CIÈNCIA

Es reprèn la caça d’ones gravitacionals en què participa la UIB

Un estudiant del Grup de Física Gravitacional treballarà en un dels detectors

La caça d’ones gravitacionals s’iniciarà de nou aquest dilluns quan el detector Virgo, amb base a Itàlia, a l’Observatori Gravitacional Europeu, i els detectors bessons de LIGO situats a Washington i Louisiana (als Estats Units) comencin a registrar dades amb l’objectiu de convertir-se en l’observatori d’ones gravitacionals més sensible que hi ha hagut fins ara. El Grup de Física Gravitacional de la Universitat de les Illes Balears també hi participa.

En la fase coneguda com a O3, que comença dilluns i durarà un any, la col·laboració LIGO-Virgo registrarà dades científiques de manera contínua i els tres detectors operaran com un observatori global que oferirà les noves troballes a la comunitat científica i a la societat. Hi ha cinc grups a Espanya que contribueixen a l’astronomia d’ones gravitacionals de LIGO-Virgo, en àrees que van del modelatge teòric de les fonts astrofísiques a la millora de la sensibilitat del detector per als períodes d’observació actuals i futurs. El Grup de Física Gravitacional de la UIB seguirà un ampli programa científic per estudiar les ones gravitacionals emeses per forats negres i estrelles de neutrons. Aquest equip continuarà liderant les cerques de senyals d’ones contínues provinents d’estrelles de neutrons desconegudes i també els senyals transitoris emesos després de la fusió de dues estrelles de neutrons.

Els models del senyal d’ona gravitacional provinents de la fusió de forats negres són una part essencial del procés d’anàlisi de dades, i la UIB participa en el desenvolupament d’un dels dos models utilitzats fins ara. Després d’aproximadament tres anys de desenvolupar una descripció millorada i més precisa de la fusió dels forats negres, el grup vol provar el valor del model en fer nous descobriments. A més, un estudiant de doctorat del grup, Josep Covas, passarà els pròxims tres mesos a LIGO Hanford i contribuirà directament a operar el detector durant aquest temps.

S’espera que el resultat científic d’O3 reveli nous senyals procedents de noves fonts, com ara la fusió de sistemes binaris compostos per un forat negre i una estrella de neutrons. Així mateix, O3 tindrà com a objectiu les ones gravitacionals de llarga durada.

De la primera detecció al Nobel

Després que LIGO començàs a observar per primera vegada amb un programa actualitzat anomenat LIGO Avançat, aviat va fer història en fer la primera detecció directa d’ones gravitacionals. Les ones varen viatjar a la Terra procedents de la col·lisió de dos forats negres situats a 1.300 milions d’anys llum de distància -un descobriment que va conduir a la concessió del premi Nobel de Física el 2017.

Des d’aleshores, la xarxa de detectors LIGO-Virgo ha descobert nou fusions addicionals de forats negres i un xoc explosiu de dues estrelles de neutrons. Aquest esdeveniment, etiquetat com a GW170817, va generar no solament ones gravitacionals, sinó també llum, que va ser observada per dotzenes de telescopis terrestres i espacials.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF