Pornografia
Societat 08/02/2023

Rebaixen la pena a un pedòfil perquè l'agent que l'investigava d'incògnit no tenia autorització

El TSJIB ha reduït la condemna de sis anys a set mesos de presó després d'anul·lar les proves, que es varen obtenir sense permís judicial

ARA Balears
3 min
L'Audiència Provincial de Palma

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha rebaixat de sis anys a set mesos de presó una condemna per pornografia infantil després d'haver anul·lat part de les proves, perquè s'obtingueren dades sense autorització del jutjat a partir d'una infiltració policial en un xat pedòfil. La investigació la va iniciar a principis del 2016 el Grup de Protecció al Menor de la Brigada Central de la Investigació Tecnològica de la Policia Nacional a Madrid. La Policia va detectar una comunitat pedòfila en què s'intercanviaven arxius de pornografia infantil particularment vexatoris. Aquests grups exigien que els participants compartissin arxius o, en cas contrari, serien expulsats.

La Policia va aconseguir infiltrar-se en els grups i identificar, a través de l'adreça IP i el número de telèfon, un home resident a Palma que participava en els xats. Inicialment, es va condemnar l'home no només per obtenir aquests arxius pedòfils, sinó també per compartir-los. Malgrat tot, aquesta part de la sentència decau perquè s'estima part d'un recurs presentat per la defensa, que ha exercit Antoni Vicens.

Concretament, el Tribunal aprecia que l'actuació es va verificar sense control judicial i anul·la part de les actuacions, atès que va ser més tard quan la policia sol·licità al jutjat les corresponents ordres per identificar l'usuari a través de la seva operadora telefònica. Després, es va practicar un escorcoll en el domicili, on s'intervingueren diversos dispositius informàtics amb arxius a l'interior.

En el judici, l'acusat reconegué que tenia accés a multitud de fotografies i vídeos pedòfils, però va negar haver-los compartit. La defensa va sol·licitar la nul·litat de les actuacions i la Fiscalia s'hi va oposar. En la sentència, els magistrats ressalten que la policia necessità incorporar grups de missatgeria tancats, que requerien invitació prèvia i acceptació per part de l'administrador del grup. A més, la policia es va dirigir a l'empresa responsable del servidor per obtenir les dades personals que varen conduir a la identificació de l'usuari, sense disposar de la preceptiva autorització judicial.

"A l'Estat de Dret no es poden utilitzar dreceres"

La Sala admet que es tracta de delictes que "repugnen" qualsevol persona i fa palesa la necessitat de protegir els menors, fet que justifica mitjans lícits per a la reprensió, "però, per evitar abusos o desviacions per part de la policia, les mesures de control judicial han de ser escrupolosament respectades, ja que a l'Estat de Dret no es poden utilitzar dreceres". En aquest sentit, la conducta que el Tribunal rebutja no és tant la infiltració policial en el grup utilitzant un pseudònim i una identitat falsa, sinó l'obtenció de dades personals dirigint-se directament al prestador de serveis digitals sense autorització judicial.

Tal com argumenten, en el xat s'assumia que no podien entrar-hi persones amb identitats falses, inclosos policies, però l'acusat tenia una expectativa "raonable" que no podria ser identificat perquè el seu IP no era visible. A més, la policia no va justificar procedir per motius d'urgència i necessitat. Per tot això, el Tribunal considera que no es pot valorar el trànsit de dades obtingut per la policia ni tampoc l'escorcoll del domicili de l'acusat, on es varen trobar arxius pedòfils.

Va admetre que tenia aquests arxius

Com que l'acusat va admetre que tenia material pedòfil en gran quantitat, el Tribunal no l'absol, sinó que rebaixa la pena per una condemna de delicte de tinença de pornografia infantil. A més, aplica un atenuant de dilacions indegudes pel temps "desproporcionat" que ha transcorregut entre el judici i el dictat de la sentència. Al marge de la pena de presó, s'imposa una mesura de llibertat vigilada durant un any. La sentència no és ferma i és possible presentar-hi un recurs davant el Tribunal Suprem.

stats