Un amic que prepara un llibre sobre el Barça i els valors em diu la tarda de Reis: i tu com ho veus?
¿El Barça és Catalunya? No. ¿Els valors que transmet el Barça són els d'un país? No. Ara bé, tant si agrada a alguns com si no, el Barça és el club majoritari a Catalunya. Per tant, tot el que fa i transmet influeix molt en la societat. ¿Això no hauria de ser així? ¿Un club de futbol no hauria d'incidir tant en la ciutadania perquè això implica excloure qui no és d'aquest equip? Doncs segurament no, però la realitat és aquesta. Ens pot agradar més que el sol surti per l'oest, però, ai las, surt per l'est. I assumir-ho és un pas molt important per evitar estar-te tota la vida esperant un nou dia mirant cap on no toca. Per tant, davant de fets consumats, la pregunta seria: ¿els valors que transmet el Barça són presentables? I aquí és on cal distingir el club, en tant que negoci multinacional, i els jugadors, exemple seguit per milions de nens al món. Comencem pel final, que té una anàlisi més ràpida i contundent. Posats a triar, millor que la canalla imiti l'actitud d'Iniesta, Xavi o Messi que la de Cristiano Ronaldo. L'altra qüestió és més complexa. Per pagar el sou d'Iniesta, Xavi o Messi calen molts diners, que s'obtenen amb patrocinis. I si qui te'ls dóna és Qatar, doncs t'has de vendre a Qatar. ¿Pots negar-t'hi perquè és un país poc democràtic? Esclar, però sense calés no podràs competir amb els clubs rics i passaràs a ser un segona fila. Seràs íntegre, però els teus valors no arribaran a ningú. Triar una opció o una altra sí que és, per mi, l'autèntic debat sobre els valors.