Prop de 100.000 balears viuen en zones amb aigua no apta per al consum
Menorca registra el percentatge més alt d'incompliments, segons un informe de l'Aliança per l'Aigua que vincula directament la situació amb la pressió urbanística i demogràfica i adverteix que la Llei òmnibus (Llei 4/2026) va en sentit contrari
PalmaProp de 100.000 residents de les Illes Balears varen viure durant el 2025 en zones on l'aigua de consum va ser declarada no apta almenys en algun moment de l'any. En concret, es tracta de 98.452 habitants, una xifra que s'eleva fins als 145.027 si s'hi afegeixen les persones que resideixen en les 22 zones considerades "en risc", és a dir, amb incompliments recurrents que poden acabar derivant en la declaració de no aptitud.
Així ho conclou l'avenç de l'informe anual de l'Aliança per l'Aigua, elaborat a partir de les dades del Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum (SINAC) del Ministeri de Sanitat. L'estudi, que analitza 992 analítiques fetes durant el 2025 als 67 municipis de les Balears, alerta que molts dels problemes detectats no són puntuals, sinó que es repeteixen des del 2016 o el 2017.
La situació més preocupant es registra a Menorca, que presenta el percentatge més elevat d'analítiques no aptes de l'Arxipèlag, amb un 26,1%. Els incompliments afecten deu zones d'abastament de Maó, es Castell i Ciutadella, amb 22.705 habitants censats. Segons l'entitat, a l'entorn de Maó predomina la contaminació per nitrats, mentre que a Ciutadella es combinen els nitrats amb la salinització dels aqüífers.
70.357 afectats a Mallorca
Tot i tenir un percentatge d'incompliments inferior (9,2%), Mallorca concentra el nombre més gran de residents afectats, amb 70.357 habitants distribuïts en 26 zones d'abastament de tretze municipis. L'informe diferencia dos focus principals: els municipis agrícoles de l'interior –Manacor, Sineu, Ariany, Costitx, Vilafranca de Bonany, Lloret de Vistalegre, Llubí i Petra–, on els nitrats superen reiteradament els límits permesos, i el municipi de Santanyí, on el principal problema és la intrusió marina, amb nivells elevats de clorur, sodi, sulfat i conductivitat. A més, hi ha dotze zones de Mallorca classificades com a "en risc", entre les quals destaquen Llucmajor i Can Picafort.
A Eivissa, sis zones d'abastament van registrar aigua no apta durant el 2025 i van afectar 5.390 habitants, la majoria concentrats a Cala de Bou-Port del Torrent, a Sant Josep. L'Aliança també assenyala Sant Josep Zona I i el Canar Cosmi com les dues zones amb l'historial més preocupant, ja que acumulen incompliments de manera gairebé ininterrompuda des del 2016, relacionats amb la salinització dels aqüífers.
Per contra, Formentera és l'única illa que no va registrar cap zona amb aigua declarada no apta durant el 2025. Tot i això, la xarxa de distribució de la Mola es manté en situació de risc per incompliments recurrents dels nivells de clor lliure residual. L'Aliança per l'Aigua sosté que aquests problemes responen a un deteriorament estructural dels aqüífers, provocat per la sobreexplotació, la salinització i la contaminació per nitrats. "Això no es resol amb més cloració ni amb més analítiques. El que surt de l'aixeta és el símptoma; la malaltia és sota terra", afirma el portaveu de l'entitat, Rafael Tur.
L'organització reclama a la Conselleria de Salut que reforci el control dels plans sanitaris de l'aigua i a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua que intensifiqui el control de les extraccions d'aigua subterrània i impulsi mesures per recuperar els aqüífers. També insta els ajuntaments a no autoritzar creixements urbanístics nous sense garantir abans la disponibilitat d'aigua suficient i de qualitat.
L'entitat vincula directament la situació amb la pressió urbanística i demogràfica i adverteix que, com va avançar l'ARA Balears, la Llei òmnibus (Llei 4/2026) va en sentit contrari perquè, segons denuncia, redueix els controls previs sobre la suficiència hídrica dels desenvolupaments urbanístics nous.