Memòria històrica
Societat 31/01/2023

Pere Joan Martorell: "Tocar l'himne de Riego davant les Roges del Molinar ha estat la sonada més emotiva"

Xeremier

3 min
Pere Joan Martorell sonant el flabiol i el tamborino durant una actuació.

PalmaEl músic Pere Joan Martorell va coordinar el grup de xeremiers que aquest dissabte varen interpretar l'himne de Riego en l'acte d'homenatge de les Roges del Molinar, a l'auditori del Conservatori Superior de Música. Varen ser una quarantena de sonadors, que també interpretaren la peça popular El Bon Jesús. Martorell l'ha interpretat en molts d'actes, l'himne de Riego. "Aquesta darrera, en presència de les restes d'Aurora Picornell, ha estat la més emotiva", que contrasta amb quan, a mitjans dels anys noranta, la tocà davant la reina Sofia a l'escola de vela de Cala Nova.

Com rebéreu l'oferiment d'actuar en aquest acte?

— Va ser el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, qui es va posar en contacte amb mi. Em va fer saber que el Govern volia que un grup de xeremiers actuàssim a l'acte institucional per lliurar les restes de les Roges del Molinar als seus familiars i retre'ls un homenatge. Tot d'una ho vaig fer saber a un grup de WhatsApp mitjançant el qual ens comunicam amb colles d'arreu de Mallorca. La resposta va ser immediata. N'hi havia molts que volien venir a sonar a l'homenatge, però hi havia la limitació d'espai, que just era de quaranta persones. Ens situaren a la part alta de l'escenari, en un lloc ben visible; per tant, teníem molta de presència a l'acte. Si ens haguessin donat més espai, també l'hauríem omplert. Heu de pensar que arreu de Mallorca hi ha més de 500 xeremiers. Aquest dissabte n'hi havia molts que eren a Sant Antoni de Gràcia, a Barcelona, i a la Trobada de Gegants de Palma.

La quarantena de xeremiers se situaren a la part superior de l'escenari del Conservatori.

L'himne de Riego va ser l'himne oficial d'Espanya durant la República. Com us sentíreu en aquesta ocasió en interpretar-lo?

— L'he sonada moltes de vegades, na Riego [aquesta és la denominació que els xeremiers utilitzen per referir-se a la tonada], arreu de Mallorca. Ho hem fet en molts d'homenatges i actes a cementeris. En aquesta ocasió, però, davant les restes d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, va tenir un significat especial. Per a mi ha estat una de les sonades més emotives que he viscut. Quan els familiars de les Roges entraren a l'auditori portant les sis caixes amb les seves restes va ser molt emocionant. Em sent molt orgullós d'haver-hi participat, aquests actes a mi també em toquen de prop. El cos em tremolava, perquè un repadrí meu l'afusellaren durant la Guerra civil.

Fa anys, interpretàreu l'himne de Riego davant la reina Sofia. Com ho recordau?

— Fa molt de temps, d'allò. Crec recordar que era a la inauguració de l'escola de vela de Cala Nova, un acte on estava previst que assistís la reina Sofia. En el moment que va comparèixer la reina, en Joan Sureda i jo ens miràrem i de manera espontània decidírem sonar na Riego. No hi havia res planificat, va ser improvisat. L'endemà els diaris deien que en Jaume Matas havia pagat una colla de xeremiers perquè sonassin na Riego a la reina. En realitat no va ser així, perquè a nosaltres no ens contractà el Govern, sinó un organisme –ara no record quin– que es cuidava del port esportiu. A diferència de dissabte passat, que era plenament conscient del significat, aleshores jo era un al·lot sense consciència política. Va ser una cosa d'al·lots.

stats