Societat 23/11/2021

Tenim més por ara al compromís?

L’auge de les aplicacions de cites i l’alliberament d’antigues creences sobre les relacions en podrien ser una causa

5 min
Una parella passejant per un centre comercial

BarcelonaLa història sempre es repeteix: dues persones es coneixen, sembla que tenen bona connexió i química i passen unes setmanes juntes. Però quan la relació es comença a consolidar, una d’elles –o totes dues– s’espanta i fuig del compromís que això implica. I torna a començar. ¿És aquesta una situació que s’ha tornat més freqüent en els últims anys, o sempre ho ha estat?

Segons una enquesta feta el 2020 per l’apli de cites Tinder entre 1.036 joves solters, el 54% asseguraven tenir por a deixar d'anar de flor en flor i el 38% mostraven algun recel per perdre l’oportunitat de conèixer algú millor. A més, el 33% sostenien que volien seguir solters per tenir més llibertat i centrar-se més en la seva vida personal o professional.

Més enllà de l’estudi, la psicòloga experta en dependència emocional, autoestima i relacions Sílvia Congost no creu que actualment es tingui més por al compromís. “Les persones que tenen por al compromís són les que han tingut algun tipus d’experiència en què ho han passat molt malament, i per aquest motiu estan més espantades i volen evitar repetir-ho”, opina. Una altra causa seria, segons la psicòloga, el fet de tenir dubtes sobre la relació. “Quan un no té clar el que sent o el que vol, o no sap si l’altra persona encaixa amb el que busca, és quan se sent frenat per fer un pas endavant. La idea de fer un pas que impliqui un lligam massa fort o permanent, com tenir fills o comprar una casa a mitges, produeix certa angoixa i fa que un no s’atreveixi a fer-lo”, matisa.

Sense etiquetes

Per la seva banda, la coach Seshet Nicolàs considera que més que por es tracta d’un tema de llibertat: “Moltes persones, i especialment les noves generacions, ja s'han alliberat d'antigues creences sobre les relacions, i com que no han de passar prèviament per una sèrie de passos abans de poder disfrutar del sexe amb algú altre, tendeixen a tenir més relacions esporàdiques o informals que les generacions anteriors”. També tot depèn de com s’entengui el concepte de compromís: “Si es tracta de prometre amor i fidelitat eterna a una persona per sempre més, sí que és una cosa que va quedant enrere”, segueix. En canvi, considera que a poc a poc s’estan començant a veure les relacions més “com un compromís personal en què cada dia es pren la decisió de seguir amb aquella relació si per a un segueix tenint un sentit, però acceptant que la vida és canvi i evolució, i que el que ara funciona i té un sentit pot ser que demà ja no”, reflexiona. I és que el concepte de relació i de parella s’ha flexibilitzat molt en els últims anys. És el que opina la psicòloga sanitària Montse Cazcarra: “Ara tenim total potestat per decidir posar-hi o no etiquetes, i si n'hi posem, escollir quines són les expectatives i de què es compon el contracte amb l’altra persona”. Tot i això, la psicòloga considera que actualment la gestió emocional és una assignatura pendent en la nostra societat. “Ens trobem amb menys responsabilitat afectiva del que ens agradaria pel que fa a iniciar o tancar relacions. I si les relacions són menys serioses i les ruptures no estan ben gestionades, ens trobarem amb situacions doloroses més sovint del que ens agradaria”, alerta.

Aplis de cites: opcions infinites

En tot aquest panorama també hi entra en joc la popularització de les aplicacions de cites entre les generacions joves, que posen al seu abast, de manera fàcil i ràpida, tot un catàleg de persones diferents. “N’hi ha que busquen un compromís i una relació estable i n’hi ha que busquen només sexe, distreure’s o tenir una aventura fora de la seva relació. Però tot això també ho trobem quan voltem pel món, a qualsevol lloc on anem”, puntualitza Sílvia Congost. Això no vol dir, segons Montse Cazcarra, que les aplicacions de cites no hagin promogut la “mercantilització de les relacions”. “Tenim al nostre abast desenes de futuribles parelles i això ens posa en un dilema: davant de la gran disponibilitat, a qui trio?”, reflexiona.

Per aquest motiu, segons la psicòloga, és més possible que una persona decideixi escollir diferents opcions “per por a deixar passar algú amb qui podria funcionar, a perdre l’oportunitat de conèixer la persona”. I, al final, tot el procés de conèixer diverses persones alhora acaba generant un conflicte intern i amb l’altre: “Definir què som i, per tant, què podem fer i què no sense saltar-nos els pactes de la parella”.

Com a conseqüència és possible que “s’estableixin diferents relacions, més o menys superficials, amb diferents persones, i al final sentir que no s’acaba de connectar amb elles perquè la relació és massa superficial i, per tant, és menys probable que s’arribi a establir un compromís.” Una situació que, segons Cazcarra, ens porta a tancar el cercle fent més ús de les aplicacions de cites i volent conèixer encara més persones, “amb el desgast que pot suposar, a la llarga, el fet d’acumular cites amb futuribles parelles i amb relacions sense compromís que no prosperen”. És una part de la cultura de la immediatesa, en què es vol tot, de forma ràpida i fàcil.

Que les noves generacions visquin amb més llibertat les seves relacions no vol dir, però, que en algun moment de la seva vida necessitin buscar també relacions més profundes i duradores. “Els humans som éssers socials i necessitem persones al nostre voltant amb les quals compartir la nostra vida, els nostres interessos, les nostres intimitats més profundes, i tenir aquella persona amb qui poder tornar a casa després d’un dia dur. I això no s'aconsegueix amb qualsevol que has trobat per Tinder”, matisa Seshet Nicolàs.

Ser sincers

Davant de tot aquest panorama, ¿com podem gestionar un funcionament tan eteri en les relacions de parella? “Cal expressar el que sentim i el que necessitem, alliberant-nos de creences i de models de com se suposa que ha de ser una relació i definir com volem que sigui la nostra. Des de la realitat del que soc jo i el que ets tu, dibuixem com volem que sigui el nosaltres”, aconsella Nicolàs. De la mateixa manera, recomana revisar periòdicament si la relació segueix tenint sentit per a cada un, ser sincers i honestos amb un mateix i actuar des de l'amor i l'acceptació de la realitat de cada un i de cada moment, i no des de la por de perdre a l'altre o de quedar-se sol.

El problema apareix quan, segons Sílvia Congost, un vol un nivell de compromís que l’altra persona no vol. “Aquesta relació no tindrà gaire sentit, perquè estarà basada en la incansable insistència d’un dels dos per convèncer l’altre que s’ha d’implicar més o ha de fer un pas endavant en aspectes que en realitat no vol o no sent”, diu. Un cop estigui tot parlat i exposat, “si no ens posem d’acord o no veiem que anem a l'una en aquest sentit, hem d’acceptar que no busquem el mateix i prendre la decisió més adequada”, conclou. I sobretot no autoenganyar-nos: “No hem de passar per alt missatges com «Jo no vull res seriós» perquè creiem que la persona a qui estem coneixent canviarà d’opinió”, afegeix Montse Cazcarra. Una situació que sempre omple de molta incertesa i malestar a qui té l’esperança que les coses canviïn.

stats