Publicitat
Publicitat

Neix una plataforma a favor d'un "finançament just" per a Balears

Dotze entitats ciutadanes han donat l'impuls a la plataforma

Una dotzena d'entitats i organitzacions de Balears han constituït la plataforma 'Per un bon finançament', que té com a objectiu sensibilitzar "els polítics, de tots els governs, perquè siguin més actius, i es faci realitat aquest canvi de finançament que tots reclamam i que no mai no arriba", ha explicat Joan Forteza, portaveu del col·lectiu i president de la Federació de Veïns de Palma.

Els representants de la plataforma s'han reunit davant la Delegació d'Hisenda, on han llegit un manifest.

Forteza ha explicat que la plataforma "està oberta a noves incorporacions" per traslladar aquesta inquietud a tota la ciutadania "perquè se sumi a la iniciativa i es pugui visualitzar la unitat de la societat balear a l'hora de reclamar un bon finançament per a la Comunitat".

La presentació social d'aquest moviment serà el proper dia 21 a Inca i, a partir de llavors, "començarà un recorregut itinerant al llarg de tots els pobles de les Illes" per reclamar més recursos financers que permetin poder desenvolupar projectes d'educació, sanitat, transports, etc. Segons Forteza, el moviment acabaria amb una manifestació durant la tardor.

Manifest

És un fet incontestable que els darrers quaranta anys d’autonomia política han suposat, per a les Illes Balears, una millora en la qualitat de vida i l’equitat en l’accés als serveis públics dels ciutadans. Tanmateix, un infra-finançament endèmic, els incompliments per part de l’Estat a l'hora de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia vigent i el gir profundament centralista de les polítiques del govern central estan capgirant aquesta situació. Així, hem arribat a un moment insostenible en què la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), els consells insulars i els ajuntaments de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no disposen dels recursos econòmics necessaris per atendre com cal els ciutadans d’aquest arxipèlag.

Els illencs no ens hem quedat quiets davant aquesta situació d’injustícia que fa massa anys que dura. L’octubre del 2016 es creà la plataforma 'Per la reforma del sistema de finançament', constituïda per seixanta-cinc organitzacions de la nostra societat civil. Aquesta entitat, en el manifest fundacional “demana als partits polítics una reforma urgent del sistema de finançament” deixant palès que el tracte que es dona a les Illes Balears en matèria de finançament continua sent clarament injust, malgrat els anys que fa que la nostra societat civil i les nostres institucions demanen canvis que tinguin present la nostra peculiar realitat insular i pluriinsular. Tots els partits polítics de les Illes Balears amb representació al Parlament han donat suport a aquesta plataforma. Malgrat tot, la resposta del govern central davant aquest clam fins ara ha estat molt minsa.

S’ha de dir que el model de finançament parteix d’una distribució de recursos arbitrària. Les Illes Balears estan entre les tres comunitats que més aporten per càpita al sistema i passen a la vuitena posició com a perceptors de recursos per habitant. La solidaritat entre territoris en cap cas no es pot basar en l’empobriment relatiu d’una altra comunitat.

Si parlam de les inversions de l’Estat en la darrera dècada, les Illes Balears han estat sempre les darreres en termes relatius. Mentre que l’AVE arriba a punts insospitats de la Península, les Illes no aconsegueixen que el govern central compleixi els acords perquè el tren arribi a Capdepera i Alcúdia per posar tan sols un exemple.

El deute de la Comunitat ascendeix a dia d’avui a uns 9.000 milions d’euros. Aquesta situació no seria possible sense l’infrafinançament crònic que pateix des que, ara fa uns vint anys, rebé la transferència d’unes competències pèssimament dotades (educació, sanitat i serveis socials). Això suposa una deixadesa dels compromisos que té encara el govern central sobre aquestes temes. Només així s’entén la manca d’inversions de l’Estat per acompanyar les polítiques de la Comunitat Autònoma.

Així mateix, cal tenir en compte l’incompliment flagrant de la legalitat per part de l’Estat pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. L'executiu central no ha pagat encara totes les inversions estatutàries, ni ha impulsat la cogestió aeroportuària, ni ha implementat el Règim Especial per a les Illes Balears, l’instrument que hauria d’aportar a les Illes recursos per corregir els costos de la insularitat i la pluriinsularitat. D’aquesta manera, s’incompleixen tant preceptes recollits a l’Estatut d’Autonomia, una llei orgànica de l’Estat, com l’article 138 de la Constitució, que reconeix el fet de la insularitat com un element a tenir en compte per garantir el principi de solidaritat entre territoris.

Per acabar, s’ha de dir que les institucions municipals i insulars pateixen les restriccions de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (27/2013 -l’anomenada llei Montoro), que impedeix que les esmentades institucions puguin gastar seus romanents en polítiques socials, culturals, esportives... o a incrementar les plantilles per modernitzar i millorar el servei a la ciutadania. En aquests moments, els ajuntaments tenen més de quatre-cents milions d’euros que no poden gastar amb els conceptes abans esmentats. 

"Davant aquesta endèmica situació que impedeix tenir els recursos que la nostra educació, sanitat i serveis socials necessiten. Davant un govern central que impossibilita impulsar una xarxa ferroviària digna o un sistema energètic basat en les energies renovables, per exemple, els sotasignants d’aquest manifest volem dir prou. I per això demanam:

  • Un nou model de finançament que inclogui el principi d'ordinalitat i incrementi la capacitat decisòria i recaptatòria de la Comunitat Autònoma.
  • El reconeixement per part de l’Estat de la nostra condició insular, mitjançant l’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears que l'Executiu i la societat civil Illenca ha presentat al govern central.
  • L’increment progressiu i substancial de les inversions estatals.
  • El pagament de les inversions estatutàries que encara es deuen.
  • La corresponsabilitat de l’Estat amb l’assumpció del deute de la nostra comunitat.
  • La cogestió aeroportuària.
  • La derogació de la llei Montoro.

Emperò, no ho podem fer sols. Per això fem una crida a la ciutadania. Demanam a la societat civil i a les institucions autonòmiques i municipals de les Illes Balears que es conjurin en una mobilització permanent tot l’any 2018 per justícia i per dignitat. Aconseguint adhesions de tota la xarxa d’entitats cíviques al manifest. Organitzant actes de debat i divulgació. Promovent tot tipus d’iniciatives als municipis i a les entitats".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF