DIMARTS PASSAT, poques hores abans del concert a Porreres, Jaume Sisa donava el titular per a l’entrevista que li va fer Pere Antoni Pons: “Els que són rars són els altres”. Tot d’una vaig pensar en una història que ja fa anys em va contar el bon amic l’escultor Xavier Corberó sobre les seves vivències amb Salvador Dalí. Si a qualcú se’l reconeixia per les seves rareses és al geni de Figueres, tot i que fos un dels artistes més intel·ligents i clarividents dels que varen fer immens l’art del segle XX (potser sigui prest per demanar-se què serà del XXI artísticament parlant, però l’inici és incert). Dalí era un dels hostes més il·lustres i assidus de l’hotel Ritz de Barcelona, a la suite del qual en va fer de grosses i de tot color. Al Ritz el visitava la seva estrafolària colla d’amics, entre els quals es trobava la transsexual Amanda Lear i el mateix Corberó. Seguint l’estil de Dalí, no n’hi havia cap que portàs una sola peça de roba o complement convencional. Un horabaixa, Dalí i els seus amics estaven asseguts al hall de l’hotel Ritz. No hi faltava ni el tigre, que com si fos un ca estava assegut als peus del mestre. Per davant d’ells desfilava una tropa de gent que anava de noces. Pentinats amb laca, maquillatges caricaturescs i vestits que solen semblar posats a la força, Dalí observava fent capades. No es pogué estar més i es girà cap a Xavier Corberó: “I després diuen que nosaltres som els rars...”, va pronunciar incrèdul. Me’n record sovint sempre que veig una comitiva o en escoltar Sisa l’altre dia. Qui són els rars?