Perill, éssers vius a lloure

Una vaca i un vedell observen pacíficament, amb la pau dels remugants, la part posterior d’un senyal de trànsit en què apareix el pictograma d’una vaca, vista de perfil. Si coneixeu el codi de circulació, sabreu que els senyals triangulars amb la vorera de color vermell són senyals de perill. En aquest cas, el perill de què alerta el senyal és que ens podem trobar, en aquell camí o carretera, animals a lloure. No animals salvatges sinó animals de granja: vol dir que hi deu haver alguna explotació ramadera a prop, petita o gran. Els senyals de trànsit, de fet, tenen títol, com les cançons o els poemes, i aquest es titula ‘Pas d’animals domèstics’. Per animals domèstics, però, en aquest cas no hem d’entendre un ca, un moix o un periquito, sinó vaques, ovelles o porcs. Que també són domèstics, en la mesura que han estat domesticats pels humans i estan avesats a conviure-hi. Però pertanyen a una forma de domesticitat no urbana, sinó rural. Per bé que hi ha persones que conviuen amb un porc dins un pis de quaranta metres quadrats, però això és ben bé per demostrar que hi ha d’haver de tot en aquest món.

Si el senyal alertàs del perill de la presència d’animals salvatges, es titularia ‘Pas d’animals en llibertat’ i duria el dibuix d’alguna altra espècie que no estigués normalment associada amb la pràctica de la ramaderia. Un porc senglar, per exemple, si es tractàs d’una zona on fossin abundants els porcs senglars (uns animals que podem trobar també en entorns urbans, com saben bé els veïns de Collserola, a Barcelona). El porc senglar el solen dibuixar de perfil, com les vaques. En canvi, altres senyals que avisen del pas d’animals en llibertat duen el pictograma d’un cérvol que pega un bot, o un llongo. És un tipus de senyal que trobarem més aviat a les zones de muntanya, on són més habituals aquest tipus d’espècies enfiladisses. Ara bé, des del punt de vista artístic són interessants, perquè hi podem constatar la diferència entre la representació de la figura en repòs (una vaca, un porc de perfil) i la de la figura en moviment (un cérvol que bota).

És ben possible que aquesta vaca i aquest vedell, que David Arquimbau va retratar en algun punt de Menorca, no tinguin present aquestes consideracions estètiques. I és quasi segur que els és indiferent, amb aquella indiferència dels remugants, el vessant econòmic de la qüestió: a saber, aquest senyal de Pas d’animals domèstics és del tipus P-23, i té un preu de venda al públic que oscil·la entre els 41,10 i els 156,91 euros, per donar les xifres exactes. La forquilla de preus és tan àmplia perquè varien les mides (n’hi ha de 70, 90 i 135 centímetres) i, sobretot, les qualitats, que tenen a veure amb el grau de reflectància. Hi ha el nivell normal, que a pesar de considerar-se normal consisteix en una simple pel·lícula de revestiment sense reflectància de cap tipus, i que només es pot fer servir en les zones urbanes ben enllumenades. Tenim després el nivell I, també conegut com a EG, sigles que corresponen als mots anglesos (sense el corresponent anglicisme, avui dia, no som res ni ningú) Engineer Grade: els senyals d’aquesta classe proporcionen un nivell de reflectància suficient per a les zones urbanes que no tenen enllumenat públic, i en què cal guiar-se, si de cas, per la claror que ens arriba de les cases i edificis diversos. Finalment existeix encara el nivell II, batejat com a HI, o High Intensity Grade: aquesta qualitat de senyals ofereix una reflectància superior, i és d’ús obligatori a la xarxa de carreteres, tant urbanes com interurbanes, on es requereix una gran visibilitat. A més de tot això, en un senyal de trànsit s’ha de tenir en compte la garantia de qualitat en materials i processos, l’homologació amb la marca CE del Ministeri de Foment (d’acord amb la normativa 8.1.IC) i que siguin fets d’acer, amb el perfil pintat a la part frontal, i la posterior en gris lacat.

Senyals de màxima qualitat

A la vaca i al vedell els patinen aquestes dades, però el senyal que informa de la seva presència és de la màxima qualitat, una de les que costen quasi cent seixanta euros. A vostè, en canvi, li interessa saber-ho, sobretot si hi xoca i –a més de la sanció pertinent– li pertoca pagar el senyal fet malbé. Si poguessin opinar, segurament la vaca i el vedell trobarien a faltar algun senyal que avisàs de la presència d’humans a lloure, a peu o motoritzats.