Assetjament
Societat 31/08/2023

El petit club de futbol de Mallorca que planta cara a la violència a les grades

L'agrupació CE Es Pla aplica un protocol de prevenció i intervenció de l'assetjament en el futbol base

Rosa Campomar
3 min
foto decaleg protocol es pla

Palma“Hi ha comportaments que no es poden tolerar”. Qui parla és Mateu Oliver, president del Club Esportiu Es Pla, integrat per 300 infants i joves dels pobles de Porreres, Montuïri i Vilafranca. “El futbol estira molta de gent i és ver que t'enganxes un poc més, però hem de pensar que no podem consentir segons quines actuacions de pares, entrenadors i jugadors”.

Impulsat per aquest esperit, Es Pla es va decidir a posar en marxa un Protocol de prevenció i intervenció de l'assetjament en l'àmbit del futbol base. La idea era plantar cara a determinats comportaments i prevenir des de la conscienciació. I, per dur-ho a terme, l'equip va acudir a Marta Escoda, porrerenca i amb una àmplia experiència en la matèria, que va elaborar el Protocol amb dues parts diferenciades, a l'estil del protocol antiassetjament que actualment s'està aplicant als centres educatius, del qual va ser impulsora. Així, el document consta d'una part destinada a la prevenció i una altra a l'actuació quan ja se n'ha detectat un cas. La prevenció és la part més important i es dirigeix a treballar les actituds i els valors”. Així, el Protocol preveu formació adreçada a les famílies i als infants, incorpora la figura del policia tutor per formar els entrenadors i compta amb les escoles dels tres municipis per a l'aplicació quan ja s'ha detectat un comportament inadequat, atès que els centres educatius estan acostumats a posar-lo en marxa.

El president d'Es Pla reconeix que no està sent un camí fàcil. “A les xerrades”, explica, “hi venen els més conscienciats, però a poc a poc hi van entrant”. En general, allò que passa és que la gent no entén que estigui malament cridar a l'àrbitre o ficar-se amb els jugadors, perquè sempre s'ha fet.

Per Escoda, “anam molt enrere en la prevenció de les actituds violentes en el futbol; encara més, la gent que hauria de donar exemple no ho fa, són els primers que criden disbarats. Quan algú que respectes o que representa autoritat té comportaments inacceptables, encara fas més vulnerables les víctimes”.

Per elaborar el document, Escoda va contactar amb el programa Policia Tutor, que havia començat a treballar aquesta matèria amb l'equip de futbol de Pollença. “Va ser just abans de la pandèmia i només hi va haver temps de formar els entrenadors. Després, amb la covid, va quedar tot aturat”, explica Rafel Coves, responsable de Policia Tutor, que afirma que ho tornaran a reactivar, perquè tot el que sigui fomentar la igualtat i la convivència és necessari.

A partir d'octubre es farà formació per als entrenadors i per a les famílies, mentre que ja s'han interessat en la seva iniciativa des d'altres clubs de Mallorca. Mateu Oliver destaca la implicació de l'Ajuntament de Porreres, que hi va participar patrocinant la feina d'un equip de psicòlegs per fer un seguiment de tots els entrenadors tant en els entrenaments com el dia de partit, a fi de detectar aspectes a millorar i reforçar.

El 'Me Too' del futbol

Marta Escoda es refereix al cas Rubiales com al nou 'Me Too' del futbol. Per aquesta experta en prevenció i convivència, violència i masclisme estan molt relacionats. En el futbol es combinen una alta competitivitat que prioritza guanyar a qualsevol preu, un negoci econòmic important i un escàs interès per les minories, per la interculturalitat o les capacitats diferents.

“La reacció que s'ha generat pel cas Rubiales”, apunta Escoda, “és esperançadora i un reflex que les coses estan canviant. S'ha fet molta de feina a l'escola a través de protocols i programes per conscienciar sobre la violència masclista, i les dones estan més formades i informades”.

L'experta valora molt positivament la iniciativa de la Federació Balear de Futbol d'implantar un protocol contra la violència sexual. 

stats