Un poble de Cadis vol declarar patrimoni de la humanitat les xerrades al carrer al capvespre
Algar intenta que l’Estat presenti aquesta tradició a la Unesco perquè la reconegui
Girona“A l’estiu, la fresca es para, en els pobles del nostre país, al peu de la porta”, escrivia Josep Pla a Les hores (1971) per descriure el costum de, a l’hora del capvespre, sortir al carrer i fer petar la xerrada amb els veïns. Una tradició estesa en moltes poblacions que ara un petit poble de Cadis, Algar, vol convertir en Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. “Volem que les xarxes socials no acabin amb una de les nostres tradicions: parlar amb els veïns a la fresca, i cal que els nens, que es passen el dia amb les màquines, vinguin també i sàpiguen el que és la vida quotidiana i parlar cara a cara, que és el més important”, defensa per telèfon l’alcalde, José Carlos Sánchez (PP). És un dels alcaldes més sol·licitats d’aquest agost: des que va anunciar la seva intenció de portar aquesta tradició a la Unesco no ha parat de concedir entrevistes a mitjans de l’Estat, però també a mexicans, argentins, irlandesos o anglesos com The Guardian. “Estem arribant a mig món. No tenim pressupost per pagar tota aquesta publicitat gratuïta”, afegeix.
Un veí d’aquest petit poble d’uns 1.400 habitants va ser qui va enviar a l’alcalde un article amb la idea de proposar que les xerrades a la fresca es declaressin patrimoni immaterial de la Unesco. “Vaig reunir l’equip de govern per estudiar si la proposta podia encaixar en el nostre municipi”, recorda Sánchez, que admet que va iniciar un expedient ràpidament a la delegació de cultura de la Junta d’Andalusia perquè no el “copiés" cap altre municipi.
Paral·lelament, a través de les xarxes socials, va convocar els ciutadans un divendres a sortir al carrer al capvespre per mantenir viva la tradició. “Sempre surten uns quants veïns, però aquell dia no es va quedar ni una sola persona a casa, va sortir tothom, em vaig quedar molt sorprès”, reconeix. En aquest poble generalment surten al vespre a la porta de casa, planten les cadires i xerren amb els veïns més pròxims i els que passen pel carrer. “I n’hi ha que treuen la taula i sopen fora, o que connecten la televisió a prop de la finestra o la porta per poder-la mirar des del carrer”, descriu Sánchez.
¿Té possibilitats de prosperar?
La Unesco defineix el patrimoni cultural immaterial o “patrimoni viu” les "pràctiques, expressions, coneixements i tècniques transmeses per les comunitats de generació en generació”. Els estats presenten les candidatures, amb informes detallats i extensos sobre el fet cultural que volen reconèixer. Fins ara, s’han reconegut tradicions com la Patum de Berga, els castells o el cant de la Sibil·la de Mallorca; i pràctiques com la falconeria, el xiulet gomerenc de les Canàries o les tècniques de construcció dels murs de pedra seca.
Així, la proposta podria prosperar, però no és fàcil. “L’Estat té sobre la taula moltes candidatures. I no crec que aposti per una cosa que no vegi clara, perquè hi ha molta competència entre els territoris. És bastant estrany, però no és impossible”, afirma el tècnic de patrimoni del departament de Cultura Roger Costa.
L’antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado opina que tant aquesta com qualsevol altra tradició es podria presentar a la Unesco “sempre que la puguis justificar”. “Pots proposar el que vulguis i t’ho poden perfectament comprar com un dels elements que fan atractiu un determinat paisatge cultural”, indica. Delgado, però, és molt crític amb la distinció perquè considera que s’ha convertit “en una eina de màrqueting per promocionar turísticament un territori”. Per a Costa, moltes candidatures "busquen una mica de màrqueting", però "no es pot generalitzar".
Arran de la quantitat d’entrevistes que ha concedit, José Carlos Sánchez ha constatat que a moltes parts del món també se segueix aquest costum i obre la porta que tots els municipis i regions que vulguin facin pinya per aconseguir-ho. “Encara no n’he parlat amb cap, però estarem superencantats si s’uneixen a la iniciativa”, recalca l’alcalde, que també fa llista dels avantatges de la tradició: “Estalvies energia, respires l’aire pur de la serra gaditana i serveix com a teràpia, sobretot per a la gent gran que viu sola”.
