Menors
Societat08/11/2023

La realitat de les fugues als centres de menors: només cinc joves en protagonitzen la meitat

Un estudi pioner de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Balear revela que de 464 nins atesos, 59 van fer sortides no autoritzades que, en total, són 242

PalmaNomés cinc adolescents van protagonitzar la meitat de les sortides no autoritzades –és a dir, 119 fugues del total de 242– detectades a 20 centres de protecció de menors entre el maig del 2021 i el juny del 2022. Aquesta és la realitat que es desprèn d'un estudi pioner elaborat per Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Balear (FEIAB) i presentat aquest dimecres al centre Flassaders de Palma. Tot i que la recerca evidencia que el problema de les fugues afecta una part molt minoritària del col·lectiu de menors amb mesures de protecció, també adverteix dels riscos que aquestes sortides no autoritzades comporten, com ara l'explotació sexual infantil: un 10% dels menors que van fer fugues van presentar sospites de ser-ne víctimes.

L'informe demostra que, a les 20 llars de protecció estudiades, un 87% dels menors no va fer cap fuga en els 13 mesos que va durar la investigació, mentre que un 8% va protagonitzar-ne dues o més i que un 5% només n'havia fet una. Aquestes dades, però, no es poden entendre sense conèixer la realitat dels adolescents que les protagonitzen, que també posen damunt la taula altres resultats de l'estudi: un 71% dels adolescents que han fet sortides no autoritzades té baixa tolerància a la frustració, un 52% no participa en cap activitat d'oci externa i un 48% té baixa autoestima.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, la recerca ha permès esbossar el perfil majoritari dels menors que protagonitzen aquestes fugues. Un 62% van ser al·lots i un 38%, al·lotes, i la majoria tenien entre 15 i 17 anys. En concret, els que tenien 17 anys van suposar un 54% del total. En aquest sentit, el psicòleg de la llar del Raiguer, de la Fundació Aldaba, Llorenç Gayà –que ha acompanyat els membres de la FEIAB en la presentació de l'estudi– ha assenyalat que els 17 anys són l'edat més complicada, per situar-se a les portes de la majoria d'edat. "És el moment de màxima tensió, no saben què els espera", ha insistit Gayà.

Cargando
No hay anuncios

A més, es dona el fet que la majoria de les sortides no autoritzades (un 49%), aquestes 119 protagonitzades per només cinc adolescents, es van fer a centres d'alta intensitat, que són els que ofereixen una major autonomia. Gairebé l'altra meitat de les fugues, un 41%, les van protagonitzar menors inclosos dins programes residencials bàsics. El 10% restant estava dins altres programes, dels quals l'estudi no especifica els detalls.

Durada i riscos de les fugues

Com són aquestes fugues –des de la durada fins als perills que comporten– és una altra de les preguntes a les quals respon l'estudi de la FEAIB. Quant al temps de durada, l'informe exposa que un 61% de les sortides no autoritzades van ser d'entre 4 hores i 24; un 23%, d'entre un i quatre dies; i un 16%, de més de quatre dies. Sigui com sigui, el director tècnic de la FEIAB, Joan Ferrer, ha recordat que, "com més durin, més risc hi ha per al menor".

Cargando
No hay anuncios

Les conclusions més alarmants de la recerca són les conseqüències d'aquestes fugues, que en un 10% dels casos van donar lloc a sospites d'explotació. Davant aquests indicis, es denuncia la situació a les forces de seguretat, sense esperar les quatre hores estipulades de marge en qualsevol altra fuga, i tot l'equip del centre de protecció es mobilitza per trobar el menor.

Un altre dels efectes d'aquestes sortides, detectat en un 29% dels menors, és un aspecte d'abandonament físic i, en un 7%, l'adquisició d'objectes nous, la qual cosa representa una sospita d'explotació sexual. Així mateix, en un 56% de les sortides no autoritzades els menors van presentar símptomes de consum de substàncies, com ara tabac.

Cargando
No hay anuncios

Recomanacions

L'estudi d'aquestes dades ha permès a la FEIAB elaborar una sèrie de recomanacions que consisteixen, en primer lloc, a "fomentar espais de vincles afectius estables dels adolescents, així com activitats de lleure saludable entre iguals". En segon lloc, proposen "formar equips educatius per detectar els indicadors de les persones susceptibles de fer sortides no autoritzades". Per un altre costat, recomanen "reforçar els programes residencials d'Alta Intensitat Educativa" i també "reforçar la coordinació dels agents implicats" en aquestes sortides. En cinquè lloc, insisteixen que cal "millorar els protocols de valoració a primera acollida" i en sisè i darrer terme aconsellen "continuar les investigacions iniciades sobre les sortides no autoritzades".