Vermell cirera

És una de les fruites que fan més estiu. Les cireres, dolces, rodones, vermelles... una delícia! A més, són riques en vitamines A i C i ens aporten ferro, calci i fòsfor. Si us plantegeu tenir un cirerer, el primer que heu de tenir present és que és un arbre amb una escorça molt sensible, que si es malmet pot acabar morint. I, sobretot, tenir present que és una varietat autoestèril, que vol dir que necessitarà tenir a prop un altre exemplar per a la pol·linització. Floreix i fructifica al final de l’hivern a partir dels 6 o 8 anys de vida.

L’avantatge del cirerer és que s’aclimata molt fàcilment, ja que no és gaire sensible a les variacions tèrmiques i, a més, és prou resistent a les ventades. Només li heu de garantir que rebi bones dosis de llum. Però a l’estiu tingueu present que l’excés de calor debilita la planta i que si a la terra hi ha un excés d’aigua tindreu menys fruits i menys saborosos. Per tant, només necessita sòls profunds, permeables i lleugers.

Pel que fa a la poda, només cal ser una mica més constants els primers anys de vida de l’arbre, quan amb la poda podreu anar guiant la formació dels braços principals. Recordeu sempre que el cirerer suporta poc els talls i que les ferides cicatritzen amb dificultat.

Si voleu sembrar un cirerer en un test, no oblideu que serà fonamental facilitar al substrat un bon drenatge. El test haurà de tenir un mínim de 20 cm de profunditat i les llavors les haureu d’enterrar a uns 3 cm i amb una separació de 2 cm entre elles. També podeu optar per comprar brots o arbres joves, però inclineu-vos per les varietats nanes abans de les tradicionals.

Quan comencin a madurar els fruits, serà bo que els protegiu, ja que atrauen els ocells. Podeu cobrir l’arbre amb algun tipus de malla lleugera o posar-hi algun element que espanti els ocells. Per saber quan estan a punt per ser collides, assegureu-vos que estan fermes al tacte i ja completament vermelles.