Plou sobre banyat a Son Gotleu: més desnonaments

Palma“Plou sobre banyat”, afirmen els autors de l’estudi Gentrificaciones financiarizadas quan parlen de l’altre extrem social de la ciutat de Palma, Son Gotleu. Tot i que la gentrificació va començar al centre i va ser allà on es va començar a expulsar gent per poder llogar els pisos a turistes o a propietaris amb més doblers, el procés a aquesta barriada empobrida no ha estat tan diferent. “Primer varen ser els bancs, amb les execucions hipotecàries, i posteriorment han estat els propietaris que han vist com també podien treure més rendiment als seus lloguers i no ho han dubtat”, explica la geògrafa de la UIB i especialista en matèria d’habitatge Sònia Vives.

Entre 2003 i 2020, a les barriades considerades de menys renda, entre les quals es troba Son Gotleu, es van produir 6.723 expulsions, 4.725 de les quals eren per impagament del lloguer, i la resta per execució hipotecària. Aquesta realitat no ha acabat, ni de bon tros, “perquè ens trobam davant un procés que és un efecte dominó, i com que els preus no s’aturen de pujar, les famílies acaben abocades a partir, fins i tot, de les barriades més empobrides”, assegura Vives.

Barris com Son Gotleu, que destacaven, entre el 2003 i 2014, com a epicentre de les execucions hipotecàries, ara també ho fan en els desnonaments de llogaters “desmarcant-se a l’alça d’altres barris amb què compartia les puntuacions més grans d’execucions”, expliquen els autors de l’estudi. Una circumstància que, en menor grau, també s’adverteix en barris destacats en execucions hipotecàries del període 2003-2014, com per exemple Pere Garau i zones confrontants a Son Gotleu de l’eixample oriental. D’alguna manera, l’empobriment que ja es detectava a aquest sector de la ciutat a través de les execucions fins al 2014, “s’observa i s’intensifica ara a la llum dels desnonaments de llogaters, asseguren els autors de l’anàlisi.

Els mateixos autors també destaquen que mentre a altres zones de la ciutat varen ser els anys de la crisi immobiliària els més durs en termes de desnonaments i execucions hipotecàries, els barris “considerats de classe baixa són els que aquests darrers anys han registrat el nombre més gran d’expulsions, i això confirma que són els que pateixen una major intensitat de l’empobriment a través de l’encariment de l’habitatge”.

Un moment molt greu

“Estam comprovant com l’increment del preu de l’habitatge està dividint d’una manera radical la societat, i els que no tenen una propietat queden sense mecanismes de defensa. Ni tan sols compartir habitatge, en molts casos, és garantia de poder afrontar aquest moment, que és d’una gravetat extrema”, lamenta la investigadora.

“Mentrestant, sabem que hi ha milers d’habitatges buits, i no hi ha manera de crear-ne un registre oficial i que s’hi puguin inscriure. En una situació d’emergència s’estan planificant polítiques a mitjà termini importants, com fer pisos, però tenim més a mà les propietats deshabitades, ara mateix més urgents. No hi ha habitatge a preu assequible, i les famílies estan patint com mai”, afirma l’agent de la propietat immobiliària, Natàlia Bueno.