Turisme
Societat05/02/2024

“Tornam al març”, el cartell que s’imposa a pobles i ciutats

Només tres negocis d’una cinquantena resisteixen la temporada baixa al nucli antic de Pollença, mentre que Palma s’omple de botigues buides que baixen la barrera fins que tornin els viatgers

PalmaEls horabaixes d’hivern, una part del centre de Pollença esdevé un autèntic desert. Els negocis, principalment bars i comerços, estan tancats, i només les immobiliàries semblen tenir activitat. Segons les dades de l’Ajuntament, d’una cinquantena d’establiments de la part antiga del municipi, només tres quedaran oberts aquests mesos d’inactivitat. “El centre ha esdevingut una ciutat fantasma”, admet el regidor de Comerç i Dinamització Econòmica, Toni Cànaves. Els cartells que pengen alguns dels comerços deixen ben clar que fins al març no tornaran a obrir les portes. “S’han orientat tant al turisme, que quan no n’hi ha, idò senzillament tanquen. És un problema del qual en som ben conscients”, lamenta el regidor de l’equip de govern municipal.

Pollença potser és un exemple extrem d’aquesta realitat, i coincideix precisament amb un model on el lloguer turístic s’ha imposat de manera inapel·lable al centre de la ciutat. “De fet ja no hi viuen residents. A la plaça hi queda un pis amb habitants que es puguin dir convencionals”, confirma Cànaves. En canvi, la vitalitat comercial es manté fora del centre. La perifèria és plena de comerços, bars i restaurants que sí que obren tot l’any i que són reconeguts pels residents. “Incorporen el producte local, promocionen el quilòmetre zero i tenen un dinamisme molt important. En aquest sentit, estam molt satisfets. El problema és el centre”, explica el regidor.

Cargando
No hay anuncios

El cas de Pollença és certament extrem. Si un resident del centre vol comprar un producte o contractar un servei durant l’hivern, la qüestió no és que el pugui trobar a la botiga, sinó que directament la botiga està tancada. Però aquesta realitat, que abans era patrimoni exclusiu de les zones litorals, ara ja és pròpia de nuclis tradicionals de les Balears, sobretot aquells on el turisme ha entrat amb força. Eivissa o Palma experimenten en algunes de les seves barriades processos molt semblants. Bars com la Bodega Can Rigo, al carrer de Sant Feliu de Palma, que precisament basen la seva oferta en producte local i de qualitat, també han penjat ja el cartell de ‘Tornam al març’.

“Si passeges per carrers com el de Jaume II i el de Colom, et trobes amb un paisatge que era impensable anys enrere, i és el de negocis tancats. No un ni dos, sinó molts. Zones de tant valor comercial, ara resulta que a l’hivern presenten un aspecte que és molt trist”, admet el secretari general d’Afedeco, Antonio Vilella, per a qui “ens trobam davant un procés que ve d’enrere”. “Fa anys que es produeix una substitució del tipus de comerç, a causa de la turistització de l’activitat, i no només a Palma. El resultat és el de comerços i altres negocis tancats. I si passes un horabaixa, veus els dependents dels que tenen oberta la porta de braços plegats. Una llàstima”, lamenta aquest expert en comerç i tècnic de la patronal.

Cargando
No hay anuncios

“És penós el que està passant, i és molt evident com ha estat. Els negocis han apostat pels turistes i han ignorat els residents. En el cas del centre, quan no hi ha turistes saben que nosaltres no hi anirem, perquè ni els productes ni els preus estan pensats pels locals. Per tant, tanquen ben tranquils”, relata Carme Verdaguer, membre de l’Associació de Veïns Canamunt. Els residents viuen aquest procés de turistització, que dura almenys una dècada, amb molta resignació, tot i que “suposa, per exemple, no tenir botigues de queviures a prop o veure com a l’hivern l’ambient al barri és més trist perquè lògicament falta activitat”, afirma.

Ara bé, arribats a aquest punt, el fenomen de desertització de l’hivern també té altres aspectes que són positius per als veïns. “Com que estam tan cansats de la saturació de l’estiu, quan pengen el cartell dient que tanquen tres mesos en el fons ens alegram perquè això vol dir que arriba la treva”, assegura Verdaguer.

Cargando
No hay anuncios

Diverses causes

Tot i que hi ha coincidència a retratar un procés que ara mateix sembla imparable –la turistització dels centres i la desaparició dels negocis per als residents–, a l’hora d’analitzar les causes n’hi ha més d’una, en funció de la mirada i dels interessos de cadascú. Segons Steve Lee, un britànic que va arribar al centre de Palma fa 15 anys, hi ha hagut “una transformació brutal”. “Encara vaig conèixer forns a Canamunt, botiguetes on podies comprar quatre queviures, i botigues de roba que no fossin franquícies. El que em va enamorar és el que ha desaparegut. Però això no ha estat casual. S’han anat llogant pisos a turistes i han fuit residents. Aquí els mesos d’hivern hi vivim menys persones i el comerç per als locals és menys rendible”, assegura. Aquest resident lamenta que “ara tampoc no queden gaires cafès autèntics”. “Tot són cafeteries de disseny, amb croissants prefabricats i amb un personal que canvia cada tres o quatre mesos. M’encantava tenir converses amb els amos dels bars i ara no hi ets a temps”, diu.

Cargando
No hay anuncios

El laboral és un altre aspecte que també ha contribuït a aquests tancaments de temporada, que abans només es veien a les zones de costa i que ara són habituals als nuclis urbans. Si els empresaris tenen fixos discontinus, no els poden tenir contractats dotze mesos. Alguns aturaven un mes, però Inspecció de Treball ha començat a rastrejar aquestes situacions, perquè es considera que, si un fix discontinu només deixa de treballar un mes, en realitat són unes vacances i l’empresari l’hauria de contractar com a indefinit. “El que està passant és que davant d’això, alguns empresaris petits que dubten de si tancar un mes o no, allarguen i aturen durant dos o tres, precisament perquè així l’administració ja no sospita”, explica l’expert laboralista José Manuel Raya. “No dic que aquesta regulació provoqui que s’allarguin tancaments, però sense dubte no ajuda a impedir-los”, conclou.

En opinió dels empresaris comercials, l’accessibilitat i la mobilitat en els municipis com Palma no han jugat a favor. “Ho hem dit en més d’una ocasió, mentre que els grans centres comercials tenen aparcament gratuït, accedir al centre de Palma és complicat i més car, i això no ajuda. Si es volen espais per a vianants i restringir la circulació, és molt important estudiar bé com facilitar que la gent arribi al centre”, diu Antonio Vilella, d’Afedeco. “Amb els residents de la Part Forana, ho tenim ben detectat, han deixat de venir a comprar”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Maggie és propietària d’un comerç de temporada al centre de Palma –demana que el seu llinatge no aparegui– i no està gens satisfeta amb el fet de tancar les portes durant tres o quatre mesos. “Voldria poder tenir obert tot l’any, però no surten els comptes. Pag un lloguer anual i sé que almenys durant dos mesos no tindré cap ingrés. Però tenir obert és una ruïna. Ho he provat i l’any que ho vaig fer vaig perdre molts doblers. El personal surt molt car, i si no fas bé els nombres, estàs mort. Intent oferir productes per a residents, però és que n’hi ha pocs”, assegura aquesta empresària. “Entre la massificació estiuenca, que et fa sentir que vius en un parc temàtic, i la manca de productes i serveis durant l’hivern, viure al centre té alguns aspectes, no tots, que són molt durs. És un peix que es mossega la cua. Falten residents i també falten comerços”, etziba Carme Verdaguer, de l’Associació de Canamunt.

La turistització del centre urbà de Palma s’ha consolidat tant que, lluny de combatre-la, les associacions de comerciants inclús la volen accentuar. Així es desprèn del que varen dir públicament les principals patronals fa només unes setmanes, quan varen demanar formalment que el Govern desfaci l’acord amb les grans navilieres per limitar els creuers. “Mentre Barcelona rep més de tres milions de creueristes a l’any, Palma no n’aconsegueixen ni tan sols dos milions”, van demanar les associacions Pimeco, Afedeco i la Confederació Balear del Comerç. 

El lloguer turístic canvia els centres

La presència de turistes als centres de pobles i ciutats s’explica sobretot per dos fluxes de persones:el dels visitants que els recorren durant el dia, i el d’aquells que, a més, hi queden a dormir gràcies a l’oferta creixent de petits hotels i, sobretot, d’oferta de lloguer turístic. Tot plegat ha provocat un important canvi d’hàbits. Les botigues i els comerços clàssics no solen interessar els visitants. Per molt que plataformes com Airbnb insisteixen en els beneficis per a la comunitat que suposa l’arribada d’aquests residents de temporada, el fet és que l’increment del lloguer turístic va lligat a la proliferació de franquícies i de supermercats exprés de grans marques en detriment del comerç tradicional.