Enòleg“M’agrada el vi però no n’entenc”, aquesta és una frase que ens diuen molt sovint als enòlegs. Ens la diuen des de joves que comencen a degustar els vins fins a pagesos que tenen una petita vinyeta i que vinifiquen el seu propi raïm, i la veritat és que sempre en qued sorprès i estranyat. El vi no s’ha d’entendre, s’ha de gaudir. Tot sol, amb parella, amb amics, amb desconeguts, però entendre?, què hem d’entendre? Ningú no es planteja entendre una cervesa, ni tampoc un suc de fruita, un refresc… Us imaginau menjar un pa amb oli i que et diguin “m’agrada el pa amb oli, però no l’entenc”?
Els vins tenen un cosa fantàstica i complexa a la vegada i és que podem trobar tants de vins diferents com promeses electorals incumplides. El color, l’aroma i el gust depenen de multitud de factors que fan que sigui un producte únic. La terra, el clima, les varietats de raïm, com s’ha cultivat, com s’ha elaborat… tot això i més fan que cada vi que trobam a un lineal de supermercat o a una tenda tengui característiques ben diferents i singulars. No s’han d’entendre ni tampoc no hem d’aprendre de memòria com són els vins de tal lloc o de tal varietat i repetir-ho com un lloro. Tot el contrari, hem de gaudir-los, i si en tenim ganes i volem, descubrir els colors, olors i gustos.
És cert que els enòlegs i sommeliers hem de fer un tast objectiu per poder explicar el perquè de les aromes i gustos que percebem i també poder establir els gradients de les sensacions, però això només ho feim al lloc de feina; nosaltres igual que la resta dels mortals bevem per pur plaer.
Hi ha una gran quantitat de normes de com tastar i quines característiques apreciar. Alguns hem fet classes de tast i molts hi heu anat i us hem bomberdejat amb regles que fa molts anys es varen establir: quin tipus de copa s’ha d’utilitzar, temperatura de servei, en què ens hem de fixar, com és la fase visual, quin color té, netedat, efervescència, fase olfactiva directa, retronasal, roda de les aromes, quins gustos té -dolç, àcid, amarg-, el tacte en boca, cos, astringència, persistència, equilibri… Prou! Jo també me n’estic cansant. Tots aquests conceptes i molts altres que s’expliquen als cursos de tast són ben interessants i instructius, però moltes vegades en lloc de connectar, d’apropar la gent al món del vi el que feim és allunyar-la, espantar-la i, segurament, la gent més jove ens veu com uns vells que complicam una beguda amb unes descripcions plenes d’adjectius que maregen. Molts encara recordam notes de tast que parlen de vins amb aromes de “enaguas de monjas” i jo no crec que ningú es posi a ensumar davall les faldes de les monges. De vegades, sense adonar-nos-en, hem creat un vocabulari excessivament elitista i sembla que només poden conèixer aquest univers els pijos, bufes, amb títols i amb un vocabulari estrany i mig inventat, però la realitat és ben diferent: l’únic que necessitam per descobrir totes aquestes sensacions és gaudir del vi, inquietud per descobrir coses noves, memòria i sobretot haver tastat, tastat, tastat de tot. Les vegades que he après més de les peculiaritats i detalls d’un vi és amb gent que prové de la pagesia, amb estudis acadèmics o sense, però amb grans coneixements dels productes agrícoles i de la cuina.
Aquesta vol ésser un secció per apropar el món del vi i de les begudes espirituoses a tota mena de públics que tenguin ganes de gaudir d’aquells beuratges que ens alegren la vida, explicant tot allò que cregui que pot ésser del vostre interès i sempre amb una bona recomanació que maridi amb el text.
Vi recomanat Muscat 2014 Miquel Oliver
Per començar, una varietat de raïm perfecte per submergir-se dins el món del vi. Blanc sec, fresc i suau en boca, però sobretot una potent i perfumada aroma de fruita madura, fruites blanques i tocs florals. Si en teniu ocasió, feis un glop i després menjau un gra de moscatell i veureu com tenen la mateixa aroma. El celler centenari de Petra, Miquel Oliver, es va atrevir a fer el primer moscatell sec d’Espanya per ésser comercialitzat i fou el primer vi blanc de Mallorca a rebre grans premis i elogis. Actualment ja s’ha convertit en un clàssic i un vi d’un gran èxit.