Segregació residencial
Societat09/02/2024

Oriol Nel·lo: "Tant preocupa la secessió dels rics com el confinament dels pobres"

Geògraf i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona

Fa molts anys que estudia i analitza la segregació residencial i urbana a Barcelona i Catalunya. Hi ha moltes diferències ara en relació amb fa 20 anys? 

— N’hi ha força. El que es manté estable és el fet que la segregació és un fenomen estructural. És un fenomen que s’ha fet global, afecta totes les ciutats del món, i a tots els grups socials. El que hi ha de nou avui, a més de l'increment a tots els nivells de la mobilitat de la població, és l'entrada forta del sector financer en el mercat de l’habitatge. Això ha fet que una part molt important de les transaccions immobiliàries no es fan pel seu valor d’ús, sinó pel seu valor de canvi. Estan fetes no amb la voluntat d’anar-hi a residir o fins i tot de posar-les per llogar: a vegades la liquiditat d’aquest capital és més alta precisament si els immobles estan buits. Això ha provocat un increment dels preus molt notable. I això és una novetat, si ho volem dir així, en el sentit que cada vegada, respecte a la capacitat adquisitiva de les persones, l’accés a l’habitatge es fa més difícil. Passa a Barcelona i tota l’àrea metropolitana, però no és una peculiaritat nostra. Passa també a Lisboa, a Madrid, a París... El que és peculiar nostre, i que fa que la situació sigui particularment preocupant, és que la nostra proporció d’habitatge social és molt petita respecte al total del parc construït. Si altres països poden tenir un 20%, un 30% o fins i tot un 40% d’habitatge social, sigui públic o sigui protegit, nosaltres estem just per sobre del 2%, és a dir, una quantitat ínfima. En vam fer en el seu moment, en la generació dels meus pares, però es va prendre l’opció de permetre la venda lliure d'aquests immobles i ara han entrat en el mercat com qualsevol altre.

Hi ha més novetats? 

— L’escala. Les àrees urbanes s’han eixamplat. Han integrat el territori. I això ha fet que cada lloc, cada territori, s’especialitzi en un nivell de preus. La segregació, que abans era un fenomen local, ha adquirit una dimensió metropolitana. Vol dir que tenim no només barris sinó municipis sencers que s’especialitzen en determinats nivells. Ho veus, per exemple, a Mataró o a Figueres. Hi ha una tendència d’una part de la població d’aquests municipis a deixar la capital per anar-se’n als municipis de l’entorn i això fa que al final la ciutat acabi tenint més població vulnerable, però menys ingressos i, per tant, menys pressupost per donar els serveis que es necessiten. El que veiem en l’escala metropolitana barcelonina ho trobem també en l’escala urbana del Maresme, de l’Empordà, de la Garrotxa... 

Cargando
No hay anuncios

Què suposa per una societat que hi hagi més o menys segregació? 

— La segregació és la forma com es plasma la desigualtat sobre l'espai urbà. I és particularment important perquè no és només reflex, sinó també causa de la desigualtat. Una vegada segregats, una vegada separats, es manté i es reprodueix la desigualtat. Pobre no és només aquell que té un baix nivell d'ingressos o que no té patrimoni, sinó també aquell que té un pitjor accés als serveis, aquell que ha de viatjar més per anar a la feina, aquell que té un entorn de pitjor qualitat, aquell que ha de portar els fills a una escola que té pitjor rendiment, etcètera. I això contribueix a reproduir-se. 

Com es pot intervenir en aquestes zones?

— Essencialment, s’ha de fer en el mercat de l'habitatge, que és la pedra de toc de la segregació. És a dir, tota política de rehabilitació urbana ha d'anar acompanyada necessàriament d'una molt vigorosa política d'habitatge assequible per evitar els eventuals efectes negatius gentrificadors que puguin tenir les millores de les condicions de vida urbana. Cal, sobretot, fer més promocions de lloguers i d'habitatge protegit a la ciutat, també en els teixits urbans consolidats. Totes les coses que ja sabem. I això no només en el municipi central, sinó en tots els municipis de l'àmbit metropolità.

Cargando
No hay anuncios

En aquest àmbit, què està passant? 

— Hi ha tres fenòmens. Un és que la ciutat s’ha fet més àmplia i té efectivament una escala metropolitana. El segon és aquesta segregació, la tendència dels grups socials a separar-se sobre l’espai. I el tercer és la fragmentació administrativa d’aquesta zona que fa que aquest espai, que és interdependent, estigui trencat amb més d’un centenar de municipis. 

Això quin efecte té sobre la desigualtat i sobre la segregació?

— Doncs el que té és particularment pervers. Els municipis on els preus són més baixos i on es concentra la població més vulnerable, normalment són aquells que tenen menys recursos municipals per càpita. Perquè la manera de finançament dels municipis depèn en bona part de la fiscalitat de l’habitatge. Això genera unes desigualtats enormes en els ingressos municipals, de tal manera que un municipi pot tenir uns ingressos el doble que un altre. Hi ha una diferència molt gran entre Barcelona i la resta. I això comporta una paradoxa tremenda: aquells que menys tenen, com la població immigrant, per exemple, van a raure, per mor dels preus, en els municipis que tenen menor capacitat per prestar serveis. I, per tant, aquells que més necessitarien els serveis públics són els que viuen en els municipis amb menor capacitat de prestar-ne. I d'aquí deriva la necessitat de fer polítiques redistributives a escala metropolitana. Allò que Barcelona està fent amb el pla de barris, posem per cas, s'ha de fer sens falta a escala catalana o a escala metropolitana. 

Cargando
No hay anuncios

La llei de barris actual no ho fa?

— La llei de barris actual es va aprovar el desembre de 2022. Últimament no sé res més.

Què és més preocupant en l'àmbit territorial, la segregació dels rics o la dels pobres? 

— Ens hauria de preocupar tant la segregació d’aquells que més tenen com d’aquells que menys tenen. Hauríem de preocupar-nos pel fenomen de la segregació en ell mateix. Tradicionalment ens hem preocupat de la concentració dels que menys tenen, i s’ha dit, això ve ja del segle XIX, que és on hi ha les classes perilloses i que se’ls havia de dispersar! No he sentit mai ningú que digués que s’havien de dispersar els rics. Per què ho hem de fer amb els pobres? En fi, la segregació és negativa i preocupant tant per la secessió dels rics com pel confinament dels pobres. I ho és perquè reprodueix la desigualtat i perquè, sobretot, la perpetua i l’amplifica.