El poder (polític) de les gandules i els xibius de Formentera

PalmaUna gandula pot semblar un objecte insignificant per fer trontollar un govern. A Formentera, no. Fa més de 20 anys que les gandules i els xibius són capaços d’enfrontar tècnics, empresaris, administracions i partits i, fins i tot, marcar el resultat electoral a l’illa.

La primera que va haver d’afrontar-ho directament va ser Margalida Rosselló, consellera de Medi Ambient dels Verds durant el primer Pacte de Progrés. Dues dècades després, un altre conseller, Juan Manuel Lafuente, amb qui té molt poc en comú, es troba en una situació semblant. Però el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern de Marga Prohens ha quedat retratat, perquè ha passat de defensar els criteris tècnics que justificaven la reducció del nombre de gandules i para-sols, a proposta de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, a destituir-la i ampliar-ne la quantitat que es poden instal·lar al litoral de Formentera.

Ara és Lafuente qui està entre les cordes. PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem han reclamat una compareixença urgent perquè expliqui el cessament de Ferrer i les presumptes ingerències polítiques en els expedients de Costes. Hi ha un fet prou significatiu i que no s’havia produït mai a les Balears: 21 funcionaris del departament varen firmar una carta en defensa de la directora destituïda i dels criteris tècnics aplicats durant la seva etapa. I el diputat de Formentera que va contribuir amb el seu vot a investir Prohens, Llorenç Córdoba, reclama la reprovació del conseller.

El primer incendi va ser el 2003

La primavera de 2003, a les darreries del primer Pacte de Progrés, Medi Ambient va decidir eliminar 2.280 gandules i 1.157 para-sols a les platges de les Balears. La mesura responia, segons Rosselló, als informes tècnics i a la necessitat de disminuir la pressió sobre el litoral i els espais naturals.

Formentera en va ser l’illa més afectada. Tot i ser la més petita de l’Arxipèlag, havia de perdre 966 gandules i 513 para-sols, més del 40% de tota la reducció prevista a les Balears. A Llevant es plantejava eliminar-les totes. La reacció fou furibunda. Més d’un centenar de concessionaris varen protestar contra Rosselló. Fins i tot sectors del Pacte a les Pitiüses varen qüestionar la consellera. Rosselló no va rectificar.

El PP va entendre la dimensió política d’aquell conflicte. Va prometre als concessionaris revertir la situació i, després de les eleccions de maig de 2003, el nou president popular del Consell formenterer, Pere Palau, va anunciar que demanaria al Govern de Matas recuperar-ne les concessions. Aquelles eleccions varen tenir una conseqüència simbòlica: l’escó de Formentera va passar de l’esquerra a la dreta.

23 anys després, les gandules i els xibius han tornat al centre de l’escena política. Però ja venia d’enrere. Pel camí hi ha hagut polèmiques com la partió (la delimitació del domini públic que l’Estat va fer damunt del terreny amb aplicació de la Llei de costes) i altres conflictes que es poden resumir de manera senzilla: el conflicte entre explotar turísticament la costa d’una illa tan petita i combinar-lo amb el dret dels qui volen gaudi sense mercantilització i la preservació del medi natural.

El mateix conflicte

La Direcció General de Costes va reduir aquesta primavera les instal·lacions temporals sol·licitades pel Consell de Formentera per al període 2026-2029. La decisió va tornar a afectar gandules i para-sols i va generar una resposta immediata dels concessionaris i del govern insular. El debat no era exclusiu de Formentera. A Eivissa i altres indrets, empresaris i ciutadans admeten que, de gandules i para-sols, n’hi havia hagut “tota la vida”, però ara hi ha llocs on no quedava espai “per a la tovallola”. Darrere d’aquesta queixa s’amaga un problema que les Balears no resolen: quin percentatge d’una platja pública pot ser ocupat per una activitat econòmica?

Els concessionaris defensen uns serveis consolidats durant dècades i vinculats al model turístic. Els conservacionistes recorden que es tracta de domini públic, que les platges suporten una pressió molt superior a la de fa dècades i que l’espai lliure també s’ha de protegir. Inicialment, Lafuente no va dubtar. El maig va defensar-ne la reducció. Però la pressió dels empresaris i dels representants del Consell de Formentera va continuar.

I el Consolat no ha estat aturat. Ha impulsat –com va avançar l’ARA Balears– que la Llei òmnibus flexibilitzi les restriccions autonòmiques a les instal·lacions de temporada al litoral. Entre altres coses, afecta dimensions i distàncies dels establiments desmuntables. La paradoxa política és que la regulació més exigent la va aprovar el PP l’any 2013, quan Gabriel Company era conseller d’Agricultura i Medi Ambient.

Segons veus coneixedores, el canvi normatiu que ha propiciat Prohens estava pensat sobretot per als xibius de Formentera. En aquest context, el Govern ha enllestit una llei de costes que intenta flexibilitzar la normativa estatal i que tracta les edificacions litorals com a elements singulars i patrimonials. Una maniobra que ja ha intentat el PP al País Valencià i que ha implicat un fracàs important, perquè l’Estat ha guanyat el primer assalt de la batalla judicial i no permet descafeïnar la llei de costes i els reglaments derivats.

El Govern va destituir Maria Joaquina Ferrer i no va desvincular aquesta decisió de la situació a Formentera. El vicepresident Antoni Costa va resumir el problema explicant que qui anava a una platja de l’illa i volia llogar una gandula no en trobava.

El substitut de Ferrer, l’exbatle de Llucmajor Joan Jaume Mulet, ha arribat amb un perfil que el Govern va qualificar de dialogant i municipalista. Només 11 dies després de la seva estrena al càrrec ja hi havia una nova resolució que ampliava les instal·lacions autoritzades. “És el que havíem demanat”, ha dit la consellera Mobilitat i Medi Ambient de Formentera, Verónica Castelló, qui havia tingut enfrontaments durs amb l’exdirectora general.

Davant la destitució de Ferrer, l’oposició ha exigit els expedients i Llorenç Córdoba exigeix comparar les dues resolucions i els informes que les sustenten per saber què va canviar entre una decisió i l’altra. La pregunta del diputat de Formentera és: “Va canviar el criteri de Costes o es va canviar la directora perquè canviàs el criteri?” Córdoba admet que no es pot afirmar sense proves que “hi hagués ordres o pressions il·legítimes”, però considera difícil desvincular el cessament de la voluntat política d’obtenir un resultat diferent.

Una peça política important

El diputat per Formentera només n’és un dels 59 del Parlament, però les majories ajustades l’han convertit en una peça política més important del que correspon al pes demogràfic de l’illa. Aquesta legislatura ha estat determinant. Llorenç Córdoba –elegit per Sa Unió– va pactar amb el PP 20 punts a canvi de votar la investidura de Prohens. El seu vot era decisiu perquè els populars havien acordat l’abstenció de Vox.

Des del començament, Costes ha estat una de les qüestions que ha definit la relació de Córdoba amb el Govern. El diputat ha defensat una adaptació de la política litoral a les particularitats de Formentera i ha pressionat l’Executiu perquè resolgui els problemes dels propietaris, concessionaris i activitats afectats per la normativa.

Córdoba es mostrava satisfet aquesta primavera amb el grau de compliment del pacte d’investidura de 2023. Però la relació política amb el PP i amb Sa Unió s’ha deteriorat profundament. Ara, Córdoba reclama la reprovació de Lafuente i exigeix que es facin públics els informes, les reunions i les gestions polítiques que varen precedir el cessament de Ferrer com la nova resolució.

Abans que esclatàs la guerra de les gandules, Costes ja havia elaborat un informe sobre les concessions dels quioscs de Formentera –el novembre del 2025. Aquests bars són una mina per als explotadors. La situació era més greu que una discrepància sobre quantes instal·lacions caben en una platja: els tècnics consideraven que existien prou indicis d’incompliments de condicions essencials de les concessions per incoar-ne la caducitat, com no desmuntar a l’hivern les instal·lacions com dicta la llei.

La directora general va defensar el criteri tècnic, i la seva proposta de promoure la caducitat no va agradar als actuals concessionaris. Sí als anteriors, que varen demanar que es complís la normativa i s’escoltàs els tècnics. Aquests empresaris han pressionat Lafuente pel cessament de la directora general: per què es lleva algú que intenta aplicar els criteris tècnics? La Llei de costes és clara: si s’incompleixen les condicions, l’Administració ha d’actuar.

Com cada cert temps, a Formentera s’han tornat a mobilitzar concessionaris i polítics. Les acusacions i les pressions van i venen, com també els posicionaments, les fílies i els suports, d’acord amb si es guanya o es perd la concessió. Els càrrecs públics saben bé que el negoci al litoral pot determinar unes eleccions. En 23 anys Formentera ha canviat molt. Però la batalla per fer doblers al litoral i el conflicte en la gestió del territori, no.