Societat 09/05/2019

Victòria sense precedents dels veïns en risc d'expulsió de dos blocs del Raval

Els nou inquilins dels números 106 i 23 del carrer del Carme podran continuar vivint a casa seva

Clara López
3 min
Rosa Ramon davant el número 23 del carrer del Carme, un dels blocs que celebren la renovació de lloguers

Barcelona"Avui quina carta em trobaré?" Amb aquesta pregunta descriu Rosa Ramón, veïna del carrer del Carme, número 23, al Raval, l'angoixa que va viure durant mesos després que Optimum RE Spain, una societat anònima d'inversió (les anomenades socimis) comprés el bloc on residia des de feia cinc anys i decidís no renovar els contractes de lloguer dels inquilins. A la mateixa amenaça també es van haver d'enfrontar els veïns del bloc 106 del mateix carrer. És el cas de Pau Barjuan, que va haver de conviure durant mesos amb les portes tapiades dels pisos que la propietat ja havia aconseguit buidar.

La seva història no és nova a Barcelona. Les expulsions de veïns a mans de fons d'inversió que compren edificis sencers, per rehabilitar-los i buidar-los per posar-los posteriorment a la venda a preus molt superiors, s'ha convertit en un fenomen habitual a la ciutat, i especialment al Raval, un dels barris més afectats per l'especulació immobiliària. Però aquesta vegada els nou inquilins que queden a les dues finques del carrer del Carme afectades celebren un final diferent: després de més d'un any de lluita, se'ls renovarà el lloguer sense pujades i podran continuar a casa seva.

És la primera victòria de l'oposició veïnal contra una societat anònima d'inversió, segons ha informat aquest dijous el Sindicat de Llogaters en una roda de premsa. El portaveu del sindicat, Jaime Palomera, ha recordat els avantatges fiscals de què gaudeixen aquests fons d'inversió. "Tenen un marc legal molt beneficiós, uns privilegis fiscals que no tenen petits empresaris", ha denunciat.

"La situació era de risc"

Tot va començar a principis del 2018 quan, després de la compra de les finques per part d'Optimum, els veïns del número 106 van detectar una degradació i abandonament progressius dels espais comuns de l'edifici, una de les pràctiques més habituals del mòbing immobiliari. "La porta estava trencada i això feia que hi entrés gent aliena a la finca, com toxicòmans: van començar els robatoris i una situació de risc per a tots", assegura Barjuan. Les reclamacions dels veïns no van rebre resposta i la situació els va portar a contactar amb el Sindicat de Llogaters, que els va facilitar el contacte amb altres finques de la zona en situació semblant, com és el cas del número 23.

A mesura que els contractes anaven finalitzant, les accions es van intensificar fins al punt que els veïns van optar per continuar abonant el lloguer, però no van trigar a arribar les denúncies per expiració del termini legal de contracte. "En aquell moment vam veure que era imprescindible obrir un espai de negociació amb els propietaris", explica Barjuan, que també reconeix la duresa dels quatre mesos de diàleg entre les parts. "Personalment ho vaig passar molt malament", lamenta la Rosa. "Estava treballant i havia de dedicar moltes hores a anar als jutjats, a recollir denúncies... Em va prendre moltes hores del meu temps, però va valdre la pena", afegeix.

L'acord va arribar finalment fa unes setmanes: tres anys més de contracte sense pujades de preu per a les dues famílies amb menors que viuen als blocs, i dos anys i mig amb les mateixes condicions per a la resta de veïns. "Ho hem aconseguit i volem que la gent que es trobi en la mateixa situació en què hem estat nosaltres ens tinguin com a referència", afirma Ramón, que ha sigut una dels quatre veïns que han resistit al bloc. "De tota la nostra lluita, la cosa més important ha sigut que es pot extrapolar a la resta de casos d'un fenomen que es repeteix a tota la ciutat", conclou Barjuan.

stats