Urbanisme

Els tècnics del Consell de Menorca aturen la urbanització del camp que vol fer el PP

Els informes interns frenen la modificació del 70% del PTI perquè “altera el model territorial de l’illa” i tomben també la previsió de fer créixer el turisme amb 24.000 places més

CiutadellaL’enginy administratiu que el PP havia preparat per tal de reduir la protecció del territori i permetre ampliar la carretera, la cabuda de les platges i la implantació d’equipaments, habitatges, allotjaments i restaurants en el sòl rústic de Menorca se n’ha anat en orris. Tal com ja havien advertit el PSOE i, especialment, Més per Menorca a l’oposició, la secretària del Consell Insular ha tombat tot l’entramat del govern popular en concloure que la modificació de 95 de les 140 disposicions del PTI que promovia “és indiciari que s’està alterant el model territorial. No constitueix cap modificació puntual. Se’n canvien de manera substancial els objectius i principis fonamentals”, raona. El document, a més, és ple de “contradiccions” i s’hauria d’esmenar tant que l’informe tècnic i el de Secretaria demanen que “es revisi a fons”, perquè “no s’ajusta a l’ordenament ni al marc legal vigent i no es pot dur a ple”. Així de clar.

Cargando
No hay anuncios

Les “variacions significatives” que la secretària ha trobat són ben clares. Es vol afavorir la implantació de restaurants i hotels al camp sense estar vinculats a cap activitat agrària, amb l’única condició que siguin edificis que “destaquin per la seva excel·lència”; s’aixeca la prohibició d’instal·lacions esportives que suposin un gran consum, com els camps de golf; s’eliminen figures ANIT i AIP perquè terrenys protegits passin a ser sòl rústic comú; es rebaixa la protecció de les àrees d’interès agrari i s’obre la porta a autoritzar equipaments privats en rústic amb el pretext que són “resultat de l’evolució política, social i econòmica de les Balears”.

També es volen ampliar les zones aptes per comercialitzar estades turístiques, autoritzar zones d’hivernatge d’embarcacions incomplint les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i es vol permetre la reconstrucció, i fins i tot el trasllat, d’edificis ja existents en rústic, quan aquest supòsit “no s’adequa a la jurisprudència ni al marc legal vigent”. Secretaria del Consell ho veu una “desprotecció del territori” en tota regla i demana que se rectifiqui.

Cargando
No hay anuncios

Els tècnics perceben “certa incoherència en el discurs”, ja que se suprimeixen “sense cap justificació” nombrosos articles que garantien la preservació del paisatge i el patrimoni i no s’acredita que, com afirma el PP, “no hi hagi una regressió ambiental”. Fins i tot s’elimina la limitació d’una sola piscina per parcel·la –tot i la situació de presequera per la manca d’aigua– i s’obre el ventall per ampliar la capacitat d’acollida de les platges verges, que estan ja més que saturades.

En sòl urbà, també es pretenen augmentar les densitats i alçades dels edificis, sense que els tècnics del Consell de Menorca hi vegin cap justificació, ni tan sols una anàlisi dels efectes que aquesta mesura podria comportar.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat l’evidència i abast dels canvis, el president Adolfo Vilafranca denegà en primera instància l’informe jurídic que Més per Menorca demanava, tot al·legant que es tracta només d’una “modificació puntual que donarà la seguretat jurídica que ara falta i permetrà protegir com mai el territori”. Res més lluny de la veritat. Quan la petició de Més s’ha fet conjuntament amb el PSOE i legalment no se n’ha pogut defugir, el criteri dels tècnics ha deixat en evidència el PP. Així que ha hagut de sortir la consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, per assumir el daltabaix jurídic i anunciar que la modificació s’haurà de tramitar de manera més lenta.

L’oposició celebra que els hagin donat la raó i que, amb aquesta aturada, es garanteixi que el nou PTI no podrà ser aprovat definitivament ni entrar en vigor abans que acabi el mandat. Així i tot, el PSOE i Més tiren en cara al PP el “desgavell” jurídic que ha muntat, la seva “irresponsabilitat” institucional i “l’engany” que ha intentat fer als ciutadans. “És el mateix PP de sempre, el mateix que entre 2011 i 2015 va aprovar la Norma Territorial –diu la portaveu socialista Susana Mora– però amb la diferència que llavors almenys anava de cara, i ara ens diuen que no volen canviar el model territorial quan realment l’intenten baratar de dalt a baix per la porta del darrere”. “Quina credibilitat té un govern quan fa ostentació de seguretat jurídica i després la realitat el contradiu d’una manera tan evident?”, es demana la portaveu de Més, Noemí Garcia.

Cargando
No hay anuncios

També veus internes dins el PP han fet notar el seu desencís pel “nyap jurídic” del govern del Consell, que ara haurà de contractar un equip que posi ordre i coherència als sis estudis externs que s’han encarregat durant el darrer any per intentar vestir els canvis i que ja han costat 100.000 euros. L’estudi ambiental l’ha fet l’enginyer Antoni Roca, el mateix que, a través de la seva consultora Abril, va elaborar l’avaluació ambiental dels tres hotels d’Alaior ara expedientats per fer servir un pou il·legal i intentar camuflar com a aljubs el que realment eren 16 piscines.

El nou PTI ha de contenir, entre altres elements, un càlcul del sostre màxim de turistes que és permès a Menorca. Però també l’estudi de capacitat de càrrega turística encarregat pel govern del Consell ha estat esmenat pels seus mateixos tècnics. L’estudi, que conclou que Menorca pot tenir encara 24.000 noves places turístiques més, fins a arribar a les 107.917, és “insuficient”, segons l’informe d’Ordenació del Territori, que troba a faltar que, més enllà dels paràmetres urbanístics i de densitat, no s’hagin tingut en compte “els altres efectes actuals que comporta el turisme”, entre ells l’impacte que causa sobre l’habitatge de la població resident.

Cargando
No hay anuncios

L’estudi de capacitat de càrrega només analitza tres dels 12 grups del Sistema d’Indicadors que exigeix la Llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i circularitat de les Balears i tan sols ha tingut en compte 10 dels 69 indicadors que acostuma a registrar l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam). Així que la conclusió de l’arquitecta que l’ha emès és proposar que sigui l’Obsam qui revisi, i refaci si és el cas, l’estudi. El sotrac jurídic no pot ser més impactant.