Sant Joan a Ciutadella, una festa amb normes classistes no escrites

CiutadellaPer primera vegada en dècades, l’Ajuntament de Ciutadella enguany posarà límits a la participació de genets a la qualcada de les festes de Sant Joan, amb l’argument que el nombre creixent de cavalls endarrereix en excés els actes i posa en perill la seguretat. Tot i el paper cabdal del Consistori en l’organització de la festa –hi destina prop de 700.000 euros anuals–, és el Caixer Senyor qui mana dalt el cavall. Fins al 1949, el municipi decidia els membres de la Junta de Caixers i de la qualcada, però aquell any la Junta de la Noblesa proposà els components de la comitiva, amb l’excepció de Sa Capellana, en mans de l’Església. Des de llavors, el 9 de juliol dels anys senars, l’Ajuntament proclama la Junta de Caixers que li dicta el Caixer Senyor que presideix el bienni, sempre el fill primogènit d’una de les cases nobiliàries de la ciutat, sense que en pugui rebatre els nomenaments.

Aquest paper del Consistori de simple ratificador de les decisions privades d’un col·lectiu no ha canviat, ni tan sols després de l’accident mortal de 2014 als Jocs del Pla, que marcà un abans i un després en la festa i que l’ha sotmesa al compliment d’un estricte Pla de seguretat amb prop de 600 efectius. Suficients per contenir l’allau de visitants que rep la festa, amb més de 30.000 persones arribades de Mallorca i Catalunya.

‘El Llibre de les Set Sivelles’

Sant Joan és la recreació d’una romeria de l’any 1300 on només participaven homes. La de Ciutadella és l’única festa de Menorca sense protocols escrits ni aprovats pel Consistori. En cas de fer-ho, obriria la porta a demandes d’inconstitucionalitat. Es diu que les normes no escrites són al Llibre de les Set Sivelles, una publicació que mai ningú no ha vist. Com tampoc la ciutat encantada de Parella, que conta la llegenda que un dia de Sant Joan emergirà, “quan es trobin set Joans i set Joanes”.

La festa, creada fa més de 700 anys al voltant de l’antiga obreria de Sant Joan de Missa, és l’escenificació de l’antiga ciutat medieval, amb els estaments i les desigualtats socials de l’època: nobles lloctinents de terres, pagesos que les llauraven, menestrals i l’omnipresent representant de l’Església.

La primera descripció documentada de la festa es remunta al 1703, però el gran referent d’alguna cosa semblant a uns protocols és el recull fet el 1977 per l’investigador Josep Pons Lluch sense que l’Ajuntament els aprovàs ni els donàs oficialitat. Tots els intents posteriors de deixar per escrit les regles de la festa no han arribat mai a port. Ni el 1988, quan es creà la Junta Municipal de Sant Joan, ni el 2000, quan una comissió participada per tots els estaments, amb arbitratge de l’Ajuntament, tampoc no va validar el document de consens que havia treballat. Tot és pura tradició arrelada, transmesa de pares a fills.

Només poden sortir a la festa els pagesos, amos, fills d’amos i missatges provinents del camp, els descendents primogènits de les cases nobiliàries, els preveres que cada bienni trien l’església i els fadrins i casats menestrals que cada dos biennis escullen el caixer senyor de torn. I després hi ha els fabiolers, titular i suplent, únics càrrecs triats directament pel Consistori entre els notificadors municipals.

Tan sols dues dones tenen un paper destacat. L’esposa del Caixer Casat, perquè custodia la bandera de les festes i la lliura al Caixer Fadrí quan es forma la qualcada, i l’abadessa del monestir de Santa Clara, que el dia de Sant Joan capvespre dona protecció als cavallers que estan a punt de baixar als Jocs del Pla.

Per què no hi ha més dones? Els detractors de veure dones a cavall s’emparen en la tradició. “Sempre s’ha fet així”, repeteixen, tot obviant que Sant Joan és una festa viva que ha canviat i s’ha transformat des dels orígens. Molts dels actes que avui dia es consideren protocol·laris no tenen més que unes dècades de vigència. El mateix Jaleo, la peça que sona incansablement als caragols, és una jota aragonesa (El Postillón de la Rioja) que es toca a la festa des de fa només 140 anys.

La fabiolera i la “por social”

Marina Coll, una al·lota que havia entrat a treballar a l’Ajuntament per cobrir una baixa, va estar a punt de convertir-se en la primera dona de la història a participar en la qualcada el 2018. El fabioler titular, Sebastià Salort, havia estat operat i la convalescència li impedia sortir amb l’ase a encapçalar la comitiva. L’Ajuntament va obrir un procés de selecció entre el seu personal per trobar substitut durant dos anys, ja que el paper de fabioler s’exerceix protocol·làriament pel notificador municipal.

Sis persones s’hi varen presentar, cinc homes i Marina. No cal dir que l’elegit fou un dels aspirants masculins, Lluís Soler. “Els polítics haurien trobat qualsevol excusa per no seleccionar-me”, comenta la jove. Marina Coll diu que s’hi va presentar per complir un dels seus somnis des de petita, que era “sortir a la qualcada”. Un somni que s’ha esvaït perquè ha deixat d’idealitzar la festa i troba que “ara mateix hi ha temes més importants, com controlar la massificació”. Així i tot, Marina té clar que, si cap pagesa no es posiciona per anar a la qualcada, és per la “por social” que hi ha.

Consuelo Marquès va ser la primera dona el 1970 a sortir a unes festes de poble a Menorca, a Ferreries. Tenia només 19 anys quan va obrir camí a la participació de les dones a unes festes que, fins llavors, sempre havien protagonitzat homes. Avui dia, poc més d’un terç dels genets que surten són dones. El 2022 el Govern va reconèixer el seu paper precursor amb el premi Ramon Llull. Consuelo anima les dones de Ciutadella a fer el pas, però reconeix que “has de ser valenta”. “Jo mateixa vaig rompre una tradició, però en vaig obrir una altra de molt més justa”, diu.

Des de 2013 hi ha una escultura a Ciutadella on es veu la figura d’una dona fabiolera. El seu autor, Sebastià Marquès, la titulà Somni d’una nit de Sant Joan i la cedí a l’Ajuntament en reconeixement del paper de la dona a la festa.

Ferreries, 53 - Ciutadella, 0

L’any passat, al mur que dona la benvinguda des del port antic es va penjar una visible pancarta feminista amb un contundent ‘Ferreries, 53 - Ciutadella, 0’, en al·lusió al nombre d’anys que fa que surten dones caixeres a la qualcada d’ambdues festes. L’Ajuntament sancionà amb 100 euros cadascuna de les tres persones del Col·lectiu Anarcopatrulla responsables.

La regidora d’Igualtat, Carla Gener, va promoure el mandat passat unes jornades per debatre el paper de la dona a la festa, però el desacord amb els socis de govern –el PSOE i el PSM-Més per Menorca­– va obligar a cancel·lar-les.

El debat ressuscita de manera recurrent. El cartell guanyador el 2022 del concurs de les festes hi al·ludí directament. Mostrava una filleta d’origen asiàtic damunt la muntura d’un cavall. L’autora, Corretja Genestar, el va presentar amb el lema ‘Un dia seré cavalleressa a les festes de Sant Joan. I la història, la cultura i les tradicions les teixirem dones i homes per igual’.