Una quarantena de macroparcs solars eludirà la prohibició

PalmaLa tramitació d’una quarantena de projectes de macroparcs solars que afecten 1.200 hectàrees de sòl rústic tirarà endavant malgrat la prohibició unànime del Parlament d’eliminar la via ràpida reservada per als projectes industrials estratègics. La mesura atén una esmena de MÉS, amb la qual demanava frenar l’allau de projectes de grans dimensions que havien aprofitat la consideració d’estratègics per aconseguir la benedicció del Consell de Govern sense posar-hi filtres ni criteris territorials a la seva implantació.

“És una gran iniciativa, però arriba massa tard”, explica la portaveu de ‘Renovables sí, però així no’, Margalida Rosselló. “Nosaltres fins i tot tenim identificats encara més projectes, i per tant l’impacte territorial, segons el nostre criteri, s’acosta a les 2.000 hectàrees. Tot això ja no s’aturarà perquè ja està en tràmit”, explica.

D’entre els projectes que no es veuran afectats per la nova prohibició –aprovada dins el text de la Llei d’obtenció de sòl–, destaquen els que ja tenen acord del Consell de Govern per fer-se: Santa Eulàlia III (Santa Margalida), Goleta i Xalana (Santanyí), Alten Mallorca (Petra), Son Vivot (Inca), Son Frau i Son Nebot (Marratxí), Llaüt (Muro) i una planta d’aprofitament de biomassa a Manacor.

“Alguna cosa hem fet malament com a societat si hi ha aquesta visió dels projectes que en principi són per millorar el medi ambient i reduir les emissions”, va dir el director general d’Energia del Govern, Diego Viu, en una conversa recent amb l’ARA Balears.

La implantació massiva de parcs fotovoltaics a les Balears ha generat un ampli debat sobre la seva sostenibilitat territorial i paisatgística. La plataforma ‘Renovables sí, però així no!’ ha alertat de l’augment accelerat de centrals solars sobre sòl rústic, moltes de les quals s’han tramitat sense una planificació territorial i afectant hectàrees de gran valor ambiental, agroeconòmic i paisatgístic.

Segons dades de la plataforma, actualment hi ha 76 centrals fotovoltaiques operatives a les Balears, que ocupen 412 hectàrees de sòl rústic. A més, existeixen 89 projectes en tramitació. En total, entre els fets i els que es faran, la xifra arriba a les 165 centrals.

140 centrals i 1.314 hectàrees

A Mallorca, l’evolució del model ha estat especialment intensa. El 2021 hi havia 48 parcs fotovoltaics que ocupaven 273 hectàrees. El 2023, la xifra ja havia pujat a 74 parcs i 407 hectàrees. A tot això, s’hi sumen 66 projectes nous en tramitació, amb 907 hectàrees més. La xifra global a l’illa és de 140 centrals i 1.314 hectàrees sense una planificació unificada.

La plataforma denuncia que aquest model d’implantació de renovables “s’ha fet de manera desordenada i amb un impacte elevat sobre el paisatge, l’activitat agrària i la biodiversitat”, afirma Rosselló. En l’actualitat, s’ha aprovat inicialment una zonificació en sòl rústic per evitar que els projectes es puguin implantar “de qualsevol manera i on sigui”. “Celebram la mesura”, assegura la portaveu de l’entitat, si bé considera insuficient la regulació.

Diego Viu, per part seva, és conscient que en el passat ha faltat coordinació entre administracions i, per això, considera que s’ha d’aprofundir en els criteris d’implantació. Els ecologistes han reiterat la petició que primer se solaritzin espais com polígons o aparcaments: “No tot es pot posar pertot”, admet Viu, qui subratlla la necessitat de prioritzar els espais degradats per evitar l’ús de sòl rústic.

A la crítica de la manca de model i de l’impacte dels parcs solars, també s’hi ha afegit amb força el sector primari. L’associació de productors ecològics Apaema ha denunciat l’ús “impropi” de sòl rústic per a la instal·lació de grans parcs fotovoltaics. Segons l’entitat, aquests projectes ocupen terres agrícoles productives, sovint de gran valor, un fet que afecta l’activitat agrària i la biodiversitat. Apaema ha exigit una moratòria en la tramitació de parcs fotovoltaics en sòl rústic fins que es defineixin zones adequades per a la seva implantació.

En relació amb les necessitats energètiques de les Balears, les Illes tenen el problema d’un creixement exponencial de població i de turisme les dues darreres dècades. Per tant, segons les previsions de la Direcció General d’Energia, per assolir una electrificació total del consum energètic l’any 2050, es requeriran uns 4.500 MW renovables instal·lats, fet que implicaria l’ús d’unes 3.000 hectàrees de territori afegides a les que ja s’han consumit.

El debat continua obert i el creixement exponencial de la fotovoltaica al camp manté un fort enfrontament entre el compliment dels objectius de transició energètica i la conservació del territori. La petició de la plataforma i dels grups ecologistes és clara: renovables sí, però amb sentit comú, criteris paisatgístics i justícia territorial, i sense que sigui el camp qui en pagui la factura.