Laboral
Societat17/09/2023

El personal d'una temporada sense personal: "Faig feina 13 hores al dia"

Set treballadors turístics expliquen com han viscut un estiu en què la manca de mà d’obra ha empitjorat les condicions laborals, segons els sindicats, i ha adaptat l’oferta, segons la patronal

PalmaLes Kellys van ser un dels primers col·lectius a alçar la veu contra la falta de personal aquesta temporada, sota l’advertència que necessitaven, almenys, un 20% més de plantilla. Però com elles, prop de 200.000 treballadors del sector dels serveis han esdevingut el múscul d’una temporada sense personal. Més enllà de les treballadores turístiques per antonomàsia, set perfils diferents –des de cambrers fins a maleters de l’aeroport, passant per dependentes i cuineres– expliquen a l’ARABalears com han afrontat un estiu marcat per la “manca de mà d’obra qualificada”, dit en paraules del conseller d’Empresa, Ocupació i Energia del Govern, Alejandro Saénz de San Pedro, en la presentació de les dades d’ocupació del mes d’agost, la setmana passada. Tot i que només el juliolles Illes ja van superar –per primera vegada– els tres milions de visitants, les xifres de contractació al sector dels serveis van caure un 13%, i l’agost, un 16%, en comparació amb el 2022. 

“La manca de personal ha fet que les plantilles siguin més reduïdes, sobretot en hoteleria i restauració. Això ha suposat una greu crisi quant a hores extres i dies lliures”, analitza l’advocat expert en dret laboral José Manuel Raya, qui assenyala que “lliurar els dies corresponents ha estat l’excepció”. Com a solució, afegeix, “en molts casos els treballadors han acordat cobrar els dies que havien de lliurar, perquè, si no, no bastaven per cobrir els horaris”. Així i tot, indica Raya, “hi ha hagut restaurants que no han pogut obrir al vespre” perquè, per exemple, “si l’any passat eren 20 persones, enguany se n’han hagut de sortir amb 10”. Si bé l’expert reconeix que enguany el sector turístic ha patit el dèficit de mà d’obra de fora de les Illes, no té clar si “amb més migració peninsular o estrangera hagués bastat”.

En aquest cas, a més, Raya adverteix que els sous no haurien estat tan elevats. “Això ha anat a favor dels treballadors, perquè, com que han estat menys, han pogut demanar més doblers. Els salaris no han baixat; al contrari”, argumenta. Tot per compensar una càrrega de feina superior a altres estius, i que “en temporades curtes –de dos o tres mesos– és assumible, però en més llargues –de sis mesos– passa factura”, adverteix l’advocat. En aquest sentit, Raya manté que “si les hores extres es paguen com toca, no té per què generar precarietat laboral”, però “normalment això no passa, tret de les companyies més grans”. Quant al compliment de la reforma laboral, Raya assegura que les empreses estan aplicant “el canvi de denominació dels contractes –d’eventuals a indefinits–”, fet que “dona més estabilitat”, però “no posa fi, en cap cas, a la precarietat del sector, perquè acomiadar és molt barat”.

Empresaris i treballadors, al límit

Per la seva banda, el president de la patronal CAEBRestauració, Alfonso Robledo, reconeix que, “fins i tot, alguns restaurants han hagut de retirar taules o no han pogut obrir al vespre”. En relació amb els dies de feina, Robledo assegura que “qui vol lliurar els dos dies per setmana que pertoquen per conveni, ho pot fer”, mentre que en relació amb les hores extres l’empresari defensa que “és el treballador qui vol fer més feina, perquè n’hi ha que només treballen quatre mesos a l’any”. Així mateix, fonts de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) es limiten a afirmar que “tots hem tingut molta càrrega de feina” i lamenten que, per ara, no tenen cap valoració definitiva sobre la manca de personal. 

Cargando
No hay anuncios

“Darrere les bones xifres de contractació s’amaguen realitats que no ho són tant”, alerta la secretària general de la Federació de Serveis de CCOO, Sílvia Montejano. A conseqüència de “no respectar els dos dies de descans” i de “jornades més llargues del que marca la norma”, el sindicat veu com “en aquestes altures de setembre han augmentat el nombre de baixes laborals mèdiques, tant per accidents com per malaltia comuna”. Així mateix, la secretària general explica que han “detectat un increment de denúncies per part dels treballadors, perquè –a diferència de durant la pandèmia– ja no estan disposats a fer esforços sense cap motiu aparent”. Juntament amb això, el secretari general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d’UGT, José Garcia, denuncia les “altes temperatures que han hagut de suportar els socorristes, cambrers o cuiners” , que fins i tot “han provocat desmais”. Les limitacions que haurien de respectar les empreses quant a temperatures “s’incompleixen sistemàticament”, conclou García.

Pedro. Maleter a l'aeroport

“Per carregar la bodega d’alguns avions t’has d’ajeure a terra”

Pedro –que prefereix identificar-se només amb el nom– denuncia que “les bodegues dels avions no estan fetes per als treballadors”. L’home, de 40 anys, té dues feines: és maleter de dia i, de vespre, fa feina a Emaya. Encara que voldria combinar un treball de temporada amb un altre de més estable, les condicions que li imposen a l’aeroport és que el contracte sigui de deu mesos. Ara ja fa deu anys que treballa carregant maletes i reconeix que “cada vegada pesen més”. El principal hàndicap, segons ell, són les bodegues, ja que, “per carregar-les, en alguns avions, t’has d’ajeure a terra”, amb l’esforç físic que això suposa. Si hagués de proposar alguna millora en el seu sector, faria que “les maletes de més de 15 quilos haguessin de dur rodetes per llei”. “Això salvaria moltes esquenes, genolls i articulacions”, assegura. Si bé ell està en forma, reconeix que carregar, per exemple, tres avions seguits, amb 200 maletes cadascun, cinc dies a la setmana, li passa factura i que cada mes ha d’anar almenys una vegada al fisioterapeuta.

Carmen Sánchez. Dependenta

“Ens han intentat agredir. La nostra seguretat ens preocupa”

L’estanc on treballa Carmen Sánchez es troba a la primera línia de l’Arenal, i això afegeix un punt de perill a la seva jornada laboral, que és de vuit hores al dia, però sis dies a la setmana. “El meu cap em diu ‘ja descansareu a l’hivern!’, mentre que nosaltres estam esgotades”, comenta Sánchez. La càrrega de feina ha estat superior enguany, però continuen sent quatre treballadores: dues a cada torn. Això esdevé un factor de risc quan es troben una persona que –sovint sota els efectes de l’alcohol– intenta robar a la botiga, cosa que passa“un cop al dia”. “Ens han intentat agredir”, relata Sánchez, qui lamenta que “cridar a la Policia no serveix de res, perquè no venen mai”. Encara que als voltants alguns establiments han posat agents de seguretat, i que elles ho han demanat, l’empresa, de moment, no preveu fer-ho.

Cargando
No hay anuncios

Dayrin Desintonio. Punt d’informació de l’aeroport

“Alguna vegada he sortit a les 22 h i l’endemà he entrat a les 6”

“Pensava que seria més relaxat, però hi ha hagut dies amb molt de volum de passatgers”, manté Dayrin Desintonio, que aquest és el primer estiu que fa feina al punt d’informació de l’aeroport de Palma, perquè la resta de l’any estudia un doble grau a la universitat. “Si estic tot l’any estudiant, a l’estiu vull poder descansar un poc”, insisteix la jove, que es queixa que inicialment li van dir que tindria un torn determinat, però més tard això no s’ha complert. “M’agradaria tenir una jornada fixa. Sí que tens els dos dies lliures, però de vegades et poden arribar a canviar el torn el dia d’abans: he arribat a fer un horabaixa, fins a les 22 h, i l’endemà cobrir un matí, entrant a les 6 h”, recorda. Cal tenir en compte que a cada punt d’informació hi ha només un treballador durant vuit hores i que en alguns torns han arribat a atendre “més de 500 persones”, relata. 

Lucía Cortés. Cuinera

“Hi ha hores extra que no es paguen”

Una de les condicions laborals que tenen assumides al sector de la restauració és que “hi ha hores extres que no es paguen”, diu Lucía Cortés, que és cuinera al restaurant d’un hotel de cinc estrelles del centre de Palma. “Tenim un dels menús més cars de Palma, però des de l’1 de gener no hem aturat ni un moment”, afirma. I el ritme no atura de créixer. “Si els primers mesos del 2022 fèiem una quinzena de comensals per vespre, enguany hem començat amb 30 o 40. I l’estiu hem batut rècords de caixa: fins i tot el maig va ser més fort que el juny, hem arribat a fer 80 comensals per nit”, subratlla. Ara bé, si la demanda s’ha més que duplicat, la plantilla s’ha mantingut igual o, fins i tot, amb baixes. “Han aprofitat els treballadors que teníem de pràctiques durant tres mesos”, explica, perquè a la seva cuina –d’una plantilla de deu persones– també “ha costat molt trobar gent qualificada”. 

Cargando
No hay anuncios

Ana Sánchez. Recepcionista

“A l’àrea de més gatera, cal més seguretat”

Aquest és el segon estiu que Ana Sánchez fa feina de recepcionista a un hotel de quatre estrelles de l’Arenal, ubicat a la segona línia, just darrere la discoteca Megapark. La seva clientela són, principalment, turistes alemanys i britànics que arriben amb ganes de festa. “Just aquí és la zona on van més gats. Es passen bevent, i la policia hi hauria de fer alguna cosa”, defensa. Per això, considera que, “a certes hores, caldria més seguretat”, en el cas de la recepció de l’hotel. “No troben personal”, repeteix Sánchez, davant la manca de mà d’obra evident a l’establiment. La recepcionista veu que “la gent no vol fer feina”, però entén que “si han de venir de la Península, pagar un lloguer i estalviar, no els surt a compte”. Treballa de febrer a novembre, però, a diferència de l’any passat, enguany preveu cercar-se una altra feina en acabar a l’hotel. “Les meves circumstàncies personals han canviat i ara, amb l’atur, no m’és suficient”, declara.

José Antonio Cruz. Cambrer

“Feim jornades de 13 hores: de les 11 a les 00 h” 

José Antonio Cruz –o Pitu, com el coneixen al sector– ha fet feina tota la vida en el sector de l’hostaleria. Des del bar restaurant de l’Arenal on treballa ara, explica que va estar a la vermuteria La Rosa de Palma, que ha fet feina amb Santi Taura i que va passar molts anys a El Cielo –que ara és Puro Beach. Des d’aleshores, però, tot ha canviat molt:“Enguany hem notat que ens intenten regatejar per pagar el compte”, explica. Sigui com sigui, ell diu que gaudeix de la feina. “A qui no li agradi el sector, que faci una altra cosa”, aconsella. Per això, explica que el seu company i ell han decidit encarregar-se tots sols de l’establiment. “Feim jornades de 13 hores: entr a les 11 h i surt a les 00 h”, puntualitza. I això, de dilluns a dissabte: només lliuren els dimarts. Segons Cruz, amb les darreres millores laborals –”som el sector que més cobram”, manifesta–, avui dia “treballar a l’hostaleria és el millor que hi ha”, tot i que ell mateix confirma que tampoc troben personal perquè “la gent no vol treballar”.

Cargando
No hay anuncios

Xisco Gelabert. Treballador en un 'rent a car'

“El sou és bàsic per als requisits que demanen” 

Ja fa anys que Xisco Gelabert fa feina en el sector turístic –ha estat recepcionista d’hotel–, però aquesta temporada ha volgut provar sort al sector dels vehicles sense conductor, és a dir, el lloguer de cotxes. Si bé es mostra content tant amb el tipus de feina com amb l’empresa, admet que “el salari estipulat per conveni no és molt elevat, sinó més aviat bàsic, tenint en compte els requisits que et demanen: idiomes, carnet de conduir i experiència laboral”. Això s’ha fet més evident aquest estiu perquè “ha faltat personal qualificat”, subratlla, arran de que “els treballadors de la Península han decidit no venir pels preus dels lloguers”. El seu contracte és de fix discontinu, de manera que treballa deu mesos l’any, durant els quals no agafa vacances, perquè així l’empresa li paga els dies en acabar la temporada. Gelabert destaca com a punts positius de la feina que “no requereix gaire esforç” i que compleix religiosament la jornada laboral –sobretot ara que tenen un sistema per fitxar amb empremtes digitals–, i com a negatiu que “és un treball que no et permet avançar: si t’hi conformes, et pots quedar estancat”, avisa.