“Tenc un despertador al bany que m’obliga a aixecar-me”

PalmaEntre setmana m’aixec cada dia a les 5 h del matí. A casa sempre havia estat la darrera que se n’anava al llit, i ara som la primera: tanc la porta de l’habitació cap a les 21.30 h del vespre, quan la casa encara està en marxa, i en aixecar-me hi ha un silenci sepulcral que m’inquieta. Una de les meves primeres feines com a periodista, fa 25 anys, va ser en una ràdio: l’únic moment de la meva vida que també m’aixecava a les 5 h del matí. Ara tenc un despertador a la tauleta de nit i un altre al bany, que m’obliga a aixecar-me del llit.

Encara que m’agrada dormir, mai he estat de fer el ronso al llit. De fet, som una persona molt disciplinada i tota la meva vida m’he aixecat a les 7.30 h o les 8 h. Tenc un cap una mica repel·lent que no em deixa perdre el temps. Confés que no m’agrada aixecar-me; preferesc el renou del món en marxa. A les 5 h del matí no tenc gana, així que faig un tallat ràpid i, en estar arreglada, devers les 5.30 h, surt de casa i vaig cap a la redacció d’IB3 Ràdio. A vegades em trob la repartidora de la premsa a la porta de casa, i altres a la de la redacció. No deixa d’encuriosir-me. En arribar estic un poc somnàmbula, però en veure els companys d’informatius tot d’una m’espavil: llegesc la premsa, m’actualitz informativament, repàs el correu i el guió del programa. També mir el WhatsApp, cosa que és un doi; a les 6 h del matí ningú m’ha enviat cap missatge. Cap a les 7 h arriben les companyes del programa, i, a partir de llavors, el dia passa en un instant.

És cert que quan arriben les 12 h, que és quan jo surt de l’estudi, tenc una baixada d’energia. Em peguen la gana i la son. Em regal una estona per menjar el panet que m’he preparat al matí i recuperar-me. Fins a les 14.30 o les 15 h som per la redacció; després, me’n vaig cap a casa i, si arrib d’hora, din amb el meu fill petit. També aprofit, ara que tenc els capvespres un poc alliberats, per quedar a dinar amb amistats. 

Els capvespres tenim algun contacte amb les companyes del programa perquè sempre passa alguna cosa que ens fa canviar el guió. Si he dinat a casa, m’estir una estona al sofà, però em pos el despertador. Faig esport dos pics per setmana al gimnàs i, si un dia necessit desconnectar molt, vaig a córrer o llegesc. Una cosa que també em relaxa molt és plegar roba mentre mir alguna sèrie o escolt música. I la música, sempre amb un volum molt alt. Per Sant Jordi vaig comprar el llibre Els dies bons, d’Aina Fullana, i m’està agradant molt. Estic al corrent de les activitats que es fan: presentacions de llibres, conferències... Sempre necessit tenir un pla. Una mania que tenc és anar a dormir amb la casa desada i el dinar del dia següent fet:és igual si es fa el llit a les 18 h, la qüestió és que estigui fet. Mai he estat bona d’adormir, però la rutina que duc ara derrota el meu cervell abans que pugui pensar que m’he d’adormir.