Les primeres feministes a Mallorca i Menorca

La historiadora Catalina Martorell ha publicat un article en què explica la lluita de les dones en el moviment republicà i lliurepensador

“Així com Aurora Picornell s’ha convertit en un símbol a les Illes, n’hi ha més, de dones, que es poden rescatar com a referents”, diu la doctora en història Catalina Martorell. Dones com Magdalena Bonet Fàbregues, Joana Manent Pablo, Josefina Pons Sitges, Margalida Abons, Margalida Alzina Mas, Josefa Sánchez, un llarg etcètera i moltes encara de desconegudes són algunes de les primeres que lluiten per l’emancipació femenina. “El 1868 ja tenim, a Mallorca, dones que s’organitzen”, afirma Martorell, que acaba de publicar a la revista científica Afers l’article Les primeres republicanes i lliurepensadores a Mallorca i Menorca (1868-1900).

L’eclosió del primer feminisme a les Illes té lloc en un clima social marcat per la Revolució de 1868, amb la qual s’aconsegueix enderrocar la monarquia: Isabel II se’n va d’Espanya i s’obre el període del Sexenni democràtic. El republicanisme, que en aquell moment pren molta força, reclama sobretot la llibertat de culte. I les dones troben en aquest corrent laïcista una via per reclamar els seus drets. Tal com explica Catalina Martorell, la primera demanda no va ser pel dret a votar, sinó per l’alfabetització i contra l’Església catòlica, que consideraven el seu major opressor, a través de la imposició de la moral.

“En el republicanisme, el feminisme té un pes important”, afirma la historiadora, qui afegeix que també en els grups espiritistes i les lògies maçòniques les dones tenien presència i estaven “en igualtat de condicions que els homes”. Una de les obres que l’autora pren com a referència és Entre la ploma i la tribuna, d’Isabel Peñarubia, sobre el primer feminisme a Mallorca. Però Martorell en fa una mirada des de baix: a les classes populars i obreres en la lluita anticlerical.

La virtud social i la Junta de Señoras

L’Associació Internacional de Treballadors neix a Londres el 1864 i, tot d’una que hi ha certes llibertats a Espanya, aquest moviment obrer en té acollida. I a Mallorca. Les mallorquines formen les seves associacions obreres i un bon exemple és el de les modistes amb La virtud social. Es crea el 1869 i va tenir una seixantena de militants. Arribada la restauració borbònica, el grup s’ha de desfer perquè tots els col·lectius d’aquest tipus queden prohibits.

“Són elles les que es posaran al capdavant de les manifestacions contra les quintes, que feien lliurar els fills dels rics per anar a la guerra”, apunta Martorell. Se sap que l’agost del 1870, Elisa Huigon de La Federación (òrgan del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona) es posa en contacte amb les mallorquines de La virtud perquè les considerava unes capdavanteres en l’emancipació femenina.

Un altre personatge important de l’època és Magdalena Bonet Fàbregues, una de les primeres dones que escriu en els diaris republicans i a qui la publicació eclesiàstica El Áncora va anomenar la Louis Michell de Mallorca -Michell va ser una de les principals figures de la Comuna de París-. “És un personatge molt important i no és prou coneguda. I crec que avui dia, que el moviment feminista actual demana coneixement del tema, és una oportunitat per conèixer el passat i trobar més referents com ella”, rebla Martorell.

Bonet Fàbregues fa mítings i xerrades i arreplega més ciutadanes als casinos republicans, espais de trobada, lúdics, d’instrucció i debat. L’estudi de Martorell apunta que un centenar de dones anaven a l’escola del Casino Republicà de Palma cada vespre, però no només eren punts importants a la capital, sinó per tota l’illa. “A gairebé tots els pobles on hi hagué mobilitzacions republicanes, es constata la participació de dones”, afegeix.

Una altra organització important pel feminisme lliurepensador de l’època va ser la Unión Obrera Balear, que es crea el 1881, quan al partit liberal li toca el torn del poder en l’alternança amb els conservadors. Dins la Unión, un grup de dones -esposes dels republicans més destacats- creen la Junta de Señoras per lluitar contra el fanatisme religiós i formar les dones. Elles són Magdalena Bonet de Rico, Francisca Llabrés d’Alemany, Antònia Melià de Capó, Dolors Carriera de Tocho, Maria Cortès Valls, Maria Soriano d’Alorda, Sebastiana Reyó de Roca i Francisca Vidal de Mateu. Entre altres coses, varen aconseguir crear una escola per a dones en un moment en què l’analfabetisme femení rondava el 90%.

És d’aquest grup que sorgeix la idea de muntar un congrés internacional femení que dugui a Palma feministes d’arreu de l’Estat. “Podem dir que, en aquell moment, posen Palma com la capital del feminisme d’aquell temps a Espanya”, afirma la historiadora. Se’n van fer tots els preparatius, actes de propaganda i se sap quines figures hi estaven implicades. Al final, però, no es va acabar fent. “Segurament va ser per la repressió, que fou molt intensa l’any 1883, i quan es refreda, el 1884, es torna a reprendre la idea, però qui lidera el projecte ja és Barcelona”, desgrana Martorell. “Com diu la historiadora Dolors Marín (autora d’ Espiritistes i lliurepensadores ), Barcelona va ser la capital del feminisme lliurepensador”, recorda Martorell, “però estaven molt en contacte amb les feministes d’aquí”.

Sociedad Progresiva Femenina

Ángeles López de Ayala crea la Sociedad Progresiva Femenina a Barcelona el 1898 per defensar el laïcisme, republicanisme i els drets laborals de les dones i, un any després, l’organització arrela a Menorca, on el 1887 ja hi havia una secció maçònica femenina pròpia. El 1899 es fundava la Societat Progressiva Femenina al Castell, presidida per Joana Manent Pablo, i un any després, es creava a Maó, amb Josefina Pons Sitges com a presidenta. “Aquestes dones tindran un paper molt important pel laïcisme a l’època, perquè amb els republicans i anarquistes del nord, organitzen la primera Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia a Menorca”, desgrana Martorell.

Dones importants en el moviment lliurepensador de l’època viatjaren a Mallorca i Menorca: Belén Sárraga, directora de La Consciencia Libre de València, i republicanes com Consuelo Aragón i Guillermina Puccinelli. Se sap que Aragón va visitar el Club Republicà Federal de Maó, on arreplegà més de mil persones, tres-centes de les quals eren dones. Tot i la feina dels darrers historiadors, Martorell assegura que encara manca una investigació exhaustiva sobre la història del feminisme a les Illes. “Sempre ens han dit que a Mallorca no passava res i no és cert. En els estudis que s’han fet de l’època hi podem veure que això no era l’illa de la calma”, diu l’autora. “És cert que era una societat molt conservadora i catòlica, però això no vol dir que no hi hagués moviments transgressors que volguessin transformar Mallorca, i on les dones tenien protagonisme”, conclou.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF