34.000 migrants han demanat la regularització extraordinària a les Balears

PalmaEl procés extraordinari de regularització de persones migrants impulsat pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que va començar el mes d'abril i va finalitzar dia 30 de juny, s'ha tancat a les Balears amb un total de 34.166 sol·licituds registrades i 6.639 cites assignades. Ara, el repte passa perquè l'Administració sigui capaç de resoldre els expedients en un termini raonable. L'advocat i coordinador de la Clínica Jurídica de la UIB, Sebastià Arbós, considera que encara és massa prest per fer una valoració del resultat del procés. "És aviat per veure com ha anat. Crec que els que han volgut presentar la sol·licitud l'han pogut presentar, però ara falta que l'Administració les resolgui", assenyala.

Arbós recorda, a més, que "cal no oblidar que el silenci administratiu és denegatori", un fet que genera incertesa entre les persones que han iniciat el procediment. Segons explica, la informació que reben des de la Clínica Jurídica apunta que "ara com ara, segons ens informen els sol·licitants, no n'hi ha gaires de resoltes". Per això, considera que caldrà esperar per comprovar "com evoluciona i si l'Administració està capacitada per respondre". Pel que fa al perfil dels sol·licitants, la franja d'edat més nombrosa és la de les persones d'entre 25 i 35 anys, que representen el 31,3% del total. Les segueixen les d'entre 35 i 44 anys (22,5%) i les d'entre 16 i 24 anys (16,5%). En conjunt, prop del 68% de les persones que s'han acollit al procés tenen menys de 34 anys.

Per nacionalitats, Colòmbia concentra el nombre més gran de sol·licituds, amb un 38,3% del total. El Marroc ocupa la segona posició amb un 10%, seguit del Paraguai (9,3%), l'Argentina (6,8%) i Veneçuela (5,6%). Pel que fa al sexe, el 56% de les sol·licituds han estat presentades per homes i el 44%, per dones. A escala estatal, el procés ha conclòs amb 1,17 milions de sol·licituds registrades, de les quals 609.737 ja han estat tramitades. Gairebé vuit de cada deu expedients (79,6%) corresponen a autoritzacions per circumstàncies excepcionals per arrelament extraordinari, mentre que el 20,4% restant fa referència a autoritzacions per a persones sol·licitants de protecció internacional.

Més enllà d'aquest procés de regularització extraordinària, Arbós defensa que cal actuar sobre les causes que fan que moltes persones acabin en situació administrativa irregular. En aquest sentit, sosté que "cada dia entra al país gent que quedarà ben aviat en situació irregular" i reclama més implicació de les ambaixades, els consolats i els serveis diplomàtics en la tramitació de visats, perquè aquestes persones es puguin incorporar al mercat laboral. "L'objectiu hauria de ser tenir aquest tema controlat, i ara mateix no es fa de forma eficient", afirma. Segons Arbós, "ha de ser possible entrar i mantenir-se de forma regular i falta molta feina per part de l'Estat". En cas contrari, adverteix, "d'aquí a pocs anys estarem igual que ara". "Els polítics n'han d'aprendre i no sé si en sabran", conclou.

10.8000 persones ja havien iniciat el procés ordinari abans de començar l'extraordinari

Pel que fa a les xifres, la delegació del govern espanyol ha puntualitzat que no s'ha superat cap previsió, perquè no es va plantejar tal cosa en cap moment. "Les 10.800 persones que apuntà el delegat del govern espanyol fa uns mesos feien referència al nombre de persones que, fins en el moment en què es dugué a terme la declaració, havien tramitat el procés de regularització de forma ordinària, que estableix, entre altres qüestions, un mínim de residència de dos anys", han apuntat fonts de l'administració estatal. En aquest sentit, apunten que Rodríguez mencionà aquestes xifres per respondre a preguntes dels periodistes que demanaven per una previsió de xifres aproximada.

Caiguda de l'arribada de pasteres la primera meitat de 2026

Paral·lelament, les dades del Ministeri de l'Interior mostren una reducció de les arribades irregulars a les Balears durant la primera meitat de l'any. Entre l'1 de gener i el 30 de juny han arribat a les Illes 2.631 migrants en pastera, un 12,7% menys que en el mateix període de l'any passat, quan se'n van registrar 3.015. També ha disminuït el nombre d'embarcacions detectades, que ha passat de 155 a 139. En el conjunt de l'Estat, les arribades per via marítima també han baixat de manera significativa. Durant els primers sis mesos de l'any han arribat 9.440 persones per mar, un 44,2% menys que en el mateix període de 2025. En total, s'han interceptat 371 pasteres i piragües, enfront de les 542 registrades un any abans.