Per què les Balears han d'estar pendents de la COP28?

PalmaLa conferència sobre canvi climàtic de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la COP28, comença aquest dijous a Dubai. Representants de governs, institucions i col·lectius participen en aquesta trobada sobre el clima, que servirà per fer el seguiment dels Acords de París de 2015 i que té damunt la taula l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, mitjançant una transició energètica justa i la reducció de gasos d'efecte hivernacle. Però la trobada també és una oportunitat per tenir en compte les peculiaritats dels territoris insulars davant la crisi climàtica.

El professor de la Universitat de les Illes Balears i subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB) Pau de Vílchez explica que la COP28 ha de servir per enfortir els compromisos de reducció d'emissions, que a hores d'ara no estan en línia amb els objectius dels Acords de París. "Que això s'aconsegueixi o no tindrà un impacte directe sobre les Balears. D'una banda, perquè renunciar a mantenir l'escalfament global a 1,5 graus suposarà un augment del nivell de la mar i, per una altra banda, perquè un major compromís dels estats suposarà que haurem de fer més coses de les que es fan. Això no s'ha de veure com un sacrifici, encara que alguns ho voldran vendre així, sinó com a una oportunitat d'aprofitar els recursos per millorar la vida de les persones", assenyala.

Les illes, ben presents

De Vílchez participarà en la COP28 la setmana que ve com a membre observador en el panell sobre transició climàtica de les illes arreu del món. La UIB forma part d'una iniciativa per a una energia neta a les illes europees impulsada per la UE des de l'any 2017 i De Vílchez coordina les accions de les illes espanyoles en aspectes que van des de l'elaboració de fulls de ruta per a la transició cap a un horitzó neutre de carboni fins a la seva concreció.

En el cas espanyol, la iniciativa es va iniciar amb Mallorca, Menorca, Eivissa, la Palma i Arousa. "Totes aquestes illes han fet un full de transició energètica", diu. La feina s'ha desenvolupat en projectes concrets. Per exemple, en el cas de Menorca s'ha treballat en com integrar noves centrals a la xarxa i els nous models d'explotacions.

Primer es va muntar un secretariat a Brussel·les per donar suport a la transició energètica de les illes europees; una segona fase va ser per redactar els projectes i el 2023 s'ha iniciat la tercera fase, que els posarà en marxa durant quatre anys.

En el marc europeu, recorda el coordinador, "les Balears havien agafat molta embranzida la darrera legislatura amb projectes que s'estaven prenent com a exemple a altres països, com els autoconsums compartits impulsats per l'Institut Balear d'Energia". "En això hem estat pioners. Però el canvi de govern en matèria de mobilitat ha estat una aturada molt forta a la perspectiva que teníem, s'ha dit que es renunciava als fons d'adaptació per municipis i hem de veure com anirà la part de mitigació". De Vílchez també remarca que la feina coordinada ha donat un fruit que no es plantejava en la proposta inicial: la creació d'una xarxa d'illes espanyoles per reivindicar, entre altres aspectes, la necessitat de posar solucions als problemes d'emmagatzematge d'energia davant del govern de l'Estat. I és que, com ell diu, "Madrid queda molt enfora".