Societat 03/04/2021

El 80% dels tsunamis de la Mediterrània occidental afecten les Balears

Un equip d'experts estudia les grans ones causades per terratrèmols a partir dels munts de roques de centenars de tones que deixen al litoral

4 min
El passeig de la Cala Rajada destruït per l'impacte de les onades de la borrasca Glòria.

Quan es pensa en els tsunamis, a gairebé ningú li venen al cap les platges mediterrànies de les Illes Balears. La majoria rememoren les imatges de pel·lícula de masses d'aigua arrasant edificis al litoral de l'Índic, tal com va passar el 2004, o la gran onada que va provocar l'accident nuclear de Fukushima, al Japó, ara fa deu anys . Però no tots els tsunamis són tan devastadors i també n'hi ha que han afectat les Balears, encara que, per sort, històricament, els que les han copejades han estat molt més clements que els de les tragèdies de pel·lícula de Hollywood. Els nostres tsunamis no neixen gaire lluny, ho fan sobretot arran de terratrèmols relativament suaus amb l'epicentre a la costa d'Algèria, però també en tenim.

De fet, a l'Arxipèlag s'hi han identificat gairebé el 80% dels "dipòsits de tsunamis" documentats a la Mediterrània occidental –que va de la península Itàlica a Gibraltar– entre el segle IV dC i el 2003. O sigui: com a mínim el 80% dels tsunamis documentats de la Mediterrània occidental durant setze segles han afectat les Illes. Aquests dipòsits són munts de grans roques de fins a centenars de tones que no són on haurien de ser –a la mar–, sinó que l'impacte dels tsunamis les ha arrossegades i apilades terra endins. Se n'han trobades en 82 punts entre Itàlia i Gibraltar, i 65 són a les Illes. N'hi ha en municipis com s'Estanyol (Mallorca), Sant Antoni (Eivissa), Punta Gavina (Formentera) i Punta Nati (Menorca), segons un estudi publicat a la revista de la Sociedad Geológica de España .

"Les Balears són un escenari de risc elevat perquè estan enmig", explica un dels autors de l'informe, el doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears i en Geologia per la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Roig. L'Arxipèlag actua com un "escut" davant els tsunamis que arriben de la costa africana i en minven els efectes sobre els litorals català i francès, on, de moment, només s'han documentat dos dipòsits de roques, a Castelló i a la Provença. Es calcula que un 10% dels tsunamis que hi ha hagut al món en els darrers 4.000 anys foren a la Mediterrània i que un 7% dels terratrèmols registrats en aquesta regió causaren tsunamis.

Blocs de pedra amuntegats per un tsunami a Menorca.

Les onades originades pels terratrèmols que es produeixen davant la costa d'Algèria solen ser de menys de dos metres, però la mida no ho és tot: la velocitat a la qual avancen pot ser un factor decisiu. Roig calcula que poden arribar a moure's a 800 quilòmetres per hora i impactar a la costa balear en poc més de 35 minuts. Ho fan amb tanta força que arrabassen blocs de pedra dels penya-segats de fins a 250 tones i els deixen amuntegats a 20 o 40 metres terra endins com si fossin teules, en paral·lel a la costa. Això permet que els experts els puguin identificar i diferenciar els efectes que causen les onades d'un tsunami dels d'una tempesta, que no té prou potència per moure roques tan pesades. De fet, els autors de l'estudi varen marcar diversos blocs moguts per tsunamis a Menorca i Mallorca i, després de la borrasca Glòria –que causà molts desperfectes a la primera línia de mar –, comprovaren que no s'havien desplaçat gens ni mica.

L'equip de Roig va començar a investigar els tsunamis a les Balears el 2012, després de fer un viatge a Cuba, on varen veure grans blocs de pedra moguts per huracans i que eren molt similars als que es poden trobar a les Illes. Els dipòsits de tsunamis estan molt ben documentats a les costes rocoses de la Mediterrània oriental i central, i l'estudi defensa que les grans roques que es troben amuntegades al vessant occidental també tenen el mateix origen perquè tenen les mateixes característiques: estan agrupats quasi sempre a sobre de penya-segats rocosos. Els investigadors no descarten que hi hagués més dipòsits que haurien destruït la urbanització de la costa o altres obres. També apunten que la investigació del fenomen en aquesta àrea de la Mediterrània és molt recent i que probablement hi ha aspectes que encara no s'han analitzat.

Blocs de pedra amuntegats per un tsunami a l'Estalella, a Mallorca.

Efectes destructius imprevisibles

Els tsunamis que afecten les Balears no són cosa del passat, però per ara fa temps que no causen destrosses importants. El darrer es va registrar fa poc més d'una setmana, però no es va notar, segons apunta Roig. En canvi, el 2003, un tsunami va causar desperfectes greus, especialment als ports de Maó, de Ciutadella, de la Colònia de Sant Jordi, de sa Ràpita i de les Pitiüses, segons va informar llavors Salvament Marítim. I no es podia comparar amb els tsunamis més greus que han afectat les Balears, que varen ser entre els anys 1500 i 1756, segons calculen els investigadors a partir de les anàlisis que els han permès saber aproximadament quan es varen moure els blocs de pedra. Ara, el perill no ha desaparegut. De tsunamis, avisa Roig, "n'hi pot haver qualsevol dia, és imprevisible; tot depèn de l'activitat sísmica d'Algèria". Precisament per això els investiguen.

La publicació de l'estudi pretén animar la comunitat científica a ampliar les investigacions sobre tsunamis en aquesta part de la Mediterrània, fet que ajudaria a conèixer millor els perills que poden comportar i la vulnerabilitat de la costa, segons expliquen els autors en el document. També proposen que es faci una cartografia detallada dels espais afectats per tsunamis i s'apliquin plans de gestió en funció del coneixement acumulat. Roig explica que fins ara no s'han reunit amb cap administració per tractar-ho.

stats