Tradicions de Nadal perdudes: Quan rebíem els Reis amb trompetes de vidre

PalmaJa són moltes les tradicions que les Balears han anat incorporant els darrers anys, i tot i que això no implica que les pròpies desapareguin, sí que es pot observar una participació creixent en les noves tradicions. Exemples clars d'això són les maneres de celebrar Halloween, Nadal o el Dia dels Enamorats (Sant Valentí). El folklorista Felip Munar assegura que "estam en un món globalitzat, on la informació passa ràpidament i sense filtre", i atribueix aquest canvi de rumb en les tradicions a la velocitat a la qual tot se succeeix i poden (o no) arrelar aquestes tradicions. "Si no existís El Corte Inglés, probablement no existiria el Dia dels Enamorats", apunta Munar, qui també assenyala la comercialització com una de les responsables d'aquest gir en les celebracions.

En aquest sentit, assegura que festes com Halloween "no són tan noves" i que "fa anys que se celebra", tot i que "la diferència és que ara ho comercialitzam". "Aquest tipus de tradicions les agafam i les feim nostres. Abans es passaven entre generacions, això implicava uns 20 anys perquè les tradicions s'establissin. Ara és com si passassin de dues en dues. Tot avança tan aviat que és molt difícil que qualli", explica Munar, qui remarca que abans tenia més importància aquest relleu generacional.

D’altra banda, l'expert considera que els costums que mantenen valors “antics” s’aniran perdent. “No tenen cabuda en el món, no tenen el valor o el sentit que tenien. Les relacions, antigament, eren molt diferents. Només cal mirar 30 anys enrere. Ara les festes estan enteses d’una altra manera”, expressa el folklorista.

Això no obstant, Munar defensa que tot i la progressiva desaparició de l’element espiritual o de veneració d’aquestes festes, per exemple en les patronals, no es perdrà del tot la celebració, la qual assegura que “va en augment”. A més, apunta que hi ha elements en aquestes tradicions que queden “fossilitzats” i que són els que perduren al llarg del temps. Fa referència així al cas de la Sibil·la, que s’ha revitalitzat (també arran de la seva declaració com a patrimoni immaterial de la Unesco).

Els vestigis de les neules, les matines i els betlems vivents

Dins aquestes noves tradicions, n’hi ha que ja formen part de l’imaginari col·lectiu a causa del seu arrelament en la societat d’ençà de la seva arribada, com ara la figura del Pare Noel, l’arbre de Nadal o, fins i tot, la manera com celebram Cap d’Any. Aquests elements han passat a ser interpretats com a propis, baldament siguin relativament nous. L'estudiosa de la cultura popular Caterina Valriu també apunta a la globalització com la causa: “Abans hi havia menys informació, tot era més religiós, mentre que ara està marcat per la comercialització”.

Pel que fa a elements del Nadal balear que s’han anat perdent o, en cas contrari, que s’han mantingut o revitalitzat, Valriu en destaca diversos. Un exemple són les neules, tant per menjar com decoratives, que a Mallorca “s’han refinat” i s’han convertit en un emblema d’aquesta festivitat. Quant a les matines, Valriu explica que abans hi havia festeigs que tenien més protagonisme, com l’anunci de l’àngel o el sermó de la Calenda. De fet, durant la festa de la Calenda, que es feia el dematí com a prèvia a les matines i en la qual els nins eren els vertaders protagonistes, era habitual que els padrins els regalassin una coqueta de Nadal, tot i que aquest costum pràcticament s'ha perdut. A més, en aquest dia, era més important el dinar que el sopar, i ara és el contrari. “La tradició era anar a matines i fer una xocolatada, ara es fan sopars més complets i amb aliments més globalitzats i no tan locals, com alvocat, salmó o gambes”, diu.

Una altra tradició que abans tenia més rellevància era el Dia dels Innocents. De fet, era habitual que les bromes anassin dirigides als joves, especialment als aprenents dels negocis. “Ara són poca cosa, potser alguna publicació a la premsa i ja està”, indica Valriu, qui recorda la figura de l’Home dels Nassos, emmarcada en aquesta tradició bromista, tot i que enfocada als infants. “A Palma passava una cosa curiosa i és que, com que es treia el retrat del rei En Jaume I a Cort, els nins que sortien a la recerca de l’Home dels Nassos creien que era ell aquest personatge, perquè era l'única novetat que trobaven”, relata.

Les representacions són també un dels costums que han perdut força, com els betlems vivents, que tot i que encara se'n facin (com el d'enguany a la Misericòrdia), tenien més transcendència abans. La representació de la Passió o l'Adoració dels Reis (a partir de l'obra de Llorenç Moyà) serien altres casos, que considera "que es mantenen més vius". Valriu també parla de les Sopes dels Reis, un dolç al qual ha guanyat terreny el tortell i que es feia a les confiteries més exquisides. Consistien en unes greixoneres petites de test que imitaven unes sopes, però que estaven fetes de massapà i eren un regal típic per als infants. Ara, però, s'han substituït per monedes de xocolata o carbó de sucre. En relació amb els Reis, un altre element que s'ha perdut són les trompetes de vidre, que es regalaven als nins perquè les tocassin a la Murada, a Palma, per cridar els Reis. En aquest sentit, Valriu lamenta que hi ha elements que es perden perquè "les coses noves criden més l'atenció", fet que provoca l'adaptació de "coses més vistoses", en detriment de les que encara perviuen.