La nova llei de residus catapulta les Illes com a referent europeu

PalmaLes Illes Balears han passat de no tenir cap mena de normativa específica en matèria de gestió de residus, més enllà de l’establerta pel govern espanyol, a aprovar una llei que suscita l’interès d’altres comunitats autònomes com Euskadi i el País Valencià. A més, també s’ha anticipat a les normatives europees i altres països de l’entorn ja s’han interessat per les mesures tan ambicioses que planteja, segons l’opinió de la Fundació Rezero, la consultora ambiental ENT i l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears.

Dimarts passat s’aprovà al Parlament la primera Llei de residus i sòls contaminats que pretén reduir un 10% els residus generats el 2020, i un 20%, el 2030. Sebastià Sansó és el director general d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus del Govern i assegura que s’ha treballat moltíssim i que s’ha aconseguit el suport tant dels ecologistes com dels empresaris.

“Les empreses, en general, saben que arribam a un col·lapse ambiental i entenen que s’ha de capgirar el model”, explica Sansó. De fet, una multinacional com Iberostar va proposar eliminar els plàstics d’un sol ús als seus establiments de tot Espanya. Mercadona també feu el mateix amb les bosses lleugeres i la naviliera Baleària amb els envasos plàstics, llaunes i brics. “Això és simptomàtic”, destaca el director, que ha estat convidat pel Parlament basc d’aquí quinze dies per explicar-hi la normativa.

La Conselleria encarregà a Rezero, fundació per a la prevenció de residus i el consum, l’elaboració d’un pla d’impuls de l’ús d’envasos de begudes reutilitzables. La biòloga i doctora en Sostenibilitat Rosa Garcia n’és la directora i considera que cap país europeu té una normativa com aquesta, “situa les Balears al capdavant”, assegura. En la seva opinió, durant els darrers 18 mesos ja s’ha vist que “s’ha de canviar el model productiu sí o sí, perquè la situació és insostenible”. Per això, creu que la llei “no és utòpica i dona una resposta necessària, en un moment en què ja s’evidencia la presència de plàstics en peixos i als humans”, recorda. La directora destaca que la llei implica els consumidors però també dona la responsabilitat al productor. “Al mercat no hi ha d’haver materials que no siguin compostables, reutilitzables, reparables i reciclables”, diu, i afegeix que la llei marca aquest camí.

Més opinions

Mercè Morató és membre de l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears i qualifica la normativa de “puntera” perquè va per davant de la resta d’existents. “Marca un objectiu molt ambiciós i ha estès el debat sobre l’ús dels plàstics”, explica l’ambientòloga. A més, destaca que “ara es faran polítiques de reducció, una novetat, ja que només se’n feien de reciclatge”, apunta.

L’Associació va fer aportacions durant el procés de participació; una d’elles és la necessitat que totes les mesures han d’anar acompanyades de la justificació dels recursos materials, ecònomics i humas necessaris per desenvolupar la llei.

D’altra banda, el doctor en Ciències Ambientals i cap de projectes de la consultora ambiental ENT, Ignasi Puig Ventós, explica que “és molt rellevant que hi hagi algunes comunitats autònomes que vagin més enllà de les mesures establertes pel mateix Estat”. Per a ell, la llei és pionera per alguns dels seus elements, que faran progressar molt l’arxipèlag balear si es duen a terme.

Tal com recorda Puig, a Espanya es poden veure grans diferències entre les regions i el seu desenvolupament legal en gestió de residus, amb Navarra, Euskadi i Catalunya al capdavant. Això també succeeix a la resta d’Europa, on Alemanya, Bèlgica i el nord d’Itàlia tenen alts nivells de desenvolupament, a diferència de França i països de l’Est.

Perspectives analitzades per Rezero, fundació prevenció residus i consum

Els hotels, restaurants i cafeteries distribueixen el 48% dels envasos. El gran pes del turisme també pot ser un punt a favor, perquè els visitants solen estar acostumats a conviure amb sistemes de reutilització d’envasos als seus països.

En el més optimista, es creu que les Illes podrien estalviar la generació de 42.935 tones anuals, el triple que ara. I és que, ara, s’estima que l’ús d’envasos reutilitzables a l’arxipèlag evita la producció d’entre 11.042 i 14.779 tones.

Considerant els objectius de reutilització indicats es podria assolir la reutilització de 31.749,2 tones d’envasos de vidre al canal Horeca hotels, restaurants i cafeteries) i de 7.369,5 tones en altres circuits (un total de 39.118,7 tones).