Sobre les festes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Sant Josep és un dia de l’any, és un dia tot pintat de groc i violeta; Sant Josep, entre les pluges i les boires, les esperances i les angúnies, la viu-viu, la sorruderia, la poca-solta i la franca barrila, representa un oasi estomacal i càndid guarnit de plates de crema i matons tremoladissos que vénen a ésser una exposició visceral ensucrada i sense gens de malícia en el fons morat de les violetes i de les digestions hiperclorhídriques. Sant Josep és un bon negoci per a les botigues de pacotilla, per als estancs, que venen en tal dia el tabac més torrat, més deliqüescent i més desmoralitzador. [...] Sant Josep vol dir mandra i bonhomia, llevar-se tard, sentir una certa inclinació sentimental pels canaris de les gàbies, pels pobres dels carrers i les solteres que tenen un cor buit de sang, però ple de crostes i de teranyines i de gossets sense pèl, sense raça, sense sexe i sense esperança. Tots els anys tenen un dia per a la corda més estovada de l’esperit, i aquest dia no hi ha cap inconvenient que sigui el de Sant Josep. El nostre sant Josep dels cromos de quan érem criatures, disfressat de vell, coronat de roses, amb una criatura a la mà dreta i un lliri artificial a la mà esquerra. Tothom té un Josep a la família, i això és l’ocasió perquè els pares més agres i autoritaris contemplin el seu fill que es diu Josep amb una gota de mel penjada a les dents i en tal dia li facin present d’un parell de pessetes i no li trenquin el son amb aquella ferocitat que acostumen a gastar els pares de família ortodoxos. [...] Jo em dic Josep, i estic content de dir-me aquest nom i no el canviaria per cap, perquè és el nom més vulgar, més humil, més demòcrata i més insignificant de tots; quan et sents cridat pel teu nom i et diuen Josep o Pepet, et fa l’efecte que amb un polvoritzador dels més baratets t’arruixen l’ànima d’un aiguacuit autèntic, i aquest perfum agre i tronat de l’aiguacuit serveix per a abaixar-te els fums, per a donar-te una sensació de ramat i d’insignificança. [...]