Els perills de basar l'economia a créixer en quantitat any rere any

Balears ha vist com any rere any el nombre de persones que habiten el seu territori creixia de manera exponencial durant l'estiu, sobretot durant els mesos de juliol i agost, fins al punt que en 15 anys l'increment de pressió humana ha estat del 75%. Mig milió més de persones hi hagué l'agost del 2014 respecte del de 1999. Pujar aquesta quantitat sobre una població base d'un milió de persones té un impacte enorme sobre tots els aspectes, i sobre els recursos naturals.

La situació a la qual s'ha arribat amb el model econòmic actual és que les Illes passen de tenir poc més d'un milió de persones els mesos d'hivern a gairebé dos durant juliol i agost. Aquesta proporció, aplicada a tot l'Estat, voldria dir que Espanya passaria dels 45 milions d'habitants als 90 milions durant l'estiu. Possiblement és inimaginable que un territori dupliqui la població dins el mateix any, però resulta que Balears ho fa.

Aquest model provoca que s'hagi de disposar d'unes infraestructures sanitàries, de transport i de sanejament, entre d'altres, que són el doble del que necessita la població resident. És evident que el turisme ha significat progrés i desenvolupament econòmic per a Balears, i ara mateix les Illes no tenen capacitat de canviar d'ocupació ni de subsistir amb cap altra especificitat o activitat econòmica.

Però allò que sí que ha de fer Balears és repensar el que ha succeït els darrers anys i posar en marxa programes i actuacions concretes per revertir la concentració de persones els mesos de juliol i agost. Totes les declaracions públiques tant dels mateixos dirigents polítics com dels empresarials i de la resta d'agents socials esmenten una vegada i una altra la necessitat de desestacionalitzar.

Precisament els darrers 10 anys Balears ha vist que la temporada començava més tard i acabava abans. Mentre que altres destinacions mediterrànies espanyoles aconsegueixen mantenir una part de la seva planta hotelera oberta els mesos més freds, a les Illes això no succeeix.

Després de molts anys de dir que s'havia d'apostar per l'hivern, la darrera legislatura vàrem assistir a una derrota important en aquest sentit. El Govern va consentir que els hotelers de la Platja de Palma, mitjançant la declaració de zona madura, poguessin incrementar les plantes dels seus edificis. És la confirmació que els ingressos pel turisme hoteler no acaben de funcionar i que els empresaris opten per posar més capacitat als establiments, en comptes de reduir-la. Això, unit a les preocupants capacitats que encara preveuen molts planejaments urbanístics, mereix una revisió a fons o estarem condemnant les Balears a una espiral sense sortida: dur cada dia més gent i posar al límit els recursos i la qualitat de vida dels residents.