Tecnoantropologia: maridatge per a la innovació

“Quan a la facultat d’antropologia vaig dir que el meu objecte d’estudi era la tecnologia i internet, van riure”, explica Ricard Faura, tecnoantropòleg i cap del servei de societat del coneixement a la direcció general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Objecte de burla per a uns, desconeguda per a molts d’altres, la nova disciplina de la tecnoantropologia s’obre camí. I molts pronostiquen que aviat generarà nous llocs de treball.

¿Però com s’entén aquest maridatge entre la tecnologia i l’antropologia? Per alguns experts del ram, la tecnoantropologia no és res més que l’adaptació de l’antropologia clàssica al segle XXI. És el que defensen els professionals Jordi Colobrans, Artur Serra, Ricard Faura, Carlos Bezos i Iñaki Martin en un article acadèmic que porta per títol La tecnoantropologia i en què defensen que l’antropologia ha passat d’estudiar “els altres” del passat, les cultures primitives, a “els altres” del futur, les comunitats vinculades a la societat de la informació. Però no només estudia aquestes comunitats, sinó que també hi incideix, esperonant els seus membres perquè no es limitin a crear innovació tecnològica, sinó també innovació social. En paraules d’Artur Serra, tecnoantropòleg, director adjunt de la Fundació i2cat i director de recerca i innovació al Citilab de Cornellà, la tecnoantropologia ajuda “a codissenyar les noves estructures socials, econòmiques, etc., que es creen sobre aquesta infraestructura tecnològica”. Treballen amb empresaris però també amb administracions, enginyers, ciutadans o en àmbits universitaris.

Esprémer els ‘coworkings’

Una línia de treball dels tecnoantropòlegs són els coworkings, uns espais de treball compartits que s’han desenvolupat amb força a Catalunya. Segons dades de la plataforma Coworking Spain, a l’Estat n’hi ha més de 400, i aixopluguen un nombre superior als 7.000 autònoms. Faura explica que la feina del tecnoantropòleg es basa a convèncer els responsables d’aquests espais que “la col·laboració pot anar més enllà de les quatre parets”, que la innovació no resideix tant a treballar junts, sinó de manera conjunta, creant sinergies.

“Els responsables d’aquests espais difícilment es posen a pensar en una segona dimensió del seu negoci, perquè la seva preocupació és tenir les taules plenes i quadrar números”, explica Faura sobre els coworkings. Considera que la feina de “visualitzar aquestes oportunitats” és per al tecnoantropòleg. Segons Sergi Marcén, responsable de mobilitat a la direcció general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, els tecnoantropòlegs són una figura clau en els processos d’innovació a l’administració, en els quals s’ha de donar més importància a la perspectiva ciutadana. “Hem de posar els ciutadans en el primer esglaó de la innovació, en comptes de l’últim. I canviar el paradigma: anar de la innovació a la recerca i no de la recerca a la innovació”, diu Marcén.

La comunió entre la tecnologia i l’antropologia no és l’única que s’albira. Serra assegura que si bé en un principi van ser les matemàtiques i la física les que es van hibridar amb la tecnologia, ara és el torn de les ciències socials. Crida a politòlegs, economistes i pedagogs, entre altres científics socials, a enriquir els productes de les TIC. El maridatge no resultarà fàcil. Molts tecnoantropòlegs són conscients de les reticències i la tecnofòbia d’alguns experts en ciències socials que es resisteixen a treballar colze a colze amb desenvolupadors. El director adjunt de la fundació i2cat remarca, però, que aquest maridatge resulta necessari perquè internet desplegui tot el seu potencial i no es visqui un retrocés. Perquè la tecnologia també necessita ajuda.

L’origen del terme tecnoantropologia cal anar a buscar-lo unes dècades enrere. Serra el situa als anys 90, quan un grup d’antropòlegs catalans van anar a estudiar la “cultura dels tecnòlegs” a la universitat nord-americana Carnegie Mellon University. “Vam veure que la tecnologia era una nova manera de pensar, una nova manera de conèixer el món basada en el disseny”. I és a partir d’aquí que s’encén l’espurna de la nova disciplina a Catalunya, amb estudis, però també amb la creació d’espais com ara els living labs. L’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACAP) fa tasques de divulgació sobre la feina d’aquest nou perfil professional, a la vegada que organitza activitats formatives.

Pensar tecnològicament

Precisament l’educació figura com un altre dels àmbits en què els tecnoantropòlegs despleguen la seva activitat. “Cal passar de l’etapa de farcir d’ordinadors totes les escoles a ensenyar el llenguatge de la innovació -explica Serra-, passar de ser usuaris a productors d’eines. Els ximpanzés també fan servir eines, però no les fabriquen. En la fabricació hi ha un component simbòlic important”. Aquest tecnoantropòleg considera que Europa està perdent pistonada davant els Estats Units a l’hora de crear tecnologia perquè els habitants del Vell Continent “no sabem pensar tecnològicament”. Per això, considera que a l’aula d’informàtica s’ha d’anar més enllà: “És molt important ensenyar com pensen els enginyers; no ensenyar l’eina, sinó el procés mental de la gent que l’ha feta”.

A més de l’educació, altres sectors com l’economia han d’obrir-se a les noves formes sorgides a partir de les TIC. Preguntat per les sancions que la Generalitat ha anunciat contra la web de lloguer d’habitatges Airbnb i les protestes dels taxistes contra l’aplicació per compartir cotxe Uber, Faura afirma que “oposar-se i fer la guerra a aquesta nova economia és un fracàs segur” i aposta per la incorportació de les noves formes. Serra es mostra contundent: “Calen tecnoeconomistes. Em sembla molt trist que els economistes estiguin utilitzant eines del segle XXI amb Adam Smith, Keynes o amb filòsofs del segle XIX. Em sembla demencial. Hi hauria d’haver un Adam Smith del segle XXI”.

Marcén, Faura i Serra coincideixen a dir que una altra comunió difícil és la de la política i les TIC. Faura, però, apunta que hi ha una “explosió de polítics locals que volen muntar el seu fablab ”, és a dir, un espai de fabricació digital. Marcén puntualitza, però, que la clau no és “posar impressores 3D”, sinó dinamitzar aquests espais perquè “generin valor a la societat”. Els experts es mostren d’acord en el fet que calen professionals que orientin, que els ciutadans se senten orfes de guies per transitar el camí de la innovació. Malgrat això, Faura i Marcén coincideixen a definir Catalunya com a “terreny adobat per a la innovació” i asseguren que altres territoris del món la miren com a exemple. Serra ho explica pel fet que la societat camina cap a un món “cada vegada més global”, però també “molt divers culturalment”.

Agents d’innovació: un nou professional per al segle XXI

“Quan tens una idea, no tens ningú que t’orienti”, es lamenta Artur Serra, tecnoantropòleg i director adjunt de la Fundació i2cat. De la mateixa manera que quan algú està malalt va al metge, o quan el cotxe s’espatlla se’l porta al mecànic, aquest professional reivindica la figura d’algú que orienti els ciutadans que volen crear algun producte o servei nou relacionat amb la tecnologia. “Crec que necessitem agents d’innovació comunitària. Vam fer una petita etnografia i vam veure que hi ha molt innovador aficionat, però que no hi ha un innovador professional que orienti”, afegeix Serra.

Marcén se suma a aquest reclam i posa l’èmfasi en la figura de l’anomenat innovation manager, una figura que descriu com “la persona que dinamitza la tasca, la persona innovadora que fa que les altres persones que estan dins d’aquella comunitat facin coses”. La figura de l’ innovation manager es considera clau en comunitats vinculades a les tecnologies de la informació i la comunicació com ara els coworkings i els espais de fabricació digital. El maridatge entre la tecnologia i les ciències socials sembla que aporta nous horitzons, també de treball.