El sector agrari acusa Sobirania Alimentària d'inacció i de manca de diàleg

PalmaLa Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària va néixer enmig de les reticències dels partits de l’oposició i les crítiques per la càrrega política d’aquesta denominació, però el sector agrari la va rebre amb els braços oberts, sobretot per la possibilitat que el producte local agafàs força i empenta. Dos anys després d’haver-se creat, els sindicats es mostren decebuts amb la manca d’acció i de diàleg per part d’aquesta àrea, encapçalada per Paula Valero, que va aterrar a les Balears després d’haver estat quatre anys diputada de Podem a Astúries.

“El sector va acollir bé la creació d’aquesta Direcció General, que també servia per reforçar l’estructura de la Conselleria d’Agricultura”, diu el gerent d’Asaja, Joan Simonet. “Ens falta una relació fluida per presentar programes conjunts amb vista al futur, una relació que sí que tenim amb la Direcció General d’Agricultura”, continua. A més, Simonet critica que Valero no s’hagi centrat en les tasques més importants per al sector. “Les primeres feines que s’han de fer no són anar a fires o fer mascaretes i cartells amb el producte local, sinó que precisament cal definir què és producte local, saber quins objectius cercam i què podem fer per augmentar-ne el consum”, explica.

Segons Simonet, és ben necessari aprovar una sèrie d’accions amb aquest objectiu i “fer-ne el seguiment”. “Trobam que passen els mesos i això no s’està fent, malgrat que és el primer que s’hauria de dur a terme: definir què entenem per producte local i potenciar l’augment de la producció d’aquí”, diu. Simonet també lamenta que l’observatori de preus que va posar en marxa la Direcció General no ha servit fins ara al sector, perquè només s’hi indicaven els preus de venda dels productes i no es podia conèixer la diferència respecte del que cobren els agricultors. Ara bé, el gerent d’Asaja també espera que la situació “es recondueixi” i que Valero “entengui com és el sector d’aquí”. “Si pactes amb el sector una estratègia, el pròxim polític que entri ja tindrà una feina feta”, afegeix Simonet.

El secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, apunta en la mateixa línia que Simonet. “Vàrem estar totalment a favor d’una Direcció General de Sobirania Alimentària, però cal millorar-la perquè tingui continuïtat en el futur, perquè no hauria de desaparèixer”, comenta. “Tenim dos anys per ferla arrelar i que tingui el pes que creim que ha de tenir”, afegeix. A més, Ordines remarca que els sindicats varen considerar inicialment que Valero s’havia d’adaptar i conèixer l’agricultura i la ramaderia de les Illes, però no entén que la manca d’activitat s’hagi allargat tant en el temps. “Pensàvem que s’identificaria i es promocionaria el producte local, però som a mitjan legislatura i no s’ha fet”, diu.

Els sindicats sí que han treballat durant aquest temps: Asaja, Unió de Pagesos i UPA Illes Balears varen presentar un pla de promoció del producte local i enguany es va demanar que es constituís la Mesa del Producte Local, que es reunirà aquesta setmana i en la qual seuran productors, distribuïdors i institucions.

“És cert que la tasca de definir el producte local és complicada, però hi ha hagut dos anys”, continua Ordines, a banda de destacar que la resposta que han rebut per ara per part de Valero és que li ha llevat molt de temps el tema de la compra pública d’aliments durant la pandèmia. “Està convençuda que això és promoció del producte local, però no crec que sigui així. Només faltaria que una administració fes compra pública i no fos de producte local”, apunta. “La Conselleria fa ara promoció del raïm, els ous i el peix. Però hem de promocionar una cosa que després anirem a comprar i no trobarem perquè no està identificada?”, demana Ordines, que també considera que “la Conselleria d’Agricultura ha tingut des del primer minut una actitud transparent i dialogant amb el sector, menys aquesta Direcció General”. “Se’ns han comunicat les coses quan ja estaven fetes, mentre que en altres àrees es consensuaven”, subratlla el secretari general.

Per part seva, el director tècnic de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana, creu que “hi ha bona voluntat a la Direcció General”, encara que no n’hi ha prou. “Volem que hi hagi una marca que certifiqui realment que els productes que duen aquest segell són quilòmetre zero i també un cos d’inspectors per vigilar que tot el producte local que es ven ho és realment”, explica, a més d’assenyalar que “hi ha molt de frau” en aquest àmbit. Així mateix, Fullana creu que la compra pública d’aliments no s’ha de limitar a la pandèmia. “Queda molt per fer en menjadors escolars, residències i centres de dia gestionats públicament”, apunta.“Amb tot això, la Direcció General tindria molt de camí”.

La directora es justifica

Per part seva, Paula Valero defensa la seva tasca al capdavant de la Direcció General de Sobirania Alimentària i considera que una de les fites que ha assolit durant aquests dos anys ha estat “posardamunt la taula el debat d’una alimentació més sostenible basada en productes locals”. “Hem aconseguit que més del 70% de la societat de les Illes cregui que està bé promoure la sobirania alimentària”, explica, i destaca l’increment del 20% del consum de producte local durant la pandèmia.

Quant a la necessitat d’identificar de manera adequada els productes locals, Valero considera que “hi ha moltes maneres de saber-ho” i ho exemplifica amb les denominacions d’origen i els productes de l’agricultura ecològica, que també estan identificats. “Estic treballant amb el sector i veim els avanços de la Mesa del Producte Local”, diu. Però quan se li demana per progressos concrets, comenta que seran “les aportacions que faci el sector”. “Fa 20 anys que s’intenta fer una marca. Hem de fer una feina seriosa i no tirar-nos a la piscina amb propostes boges”, afegeix.

Valero sí que reconeix que “hi ha hagut un moment sense temps suficient” per dialogar amb el sector. “Hem dedicat el 80% dels nostres esforços a la compra pública d’aliments”, subratlla.

Un pressupost minso

Cal tenir en compte que, segons els pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de l’any 2020 –es poden consultar a la pàgina web del Govern–, la Direcció General de Sobirania Alimentària va tenir una partida de només 179.458 euros, un 0,4% de la dotació de quasi 44 milions d’euros de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. D’aquests, gairebé 70.000 euros es varen utilitzar per pagar sous. El 2021, la partida ha estat de 761.730 euros, un 1,5% dels gairebé 50 milions destinats a la Conselleria.En aquest cas, 106.730 se’n van en sous.

Pel que fa a les competències de la Direcció General, n’hi ha algunes de ben concretes, com “el control oficial de la qualitat agroalimentària, la lluita contra el frau agroalimentari i la incoació i resolució dels expedients sancionadors en les matèries pròpies de les seves competències”, segons expliquen fonts de la Conselleria d’Agricultura. Però d’altres són molt més abstractes:“Focalització de les actuacions en la promoció del dret humà a l’alimentació per al conjunt de la ciutadania de les Illes Balears”; o “actuació (...) en la millora del funcionament de la cadena alimentària fomentant la transparència en el seu funcionament i una adequada participació de tots els actors involucrats”, per posar-ne dos exemples.

En l’apartat de les iniciatives, si es mira la pàgina web de la Direcció General es pot comprovar que l’Observatori de preus és el gran protagonista. També hi figuren activitats de la Conselleria, entregues de premis, pagaments de subvencions –que no són de Sobirania Alimentària– i algun projecte de l’àrea, com els 25.000 imants que s’han repartit entre alumnes de les Balears amb dibuixos de productes locals. Des de la Conselleria destaquen la posada en marxa d’una plataforma web per informar del producte local i promoure’l, una campanya de promoció als mitjans de comunicació, tallers a les escoles, estudis sobre les cadenes alimentàries i l’assistència a la fira d’Horeca, entre d’altres.