Josep Miquel Arenas, ‘Valtonyc’: “Persegueixen els que no cometem cap delicte, sinó que només l’assenyalam”

PalmaL’entrada a presó del raper mallorquí Valtonyc podria ser imminent, si no hi ha una suspensió de la pena de tres anys i mig per part del Tribunal Constitucional. Els actes de suport al músic no deixen de multiplicar-se, ja sigui amb vídeos en què artistes reprodueixen frases seves, amb la setmana d’activitats que ha muntat la plataforma No Callarem per recaptar fons o amb manifestacions com la que aquesta horabaixa té lloc a Palma -i que ve acompanyada de polèmica política perquè compta amb el suport de l’equip de govern però el partit Socialista se n’ha desmarcat el. Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993) continua immers en una intensa gira per presentar el seu nou disc, El reincident, en el qual reafirma els seus principis i defensa amb el propi exemple drets tan fonamentals com són el d’expressió i el de creació. Camina pel centre de Palma mentre assegura que no s’esperava la cobertura mediàtica que ha rebut el seu cas. Ho agraeix. Només lamenta l’actitud agressiva provinent d’un parell de mitjans soferta per la seva família. Entra amb naturalitat al Modern, es dirigeix a la barra. Demana un entrepà de pit de pollastre arrebossat i una beguda gasosa amb cafeïna i sense calories. Sembla tan tranquil que ningú no diria que es troba sota l’espasa d’una mena de Dàmocles invertit, d’anti-Dàmocles. Es tracta de la placidesa d’aquell que té la certesa de ser fidel als principis que li marquen una ètica i una justícia nascudes del respecte a l’ésser humà.

Els darrers temps s’han censurat llibres, obres d’art i cançons. Què creis que passa?

Ens persegueixen a nosaltres, que no cometem cap delicte, sinó que només l’assenyalam. El rei roba, nosaltres el denunciam, i som nosaltres els condemnats, no ell. Això s’evidencia en casos com el de Nina Parrón, directora d’Igualtat del Consell Insular, a qui s’ha imputat per haver denunciat el masclisme davant un clar cas de violència de gènere en el qual una dona va ser assassinada per la seva parella.

Per què creis que el sistema ha optat per la via de la censura: per por o per deliris d’impunitat?

Per por, sens dubte. Estan patint una crisi que es podria anomenar del règim del 76. El sistema establert a l’estat espanyol ha perdut credibilitat; han intentat donar-li una nova imatge introduint-hi diferents canvis -com el de rei, per exemple-, però la indignació puja. Per aquesta raó, per l’altre costat, augmenten la repressió, per aturar la mobilització de la gent. Ho fan a través de la instauració de noves lleis com la llei mordassa, en què parlen d’ETA com si estigués activa com a grup terrorista, malgrat que ja fa temps que va abandonar les armes, o inoculant odi cap a altres ètnies o cultures, com està passant amb el poble àrab o amb els migrants que viuen en territori espanyol. A mi, en el judici, no se’m va demanar en cap moment si era independentista o per què cantava en català, sinó que se m’acusà directament de donar suport al terrorisme.

El disc que acabau de treure manté un nivell de crítica similar als anteriors. Tornaríeu a compondre els temes pels quals heu estat condemnat?

Sí i no. Per una banda, tornaria a compondre’ls en el sentit que sé que no he fet res de dolent, però ara, passats els anys, hi ha cançons meves que trob massa infantils.

Entre les persones que han expressat la seva opinió al voltant del vostre cas, hi ha qui ha arribat a posar a la mateixa altura les vostres lletres i els insults d’aquells que exerceixen violència de gènere. Amb quins arguments rebatríeu aquesta mena de comparacions?

Com a comunista que som, entenc que tenc llibertat d’expressió per criticar persones que han fet alguna cosa malament. El maltractament de gènere, la desigualtat que s’exerceix davant les dones, el racisme o la discriminació als col·lectius LGTBIQ són gratuïts. La llibertat d’expressió ha de denunciar les desigualtats. Quant a això, hem de distingir entre llibertat d’expressió i llibertat de creació; no signifiquen el mateix. L’art crea personatges amb veus fictícies o metafòriques. Tots sabem que Alejandro Sanz no té el cor xapat de manera literal.

Fa l’efecte que qualsevol podria haver-se trobat en la vostra situació. Sou un cap de turc?

Sí. Som un emissari. Som jove, treballador i pobre. Això li podria haver passat a qualsevol que estigui en una situació similar i critiqui el sistema. El meu és un judici polític; condemnen les meves idees, no he comès cap delicte.

Quin poder té la paraula?

Molt de poder. Expressar-nos és el mínim que ens haurien de deixar fer. Se suposa que a Espanya hi ha democràcia, però no tenim cap tipus de participació sobre les decisions polítiques. En el meu cas, la meva mare estava patint un càncer i l’única nòmina que entrava a ca meva n’era una de mitja jornada, de 600 €; Esperanza Aguirre estava retallant en sanitat i nomenant a dit tota la cúpula de corruptes. El mínim que puc fer és desitjar-li en una cançó que visqui entre rates. Tenc dret a dir això. Ells juguen amb decisions polítiques que són crucials per a la vida de molta gent. En aquesta vida, tot és política, ho vulguem o no. Els polítics corruptes i el sistema judicial ens haurien de donar les gràcies; és tan desesperant i és tan crític, el moment que estam patint, que haurien d’agrair que, després de les crisis econòmica i política, només utilitzem les paraules per desfogar-nos, quan els pobles haurien d’estar organitzant-se al carrer per paralitzar aquest país, perquè és una vergonya el que hi passa.

Amb la quantitat de vegades que el govern espanyol ha enganat el poble, per què es continua denominant ‘antisistema’ els denunciants, en lloc de personatges com Rajoy o Urdangarin, ja que són ells els que fereixen l’Estat?

Aquest estat és molt poderós. Hem d’entendre que els mitjans de comunicació fan campanya a tots els partits polítics que perpetuen aquest sistema, un sistema injust que ens divideix en classes socials i tracta d’enriquir el ric i empobrir el pobre. Hi ha partits polítics que defensen idees que ni sabem, com Ciutadans, que està a favor d’abaixar el salari mínim interprofessional fins a 400 €. Ni ens n’assabentam a causa d’una demonització dels partits d’esquerres. A Espanya no hi ha cap partit que sigui comunista, però per ells tots ho són. Tenen por que torni el terror vermell; pensen que, si voten Podem, Esquerra Unida o un altre partit progressista, trauran la gent de ca seva, malgrat que són els bancs i els partits neoliberals els que et treuen de ca teva. Com que tenen el poder dels mitjans de comunicació, és molt difícil que la gent sàpiga què hi ha darrere. La gent no sap ni diferenciar el que és tenir el poder del que és tenir un govern. Es pensen que perquè hi hagi una cara nova canviaran les coses de manera radical. Avui mateix, a la roda de premsa, dos partits de l’Ajuntament de Palma han estat qüestionats per una periodista per contradir la decisió del Tribunal Suprem. A l’Ajuntament, l’ha votat la gent; per quina raó hauria de tenir menys poder que el Tribunal Suprem, que està posat a dit per Franco i els jutges del qual no s’han votat? Ja sabem qui té el poder a Espanya: són els feixistes.

La pena de presó cerca la vostra reinserció?

Crec que no. En el moment en què m’informen que si deman disculpes només me’n cau un any i mig, saben que som una persona que entén la presó com una paga de la seva lluita a diferència d’un pres comú. Un pres comú no vol estar a la presó, pensa que no ha fet res dolent. Jo sí que sé que he fet una cosa dolenta: som comunista en un país on està prohibit ser-ho i dic coses que està prohibit dir-les. He estat molest per al poder. No només es tracta de llibertat d’expressió; també es tracta de llibertat d’ideologia. Saben que sortiré de la presó igual. El que servirà de reinserció social és fer d’emissari, donar el missatge a la societat que l’aparell repressor és tan fort com per ficar persones a la presó pel simple fet de fer un referèndum. Creis que Euskal Herria seguirà l’exemple de Catalunya? No s’hi atreviran. I tampoc hi haurà gent crítica si jo entr a la presó. La qüestió principal del meu ingrés és que la gent pateixi l’autocensura. La gent que als anys 80 feia punk o rock, ara no s’hi atreviria.

Hi ha col·lectius que creuen que si el vostre cas arriba a Estrasburg s’anul·larà la condemna.

Tenen raó. Espanya és l’únic país el codi penal del qual inclou delictes d’opinió com ara l’apologia del terrorisme en un país on no hi ha terrorisme i les injúries a la corona en un país on la corona s’injuriaria tota sola. A ulls internacionals, és absurd que no es pugui criticar els que tenen el poder.

L’anunci de la vostra condemna coincideix en el temps amb l’edició del vostre nou disc. Diverses sales de concerts i no pocs festivals -inclosos el Sónar i el Primavera Sound- us han oferit prop de trenta actuacions per a enguany. Contra la repressió, difusió?

Sí. El dimarts negre, la gent exhaurí els exemplars de Fariña i MediaPro comprà l’exposició censurada a Arco per poder continuar fent-ne difusió. Reproduïm els delictes per demostrar que això no és un atac individual, sinó col·lectiu. La gent està preocupada i indignada per aquestes condemnes i no tenen presó per a tots. Si una persona n’assassina una altra, la gent no surt al carrer a matar per donar-li suport; si canten les meves cançons, és perquè és evident que es tracta d’un judici injust i d’una condemna injusta. Si no, ningú reproduiria el delicte.

Hi ha manera de canviar el sistema mitjançant procediments democràtics o està tan deteriorat que només és possible fer-ho de manera il·legal i violenta?

A petita escala pot haver-hi canvis mitjançant un govern, però es torna a entrar en el debat de si és el mateix tenir el poder i tenir el govern. A Catalunya han intentat canviar les coses fent servir la via democràtica i institucional i l’Estat ha posat en marxa la seva màquina repressora utilitzant la violència, perquè aquest canvi suposava una amenaça per al poder espanyol i perquè les elits es veien en risc. Això ens fa entendre que les decisions importants les pren no el govern, sinó qui realment té el poder: les elits financeres, el sistema judicial o el rei, cap element en el qual, com a poble, puguem intervenir mitjançant un vot.

Quina opinió us mereix que sigui possible denunciar una persona pel fet d’excrementar-se verbalment damunt un ens l’existència del qual no es pot provar, com és Déu?

La religió hauria d’estar sotmesa a la crítica. L’Església catòlica té un poder enorme i es queixa incessantment de les dones, de l’avortament, del col·lectiu LGTBIQ, etc. És absurd que al segle XXI una denúncia a Déu sigui viable i a les dones víctimes de violència de gènere no les atenguin quan denuncien un maltractament.

Quin suport heu rebut per part de les institucions locals?

N’he rebut bastant, de suport, i anim les institucions a actuar com l’Ajuntament de Palma, però no hem de centrar el suport allà, on són pocs, sinó al carrer, on som milions. Que la gent surti i denunciï.

Per quina raó escoltar hip hop?

És una música que dona compte del que ets. Des dels seus inicis -als Estats Units, per part dels afroamericans que denunciaven la repressió policial- ha lluitat contra el poder. A l’estat espanyol, les lletres parlen de conflictes de classe, de països no reconeguts, de racisme. El glosador cerca fer metàfores, un raper et posa les coses tan clares que et fa bullir les emocions.

Valtonyc du el compte enrere, no per entrar a presó, sinó perquè es modifiquin les lleis i el sistema judicial.