EN TOTS ELS CASOS de corrupció que ja no té res de presumpta perquè els hem vist desfilar dels jutjats fins a la presó, en tots aquests casos -deia- hi va haver uns temps preliminars, massa llargs en la majoria, que són els mesos, els anys i fins i tot la dècada en la qual ha corregut tota casta de rumorologia. El nostre poble és petit -però d’això no se’n solen salvar tampoc els grans- i, al cap i a la fi, tot se sap o s’arriba a saber. Un amic al qual se li ha confiat un secret sempre té un altre amic, i aquest també en té un altre, això si no en té una colla amb la qual van a sopar cada final de mes. És el que ha passat amb qualsevol dels casos que coneixem. Rumors de tràfic d’influències, d’operacions fetes gràcies a informacions privilegiades, de tants per cent per a unes comissions que se xifren amb sis o més zeros, obsequis que tenen parets, participacions a negocis en terres llunyanes, etcètera, etcètera. Ho hem sentit i a vegades de fonts gairebé inqüestionables però, com sempre, no hi havia papers i la presumpció d’innocència és i ha de ser sagrada. També Son Espases ha tengut molts d’anys de preliminars com aquests. Ara sembla que li ha arribat l’hora de la veritat, l’hora en què el cas de la concessió de l’hospital més gran de Balears passi a desfilar pels jutjats com els que ja hem vist o que es tanqui per sempre. Sembla que el riu que corria al voltant de Son Espases ja no anava només ple de rumors. No haurien d’haver passat massa anys i que el cau s’hagués assecat. Que això també passa.