La trama de Campos: l’Ajuntament va reconèixer que permetia naus en rústic
L’expedient del cas recull que en el mateix lloc hi ha activitats idèntiques a la de l’empresari que va denunciar i que no disposen de les llicències d’activitat
PalmaEls fets es remunten al mes de juny de 2020. Un empresari de fora poble acabava de fer una important inversió a Campos. Arranjà una nau del polígon que hi ha a l’entrada del nucli urbà per iniciar-hi l’activitat comercial. Com que la normativa li permetia obrir-la mitjançant una declaració responsable, convençut que tot estava en ordre va començar l’activitat de venda a la nau, mentre sol·licitava la preceptiva llicència d’activitats. Passat l’estiu, el mes de setembre, va rebre una comunicació formal de l’Ajuntament que li indicava que no podia continuar amb el negoci perquè el local que havia llogat estava “situat en una parcel·la qualificada com a sòl rústic comú, segons la disposició setzena de la Llei d’urbanisme de les Illes Balears”. Així figura a l’expedient del cas de presumptes irregularitats urbanístiques al municipi de Campos que investiga l’Oficina Anticorrupció i al qual ha tingut accés l’ARA Balears.
Davant d’aquesta notificació oficial, l’empresari en qüestió va mostrar-se sorprès, ja que a la nau que havia llogat i on havia invertit milers d’euros, ja s’hi havien instal·lat altres negocis, i també perquè les naus veïnes feien la seva activitat amb tota normalitat. De fet, a l’expedient del cas figura que l’afectat per la negativa municipal va preguntar a altres negocis dels voltants, que van admetre no tenir llicència d’activitats i “funcionar amb el beneplàcit municipal”. En aquesta zona, fins i tot hi ha un negoci de les mateixes característiques exactes que el del denunciant. Però el cas més estrambòtic és el de la botiga que hi ha al primer pis de la nau que va llogar aquest empresari, a qui l’Ajuntament va denegar la possibilitat de continuar oberta. Encara funciona, tot i que ocupa el mateix edifici que el negoci que es va prohibir per estar situat en sòl rústic. A causa d’aquesta aparent injustícia, l’empresari va decidir presentar una denúncia davant l’Oficina Anticorrupció el mateix any 2020.
A l’expedient del cas hi figuren una sèrie de noms de negocis que estan a la mateixa zona i pels quals l’Ajuntament de Campos ha estat requerit. De fet, presten servei amb normalitat i sense ser objecte de cap negativa per part del consistori, com va ser el cas del denunciant. Curiosament, quan l’Ajuntament campaner va tenir coneixement de l’obertura de la investigació, va iniciar una doble estratègia: va decidir dur al ple una aprovació d’un criteri interpretatiu basat en el principi que “si no està prohibit, està permès”, fet que va escandalitzar els experts en urbanisme i va començar a contactar amb alguns empresaris en un intent de regularitzar mínimament la situació.
“Manca de lògica”
En els informes emprats per respondre a Anticorrupció i per dur al ple i aprovar un criteri interpretatiu, el tècnic jurídic admet “una manca de sistemàtica i de lògica” a les Normes Subsidiàries de Campos que, des de 1991, regeixen l’urbanisme municipal sense que hi hagi hagut voluntat de canviar la normativa des de llavors. “Això permet que no t’adaptis a les reformes legals que no et convenen, i mantenir aquest sistema ambigu”, confirma un expert en urbanisme que demana l’anonimat. Aquest model ha permès que a Campos s’aixequi un polígon en què hi ha diferents casuístiques, amb naus sobre sòl rústic, on la normativa general impedeix els usos comercials. Aquest sistema va néixer, admet el jurídic municipal, l’any 2000 quan es va autoritzar “un edifici comercial sense ús definit”. Les normes municipals establien llavors que només se'n podia fer un ús recreatiu. A partir d’aquí, “es varen anar atorgant diferents llicències”, afirma el departament jurídic, aprofitant “que el concepte de recreatiu és molt elàstic” (sic).
Al relat s’identifica una llicència d’activitats per a la venda de mobles i dues declaracions responsables, una de venda de “diversos articles” i una altra de compravenda de trens turístics. En canvi, no queda clar dins la documentació que ha elaborat l’Ajuntament si totes les naus que envolten la que havia llogat el denunciant disposen de la llicència. Alguns, segons fonts properes al cas, varen aconseguir una llicència d’obra quan “és preceptiva primer la llicència d’activitats”.
Aquest model urbanístic, que ha permès aixecar un polígon, mitjançant una interpretació sui generis de la normativa, no és nou. A Campos, ja amb les mateixes normes subsidiàries, l’Ajuntament va assegurar amb informes oficials que els terrenys de les Covetes eren urbans. La denúncia del GOB va demostrar que era un criteri fal·laç i va aconseguir que la justícia ordenàs l’enderrocament dels xalets il·legals que s’hi havien construït. A més, des del 2018, els ajuntaments ja no tenen l’obligació d’enviar els acords urbanístics al Consell de Mallorca, l’autoritat competent en la matèria i amb un departament tècnic qualificat per revisar les decisions. L’ordre la va donar l’aleshores conseller de Cooperació Local, Joan Font, de MÉS per Mallorca.
