Tractar l'insomni per atacar també la depressió

The New York TimesUn tractament contra l'insomni podria arribar a doblar l'efectivitat dels tractaments contra la depressió. Així ho indiquen els resultats preliminars de quatre estudis rigorosos sobre aquest tractament que estan a punt de finalitzar. Durant els pròxims mesos se'n faran públics els resultats.

L'insomni crònic es defineix com un trastorn del son que té una durada d'almenys tres mesos durant els quals el son és de mala qualitat, un fet que provoca problemes a la feina, a casa i en les relacions. Hi ha una gran necessitat de tractaments efectius. D'altra banda, la depressió és el trastorn de l'estat d'ànim més freqüent.

Als Estats Units ja hi ha uns quants centres on s'aplica el nou tractament, que rep el nom de teràpia cognitivoconductual contra l'insomni (TCCI). "No som gaires els que oferim aquest tractament", comenta Shelby Harris, director del programa conductual de medicina del son del Centre Mèdic Montefiore, al Bronx, i propietari d'una consulta privada a Tarrytown, a l'estat de Nova York. "Em fa l'efecte que ens coneixem tots".

Segons els resultats preliminars d'un dels quatre estudis en curs, la TCCI cura entre un 40% i un 50% dels casos d'insomni. Així, es converteix en un complement molt efectiu que potencia els efectes dels fàrmacs antidepressius. "S'ha reconegut de manera generalitzada que l'insomni està relacionat amb una gran diversitat de trastorns mèdics i que cal tractar-lo", assegura Michael T. Smith, professor de l'Escola de Medicina John Hopkins i president de la Societat de Medicina Conductual del Son. Colleen Carney, directora del Laboratori del Son i la Depressió de la Universitat Ryerson de Toronto, afirma que ensenyar a administrar el tractament és fàcil.

La TCCI no és pas una tècnica concreta, sinó una recopilació d'idees complementàries. N'hi ha que daten dels anys 70, d'altres són més recents. N'hi ha una que s'anomena control d'estímuls i consisteix a trencar el vincle entre ser al llit i les activitats com ara mirar la televisió i menjar. Una altra és la restricció del son: establir un horari regular per dormir i mirar de seguir-lo estrictament.

Molt sentit comú

El terapeuta sol demanar als pacients que facin un seguiment dels seus esforços en un formulari dissenyat especialment que anomenen Diari del son . Els pacients hi anoten cada dia quan se'n van a dormir i quan es desperten, juntament amb les percepcions que tenen pel que fa a la qualitat del son i el nombre de vegades que s'han despertat. El terapeuta pot afegir a aquestes directrius recomanacions de sentit comú, com ara reduir el consum de cafeïna i d'alcohol i assegurar-se que es dorm en una habitació fosca i silenciosa.

Per als casos en què cal ajuda addicional, el terapeuta aplica l'anomenat tractament cognitiu, que no és res més que una manera de qüestionar creences contraproduents.

Els pacients omplen un qüestionari estàndard en què se'ls demana fins a quin punt estan d'acord amb afirmacions del tipus: "Si no dormo com cal, sóc incapaç de rendir l'endemà"; "Crec que l'insomni és causat per un desequilibri químic" i "Probablement, l'única solució contra l'insomni és la medicació". En estudis a curt termini, d'un o dos mesos, la TCCI ha estat igual d'efectiva que els fàrmacs contra l'insomni que s'administren amb recepta mèdica. A més, els seus efectes són més duradors que els dels medicaments, segons es desprèn dels resultats preliminars d'aquests estudis.