Ultrasons de potència per ‘rendibilitzar’ l’àloe vera

PalmaLes aplicacions terapèutiques de l’àloe vera estan més que provades. De les seves fulles i de la seva polpa s’extreu làtex i gel, respectivament, que degudament tractats presenten uns components químics amb múltiples beneficis per a la salut: regula el funcionament de la mucosa intestinal, intervé en la formació de proteïnes, reforça el sistema immunològic, combat l’acidesa en l’estómac, neutralitza els efectes de les toxines microbianes, actua com a analgèsic, promou la hidratació cel·lular, és antisèptic, cicatritzant, antiinflamatori, etc.

Altres usos

Molts equips de recerca treballen des de fa dècades en el desenvolupament d’aquestes aplicacions i altres. Ara, des del grup d’Enginyeria Agroalimentària del departament de Química de la UIB, se n’estan estudiant altres usos sorprenents que es desenvolupen mitjançant una tecnologia pionera a tot el món. L’objectiu: obtenir un ingredient funcional realitzat a partir de subproductes vitivinícoles barrejats amb el gel d’àloe vera. Aquest ingredient funcional, que es pot presentar en format de pols soluble amb l’aigua o com una beguda, conté propietats antioxidants que contribueixen a la prevenció de determinades malalties, particularment el càncer de colon i les ulceres gàstriques.

Els subproductes de la indústria vitivinícola -les tiges, la pell i les llavors del raïm- contenen importants quantitats de flavonoides, àcids fenòlics i estilbens, uns compostos amb propietats farmacològiques que s’estudien des de fa anys a l’esmentat grup de recerca, dirigit per Carme Rosselló. Aquests subproductes presenten, a més, una gran proporció de fibra alimentària que alhora exerceix un paper molt rellevant en els processos fisiològics i en la prevenció de diferents malalties. En els darrers anys, la fibra alimentària ha anat adquirint molta importància com a ingredient funcional, és a dir, aquells aliments que incorporen components biològicament actius per a la millora de la nostra salut.

Millorar-ne les propietats

Antoni Femenia -professor d’ Enginyeria Química i investigador del grup d’Enginyeria Agroalimentària de la UIB- dirigeix un projecte per tal de millorar les propietats físiques i químiques dels concentrats procedents dels subproductes de la indústria agroalimentària mitjançant l’addició d’extractes procedents de l’àloe vera a fi d’així donar origen a un nou ingredient funcional per a la seva incorporació a un aliment.

Per aconseguir extreure els compostos bioactius de l’àloe vera es fan servir ultrasons de potència, una metodologia absolutament innovadora que, a més, es econòmica i respectuosa amb el medi ambient. Aquesta tècnica, aplicada al camp de la indústria agroalimentària, es realitza de diverses maneres en processos d’extracció, homogeneïtzació, cristal·lització, filtració, assecat, etc., sempre amb l’objectiu d’obtenir ingredients o extractes de millor qualitat i rendiment que els obtinguts amb altres mètodes més convencionals.

Però com funcionen els ultrasons de potència? Els ultrasons són ones acústiques inaudibles per l’oïda humana. Segons quina sigui la intensitat de la freqüència d’ona, poden tenir múltiples aplicacions. Els ultrasons d’alta intensitat (o de potència) provoquen efectes físics i químics sobre el medi en el qual actuen. Aquesta característica fa que siguin considerats una tecnologia “emergent” d’interès per indústries com l’alimentària, la farmacèutica o la química. En aquests àmbits, l’aplicació d’ultrasons de potència està encaminada a millorar els processos convencionals, reduir les necessitats d’energia, augmentar els rendiments i incrementar la qualitat dels productes.