Polèmica

La cúpula dels Mossos acumula sis canvis en cinc anys

Elena destitueix Estela com a cap del cos i aguditza la crisi interna

4 min
El conseller Joan Ignasi Elena i el comissari en cap dels mossos Josep Maria Estela el dia de les Esquadres

BarcelonaEl comissari Josep Maria Estela entrava aquest dilluns a la seu del departament d’Interior sabent que molt probablement en sortiria sense ser el cap dels Mossos d’Esquadra. L’esperava el conseller, Joan Ignasi Elena, amb una idea al cap: cessar-lo. La situació, després de mesos de crisi i amb les confiances mútues per terra, era irreconduïble. Tant, que Estela ja havia posat abans de l’estiu el càrrec a disposició del conseller i ara tornava a pensar en dimitir. La reunió ha sigut breu, d’uns 20 minuts, i Elena li ha comunicat, quan no feia ni un any que el va nomenar, que seria destituït. I reubicat. Estela, que cada dia va i ve d’Alcarràs amb cotxe, serà el nou cap de la regió policial de Ponent.

La sortida d'Estela és un capítol més en la inestabilitat que travessa el cos dels Mossos, que ha vist sis canvis en el seu lideratge en cinc anys. Des de la destitució del major, Josep Lluís Trapero, per aplicació del 155 el 2017, la policia no ha trobat un cap estable. Trapero, Ferran López, Miquel Esquius, Eduard Sallent, Trapero de nou, Estela i ara, de nou, Sallent. El càrrec l’ocuparà l’actual número dos del cos, amb qui Estela té una mala relació. Un trencament que en bona part explica el desenllaç actual.

De moment, Sallent serà cap del cos en funcions, tot i que el departament evita parlar de temporalitat o interinitat. Els plans de la conselleria en una possible etapa post-Estela passaven per una direcció de transició fins al desembre, quan arriba una nova fornada de comissàries. Entre elles, Interior hi veu la propera (i primera) cap dels Mossos. Però que no es vulgui parlar de temporalitat en el mandat de Sallent, que ja va liderar el cos el 2020, deixa tots els escenaris oberts. Sallent, que és el membre amb més rang de la prefectura, podria ser ratificat com a cap del cos amb un decret, o bé aguantar en funcions només fins Nadal.

El mandat d’Estela serà recordat com un període inestable més per l’herència que ha rebut que pel que ha fet. Amb l’arribada d’ERC al departament d'Interior, el desembre del 2021, el major Josep Lluís Trapero va ser cessat al capdavant del cos. Des de l’entorn del major s’assenyala les ingerències polítiques que ell volia frenar com el motiu de la destitució, i a l’executiu es veia Trapero com un fre a la modernització de la policia. 

Quan arriba, segons veus de l’entorn d’Estela, detecta una manca de “capacitat de liderar” i “prendre decisions”. A més, també nota que Sallent havia establert una línia directa amb el poder polític que “sobrepassava les seves funcions”. Tot això sumat a un malestar intern que no havia minvat, sinó que una part del cos continua parlant d’ingerències. En una carta interna per acomiadar-se, Estela no passa per alt aquests elements: “Ho hem de fer amb la màxima i radical neutralitat política”, diu. A més, emplaça els Mossos no distreure’s pel “soroll mediàtic” i la “mesquinesa”.

Carta interna de Josep Maria Estela després del seu cessament com a comissari en cap.

Pols perdut

Fonts coneixedores dels fets apunten que des d’un inici Estela i Sallent no van acabar de quallar perquè eren perfils molt diferents. Quan s’accentua el conflicte, Estela decideix entrar en un pols i presentar un ultimàtum: o ell o Sallent. Elena no ho accepta i els insta a treballar junts. La situació, però, ja és molt inestable. A més, la confiança del conseller en Estela comença a caure. Finalment, el comissari decideix enviar una carta interna declarant una treva. Una pau que amb el temps s’ha demostrat que era falsa.

Segons la versió del Govern, Estela no s’ha adaptat al càrrec. Un fet que, a parer seu, també s’ha demostrat amb decisions del dia a dia. Parlen, per exemple, de discrepàncies en la creació d’una nova unitat de policia marítima o de l’últim conflicte per la selecció de comissaris, la gota que ha fet vessar el got. Divendres es van reunir el conseller i el comissari en cap per escollir els nous comissaris, i mentre Elena va apostar per triar quatre dones i dos homes, Estela volia quatre homes i dues dones. Tots dos van marxar contrariats. Elena va pensar pensava que Estela no compartia l’objectiu de feminitzar el cos. Aquest concepte porta cua, ja que fonts internes del cos acusen Interior d’amagar darrere d’això una voluntat de situar comandaments que acceptin intromissions polítiques. Aquesta sensació es remunta al relleu de Trapero i fins i tot abans. De fet, la denúncia de l’excap de la Comissaria General d’Investigació, Toni Rodríguez, ja ho assenyala.

El comissari membre de la prefectura dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent.

El cessament d’Estela tampoc ha aconseguit que hi hagi pau interna. Abans fins i tot de ser cessat, els sindicats de comandaments de la policia (SICME) ja li van fer costat i aquest dilluns s'han reunit amb el director de la policia, Pere Ferrer. Fepol també ha lamentat el cessament i creu que Estela mereixia "estabilitat" al capdavant del cos. "Amb episodis com els viscuts aquests dies, s’incrementa la distància entre la base i la cúpula política i operativa del cos", apunten, i demanen a Elena un Consell de la Policia extraordinari.

El portaveu d’USPAC, Albert Palacio, és contundent en declaracions a l’ARA: “Estan destrossant el cos, tenim els ànims per terra”, diu, i acusa Elena de ser el conseller que més ha polititzat. Amb la sortida d'Estela, s’obre una nova etapa que no s’albira tranquil·la.

Cronologia d’un cessament que s’ha precipitat

L’adéu de Trapero

Sis mesos després de ser nomenat conseller, Joan Ignasi Elena decidia fer cessar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que feia 13 mesos que havia estat restituït. El Govern va esgrimir que volia obrir una nova etapa i Trapero l’obstaculitzava. En canvi, l’entorn del major parla d’ingerències polítiques que comprometien el funcionament del cos. Aquest relleu pot explicar en bona part tot el que ve després.

Nova direcció “coral”

El departament d’Interior opta per un lideratge “coral” format per Josep Maria Estela com a cap i Eduard Sallent com a número dos. La prefectura la completen Rosa Bosch i Montserrat Escudé. La coralitat vol generar estabilitat i acabar amb els personalismes, però la nova cúpula arriba en un moment tens per l’adéu de Trapero i, a més, Estela i Sallent no s’entenen des de bon principi. Són perfils molt diferents: Estela un agent sobretot arrelat i format al territori; Sallent un mosso que ja ha liderat el cos un any. Tot i buscar la pluralitat, és la mala relació personal el que comença a fer trontollar la cúpula. 

L’ultimàtum d’Estela

Estela detecta que Sallent té una línia directa amb els polítics que el deixa de banda. El juny esclata la crisi i posa el seu càrrec a disposició del conseller. Es reuneix amb Elena i li diu que ha de triar entre ell i Sallent. Elena s'hi nega. Fins llavors, Interior creia que Estela no s’havia adaptat al càrrec, però ara la pèrdua de confiança ja és gran, fins al punt d’estudiar una reestructuració per Nadal.

La falsa treva

El setembre la crisi apareix als mitjans. La pressió es redobla i Estela opta per una treva: envia una carta interna defensant el lideratge coral. Però tot comença a ser a irreconduïble. La relació entre Sallent i Estela no millora. No es deixen veure junts i la relació és freda quan coincideixen. Interior veu el lideratge d’Estela tocat i confiar en la nova fornada de comissàries per remuntar.

El xoc definitiu

Divendres Elena i Estela es reuneixen per triar els nous comissaris –a qui Interior veu molt futur–. N’havien d’escollir sis entre 12 finalistes.Elena volia quatre dones i dos homes, i Estela quatre homes i dues dones. La trobada és tensa i Elena surt pensant que el comissari no comparteix l’objectiu de feminitzar el cos. És el xoc definitiu. El cap de setmana Interior ja pensa en el substitut. Tot es precipita.

stats