La posidònia pot retenir fins a 100 tones de CO₂ per hectàrea

PalmaLa posidònia oceànica de les Balears captura a l'any, de mitjana, un 7% de les emissions de CO₂ de l'arxipèlag, però el seu valor més destacat s'amaga en el subsol. Així ho explicaren diferents experts a les jornades sobre restauració d'ecosistemes blaus que es varen fer a la UIB a l'octubre. En el cas concret de les Balears, la investigadora de l'Imedea Núria Marbà va detallar que la praderia de posidònia reté una mitjana de 61 tones de carboni per hectàrea només en els primers 30 centímetres de sòl. "Cal tenir en compte, però, que podem arribar a tenir una potència de dipòsit d'uns quants metres", explica en referència a casos com el dels Pujols, amb un escull barrera de tres metres, i "això provoca que ens trobem amb estocs que poden anar de 20 a més 100 tones de carboni per hectàrea".

Una gran segrestadora

La praderia de posidònia és un embornal molt potent de carboni. De fet, és l'espècie que té més capacitat de retenció, ja que es tracta d'una planta molt productiva i té una gran habilitat per capturar partícules riques en carboni suspeses en l'aigua. Aquest material acaba enterrat a les praderies i es pot preservar durant milers d'anys perquè el ritme de descomposició és molt lent.

"Hem de pensar que hi ha una extraordinària variabilitat a cada zona concreta", assenyala Marbà. D'aquí ve la importància de protegir aquesta planta i restaurar les praderies degradades o en perill de degradació per reduir el risc d'emetre aquest carboni emmagatzemat històricament, però també pels altres beneficis que suposa un bon estat de la posidònia per la cura de la biodiversitat, la protecció de la costa, el manteniment de les pesqueries i els aspectes culturals i recreatius. Ara per ara, hi ha prop de 23 praderies en degradació o degradades, "però n'hi ha més que suporten pressió i amb impactes que convé protegir", afirma l'experta de l'Imedea.

La protecció surt a compte

La pèrdua de posidònia era molt alta en els anys 70 i 80. Però les actuacions per a la millora de la qualitat de l'aigua i de protecció de les praderies han provocat una reversió d'aquesta situació, de manera que a principi del 2020 a l'àmbit europeu ja es va experimentar un creixement positiu. En el cas de la posidònia de les Balears, "encara no estam en xifres positives, però estam entorn del zero; per tant, encara hi ha molt de marge per recuperar". Segons Marbà, amb això es demostra que, si s'actua sobre les pressions que amenacen les praderies, es pot revertir la tendència.