ISIDRE FAINÉ, apel·lant al pactisme català, ha proposat un gran acord Rajoy-Mas. ¿Però què és el pactisme, de què parlem quan parlem de pactisme? El pactisme és una doctrina jurídica i un sistema polític d'origen medieval, desenvolupat a l'Europa Occidental, i molt singularment a Catalunya, que consistia a establir les bases del poder reial a partir d'un acord amb els súbdits. A l'arrel d'aquesta teoria hi ha dos principis: el principi de la llibertat dels individus i corporacions i el principi de limitació de l'autoritat pública. Aquesta concepció va predominar fins al segle XVIII, quan va entrar en pugna amb l'absolutisme, que donava al monarca un poder sense límits, sense pacte. Amb la Revolució Francesa, la sobirania passa al poble i acaba donant pas al liberalisme constitucional, que entronca amb el pactisme i el parlamentarisme medieval.
El pactisme català com a forma d'organització acordada respon a una societat plural, amb contrapesos, i alhora és al seu origen. Encara avui la societat catalana presenta aquesta diversitat: un Parlament amb molts partits, una societat civil amb gran diversitat de veus, una organització administrativa amb molts nivells... La part bona: la pluralitat. La part difícil: la dificultat de generar consensos. Som així.
Què té a veure el pactisme amb el plet Catalunya-Espanya? Ha generat històricament les revoltes contra el poder uniformista i absolutista, tant la Guerra dels Segadors contra el comte duc d'Olivares com la de Successió, que precisament va tenir com a conseqüència la fi del sistema pactista català de les Constitucions, les Corts i la Diputació del General. En el període recent, la incapacitat de l'Espanya autonòmica d'entendre l'esperit del pactisme català i dialogar-hi ha portat al sobiranisme. El sobiranisme és, en aquest sentit, una conseqüència lògica del pactisme.