugar a futbol. Era frustrant anar a veure jugar el meu cosí alguns partits i veure que jo no podia jugar perquè estava assegut. Això ha estat eo més difícil de superar per mi, perquè, com he dit abans, el futbol és la meva passió. També hi ha altres aspectes negatius, com la dificultat que suposa el tema de l’autonomia, ja que costa bastant de temps adaptar-se per fer tu tot sol les coses bàsiques com vestir-te o dutxar-te, etc. També costa acceptar que tu no puguis anar a llocs on els altres sí que poden anar. Però sempre ens hem de quedar amb els avantatges, que són molts. Per exemple, gràcies a la meva malaltia, he sabut veure les coses des de baix. Això m’ha servit per respectar la gent i no insultar-la, perquè a mi m’han dit coses molt dolentes de la meva malaltia i no m’ha agradat gens. També t’ajuda a veure quines persones estan amb tu de veres i quines no; parl tant d’amics com de família, encara que jo he tingut molta sort, perquè els meus amics de tota la vida mai m’han donat l’esquena i la meva família tampoc. Un altre tema és el de l’oci, que és el que més m’agrada i el que més em sorprèn, ja que, quan surt de festa, als meus amics els fan pagar entrada i a mi no, i quan estic en una discoteca, les al·lotes s’asseuen damunt meu per ballar; això, sens dubte, és el que més m’agrada.

Futur

Els meus plans de futur són estudiar periodisme esportiu, si pot ser aquí, a Mallorca, o si no, a Barcelona. Després m’agradaria anar a treballar a Madrid, formar una família, el que és típic. No em preocupa gaire; l’única cosa que em preocupa és que si en els moments que estigui sol podré fer les coses per mi mateix.

La meva recomanació, tant per als al·lots i al·lotes en una situació semblant a la meva com per a les seves famílies, és que mai s’han d’acovardir ni han de quedar a casa tot el dia perquè els faci vergonya que la gent els vegi en una cadira de rodes; tot el contrari, s’ha d’intentar fer la mateixa vida que els altres, tant personal com d’oci. En el meu cas, mai m’ha costat relacionar-me i faig coses que sorprèn la gent quan em veu i jo n’estic molt orgullós, ja que hi ha moltes persones sense cap tipus de malaltia que no les fa.

Us deix el meu correu electrònic per si teniu alguna pregunta. Jo us la contestaré encantat davidjimenezmadrid49@gmail.com

RECOMANACIONS:

girlsonwheelssite.wordpress.com. És el blog personal de dues al·lotes, Ester i Bea. Elles mateixes es defineixen com a dones amb una vida activa, feministes i amb diversitat funcional.

www.sillerosviajeros.com. Blog de viatges ple de recomanacions de destinacions amb alta accessibilitat, hotels adaptats...